Carta als Castellers de Sant Cugat

Des de fa dies estic en deute amb els Castellers de Sant Cugat, després d’aquell homenatge a la Plaça Vella de Terrassa, on em vau sorprendre amb les vostres paraules i escrits, i amb l’eufòria d’haver descarregat un magnífic 4d8 i un esperat i desitjat 3d8.

Primer de tot em ve al cap la quantitat de persones de la colla que es mereixen un reconeixement per la seva feina constant i la seva dedicació, com són les diferents Juntes que al llarg dels anys han donat continuïtat a la colla, els diferents equips tècnics amb els cap de colla al davant, o els equips de canalla, cuidant i vetllant pels més petits, o el grup de gralles i tabals, sempre atents al toc i acompanyant la construcció, els homes i dones del tronc, provant una i altra vegada el tres, el quatre o la torre i la pinya, sempre atenta donat confiança amb les mans alçades, sense oblidar la canalla valenta i decidida que corona l’estructura, o aquell grup de dones sempre disposades a tenir a punt l’àpat de la celebració; tota la colla es mereix un monument.

No sóc amic de personalitzar o individualitzar, perquè és el grup el que dona sentit a la tasca castellera. És per això que vaig quedar una mica aturat sense saber ben bé què dir. Suposo ho fèieu per la situació personal que he viscut i que intento superar amb l’atenció mèdica, l’acompanyament de la família i amb el suport de tots vosaltres, també família castellera. Moltes gràcies per aquelles paraules, per aquelles abraçades, per aquelles mirades còmplices.

Agraeixo molt la iniciativa d’aquell quadernet senzill, però regal immens per a mi, pel seu contingut, amb les fotos i els escrits, encara que una mica exagerats. Ho accepto de bon grat.

Per la colla han passat moltíssimes persones, algunes ja no hi són per circumstàncies diferents, però els hi poso cara i nom. Tots són de la família, tots han posat el seu granet de sorra per aconseguir unes fites cada vegada millors.

No he pogut donar resposta a tots per no disposar de telèfons o altres dades. Ho faig ara amb un agraïment sincer i de tot cor. Fins aviat.

José Mª Tanco – desembre 2022

Diada dels Minyons de Terrassa

ELS MINYONS BEN VALEN UN REFREDAT

Només una setmana més tard de la nostra diada, on la calor va ser la protagonista (amb el permís dels tres intents desmuntats de 3 de 8) vam anar a Terrassa a passar el fred que toca per aquesta època de l’any i una mica més.

La Diada de Minyons és la més mediàtica de les actuacions on últimament actuem els Gausacs (llevat del Concurs) i on tenim més minuts de càmera de televisió per cap. Aquest cop el palmarès se l’han emportat el Biete, la Marina (una clàssica de les retransmissions) i les bessones Torregrossa.

L’actuació va començar amb l’endarreriment habitual a Terrassa de 20-25 minuts i amb el 3 de 9 amb folre de Minyons, castell que van executar amb tranquil·litat i solvència.
El segon torn va ser per nosaltres (sorpresa!) i vam executar un 4 de 8 de postal. Un castell que va passar a la història com a castell de vuit descarregat número 200 de la colla. Si teniu curiositat, mireu-vos el vídeo i veureu que hi ha moments que no se sap si la imatge està congelada o bé realment passen coses.
Els Castellers de Sants van desmuntar el seu 3 de 9 amb folre per ves a saber què, perquè des de fora no se li veia gaire cosa preocupant. Sigui com sigui, un servidor ja va albirar que segurament no seria el dia de Sants. Massa neguitosos per com acostumen a comportar-se.

El segon castell de Minyons va ser un dels moments àlgids de la jornada. El 2 de 9 amb folre supersònic que van descarregar, va ser espectacular. Qui tingui temps i no tingui un gat per pentinar, podria cronometrar els últims 2 de 9 amb folre descarregats i segurament aquest estaria en el top 3 dels més ràpids. A mi em va donar la impressió que l’anxaneta directament traspassava sense aturar-se en fer l’aleta. Pim-pam! No ens va donar temps ni d’aplaudir-lo que ja estaven a baix.
Castellers de Sants van descarregar el seu segon 3 de 9 amb folre de l’any amb la tranquil·litat que sempre donen els seus castells i sense ser fàcil discernir quines diferències hi havia entre aquest i l’intent desmuntat anterior. Nosaltres seguíem amb el nostre idil·li amb el 3 de 8 desmuntat i ho vam tornar a fer.

En aquest moment de l’actuació, tothom ja estava perdut i no sabem a quina ronda som. Les anades i vingudes dels caps de colla a banda i banda de la plaça per decidir l’ordre van ser una constant, no fos cas que ens trobéssim dues colles aixecant els castells de forma simultània… que podia haver passat.
Jo tampoc no recordo gaire l’ordre cronològic a partir d’aquest moment, així que vaig per colla:
Els de Sants desmunten dos peus de 4 de 9 amb folre i a la tercera ja es veu que no canvia gaire respecte al que han fet anteriorment (el giren 45º entre el primer i segon peu desmuntat) i desmunten amb sisens col·locats. Després fan un 4 de 8 avorrit per com és de perfecte i un 2 de 7 que ja ens agradaria a nosaltres tenir-lo tan ferm.
Minyons descarrega el seu 4 de 9 amb folre sota l’atenta mirada de tothom, perquè va ser el castell que els va portar més problemes a descarregar… fins el moment. Després tractarem el tema.
Per la nostra banda, vam atacar de nou el 3 de 8. El castell va pujar amb un nervi controlat i es va coronar amb certa seguretat. La descarregada va ser una mica més treballada, però mai es va patir per la seva estabilitat.

L’últim 3 de 8 descarregat per nosaltres va ser el 17 de novembre de 2019, fa més de tres anys, però és que aquest era quasi com nou, atès que quasi la meitat del tronc el descarregava per primer cop. L’alegria en forma de salts, abraçades i càntics en assolir aquesta fita era més que justificada.

El punt negre de la diada va ser el 2 de 7. Podem dir sense dubtar que aquesta no ha estat la temporada del 2 de 7. Un castell molt tècnic, que li cal molta repetició, perfecció i que no perdona cap errada. Al 2022 l’hem descarregat sis cops, però en tots ells hem hagut de tirar d’èpica i d’un acord que tenim amb Newton i la gravetat per no caure en determinades ocasions. Diumenge no era dia que entrés en aquest acord amb el que, després d’un intent desmuntat, el següent intent va caure quan s’estava desmuntant per segon cop. L’Eudald va cridar que havia caigut molt bé i va asserenar els ànims després de l’impacte de la caiguda, tot i que el Drogo ens va neguitejar uns minuts.

La cirereta a la jornada el va posar el pilar de 7 amb folre de Minyons. Newton i la gravetat tenien l’acord amb ells. El treball del terç i el quart van demostrar que els castells no cauen, es llencen. El terç (antic casteller de Cerdanyola) va decidir que no havia de caure i es va recargolar tirant-se endavant com si girés el pilar a banda esquerra, però sense deixar de mans el quart, el qual, impassible, es va dedicar a que a dalt no se n’adonessin de res i seguissin desmuntant el pilar, no fos cas que el terç es cansés d’esperar i llencés el pilar. El van descarregar amb l’ovació de gala de tota la plaça.

Una ovació similar a la que es va endur, amb tot mereixement, el nostre estimat Josep Mª Tanco, el segon president de la colla, quan la colla es va reunir al seu voltant en acabar l’actuació i li vam donar un petit llibret amb un recull d’imatges i comentaris dedicats, que van preparar la Núria García i el Roger Mora. Qualsevol homenatge serà poc per tota l’estimació que ell li té a la colla i per tot el que ha contribuït per a que els Castellers de Sant Cugat siguem el que som. No podíem acabar de millor manera la temporada 2022.

Ara, descanseu, recarregueu piles, i penseu en com hem de treballar el 2 de 7 per a que l’any vinent sigui una estructura immòbil que puguem pujar dalt de la soca i s’aguanti amb un folre.

Ignasi Escamilla

XXVII Diada de la colla

La Diada de la colla torna a treure l’esperit gausac

El 3de8 estava per sortir a plaça. Tenia les hores d’assaig que demana un castell i les proves netes i les lligades que confirmen que una estructura es pot estrenar amb confiança. I aquí la màgia dels castells: fem construccions humanes, travessades per emocions humanes i els ingredients que juguen a plaça van més enllà de les hores d’assaig.

Matinades de la Diada

Matinades de la Diada

El 13 de novembre de 2022 vam sortir a la 27a Diada de la colla com mereixen les grans actuacions i els castells ben assajats: amb el castell límit per davant. Estrenavem un 3de8 postpandèmia amb molts castellers que no l’havien fet abans i habituals cares de canalla ara ocupant pisos inferiors, la parada de dos anys d’activitat ha portat molts canvis als troncs, però també l’oportunitat de rodar gent nova a tots els pisos. Va quedar en intent desmuntat, arrossegàvem la caiguda del Concurs de Castells de Tarragona i la pressió de ser l’última diada de la temporada a casa, i això els castells ho noten, el 3de8 pujava més tremolós del que caldria i el cap de colla el va tirar avall, no voliem una altra caiguda d’un castell que dominem a l’assaig.

A segona ronda vam calmar ànims amb un 4de8 que tenim consolidat, els canvis d’alineació després de dos anys sense activitat castellera no han malmès aquest castell i acabarem la temporada amb tants descarregats com el 2019, una bona senyal de recuperació per una colla com Sant Cugat.

I a tercera ronda, tornem-hi amb el 3de8, que puja molt més sòlid però una mica lent als pisos superiors, i torna a quedar en intent desmuntat. En aquest moment la decepció comença a treure el cap per la plaça. No som colla de portar tres vegades un mateix castell en una actuació i ja semblava que no seria el dia. Però vam convertir la decepció en nervi, i a quarta ronda vam parar un 2de7 que tot l’any s’ha mogut més de l’habitual com a palanca cap un tercer 3de8 a cinquena ronda. Els caps de colla i la canalla del castell al centre de la plaça comunicaven a tota la colla que hi tornàvem, el nervi i la il·lusió prenien el protagonisme i la colla recuperava aquell esperit gausac que agrada veure a plaça. Va tornar a quedar en intent desmuntat, els nervis havien passat massa factura a la canalla que va preferir tirar avall, però el castell havia pujat sòlid i la colla tancava la diada amb el convenciment d’haver-ho donat tot i de tenir un 3de8 llest per sortir a plaça.

Vam coronar aquesta il·lusió descarregant dos pilars de 5 simultanis, tancant una diada que més enllà dels resultats va ser un camp d’aprenentatge per una colla plena de cares noves. Havia començar a les 9h del matí amb un bon gruix de músics despertant el veïnat amb les Matinades pels carrers de la ciutat, d’esmorzar en esmorzar i panxa plena fins el nou local del carrer Sant Bonaventura, 17 que malauradament encara no haurem pogut inaugurar. I va acabar amb un dinar i festassa a la plaça d’Octavià, compartint amb santcugatencs i santcugatenques l’orgull de tornar a vestir camisa verd Collserola!

Ens hi van acompanyar uns Castellers de Sants descarregant una tranquil·la clàssica de 8 (4de8, 3de8 i 2de7) i uns Castellers de Badalona consolidant els 7 pisos postpandèmia (3de7a, 4de7, 3de7)

Foto oficial de colla

Foto oficial de colla

Aina Serra

Festa de Tardor

Enguany la festa de la tardor recuperava el seu format habitual amb les entitats i la gent al carrer i, en aquest entorn tornava la nostra tradicional actuació a casa.

Era la primera actuació a casa desprès del Concurs de Castells i arribàvem una mica desinflats de les dues darreres sortides. Al Concurs de Tarragona no vam lluir i a Igualada no vam aconseguir arrossegar masses  camises i vam acabar fent un castell de 6. Per això aquesta diada era més important del que a priori podria semblar. Era una diada que ens havia de permetre veure quin era l’estat d’ànims de la colla i el nivell tècnic.

Crec que vam assolir els objectius i personalment vaig sortir content amb una actuació digne i adequada al nivell actual de la colla. Vam plantar el quatre de vuit solvent, vam recuperar la torre de 7 amb dignitat. A la descarregada va tremolar, com ja es preveia perquè hi havia nervis però és evident que la tenim i vam fer un 4 de 7 amb agulla solvent. Estar acompanyat pels Castellers de Vilafranca ens va permetre veure grans castells a plaça. Els verds van obrir amb el 5 de 8, van continuar amb el 3 de 9 molt lleuger perquè a sobre de la soca van col·locar-hi les manilles del seu futur 3 de 10 i a 3era ronda van fer el 4 de 8 amb agulla. Com a cirereta van acabar fent un pilar de 7 amb folre. Els qui ens agraden els pilars aquestes rondes sempre  ens deixen un bon regust de boca. Els de Sabadell van fer el 4 de 8 com a castell més significatiu i també van portar el 5 de 7 i el 4 amb agulla.

Vull destacar dos fets:

La ubicació de la diada es va desplaçar a la Plaça Augusta. Una plaça amb un edifici en construcció i les terrasses de bars ocupant molt espai. La plaça quedava petita, amb la gent bastant apretadeta. Es notava que a tocar teníem la plaça del monestir, la  nostra millor plaça castellera  amb el marc incomparable del monestir i al principi vaig tenir la sensació que estàvem una mica desubicats.

Inaugurar un espai i que en el mateix moment esdevingui plaça de nou no és habitual i ens n’hem d’alegrar. Al poble tenim un nou espai de castells i plantar-hi grans castells ha sigut un bon inici.

I volia acabar amb 3 comentaris:

Quina sort tenir els musics que tenim a la colla, son de lo milloret que hi ha en el panorama casteller.

La canalla ha fet una gran progressió i això és gràcies a l’equip, les famílies i les companyes del tronc que els hi donen confiança, però especialment a la implicació de la canalla. Jo havia portat canalla i volia felicitar la feina feta aquest any. Recordo el meu primer assaig d’enguany i quan vaig veure com pujava la canalla pensava que teníem futur però que el present seria dur. Ara a final de temporada tenim canalla de castells de 8, tenim canalla per pujar torres i pilars. Haurà de millorar i guanyar rapidesa i finesa però avui els resultats ja son evidents i bons.

I el darrer comentari sobre el moment de la colla i el seu futur. La resiliència que les persones i les entitats hem de tenir no és teòrica sinó experièncial i real. Diuen que només s’aprèn dels errors, dels fracassos i els Gausacs hem d’aprendre a aixecar-nos i a superar les adversitats.  La nostra actuació de la festa de la tardor va ser millor que la del concurs i la resiliència va d’això de fer passos en aquesta línia. Ara toca seguir treballant perquè com dèiem amb els amics de joventut “el present és lluita el futur és nostre”

Endavant Gausacs i acabem bé la temporada.

Oriol Bota

Capitalitat de la Cultura Catalana a Igualada

Igualada és la capital de l’Anoia, una comarca que rep el nom del riu que la travessa, feta a tres trossos a redós de l’alta i baixa Segarra, la conca d’Òdena i el Montserratí, finant a l’Abric Romaní (unes coves reguapes) i els congosts finals del riu. Tota la comarca té una població similar a la de Sant Cugat mateix, i la pròpia vila compta amb uns 40 mil habitants. Per seguir amb la comparació amb coses que toquem tots, a Igualada el metre quadrat va a 1548€ i Sant Cugat estem a 4717€/m2. Aneu fent números i endevineu on em puc permetre viure.

Paral·lelament, una organització cripto-guingueta com és la “Capitalitat de la Cultura Catalana” va triar la ciutat per ser la seu d’aquest 2022. Miraré d’explicar de què va això de la “capitalitat” per a tots els públics: fer el mateix de sempre amb més pessetes de l’habitual. Aprofitant això i el seu bon moment de forma, els Moixiganguers d’Igualada van pensar cloure la seva temporada amb la millor diada que es pogués fer a la plaça de l’Ajuntament, i per això a principis d’any van anunciar una actuació amb els Castellers de Vilafranca i la Colla Vella dels Xiquets de Valls. Es veu que a la Vella els deu fallar la connexió perquè encara no han respòs a la invitació i entre una cosa i l’altra hi hem acabat anant nosaltres, els Castellers de Sant Cugat.
Igualada és una plaça amiga, d’aquelles que tenim sempre en consideració com a sortida per fer-hi grans castells, sobretot a l’abril per l’aniversari dels Moixiganguers. Enguany ja és el segon cop que hi anem, arran del rebot fortuït, i si els de la camisa morada ens diuen d’anar-hi no podem dir que no. Però, ai làs, la temporada dels Castellers de Sant Cugat és una muntanya russa d’emocions i el Concurs passa factura. Tan és el què intentem, la primera sortida immediata després de la cita a Tarragona sempre és un maldecap i sembla que ni untant el personal amb tones de bitllets siguem capaços d’aixecar el vol. I a sobre un concert d’un grup d’aquests que se’n va i torna a raïl del compte corrent i que s’emporta mitja colla a gaudir de l’experiència de l’enèssim retorn.
Dit això, ens plantem una seixantena de camises a fer el què bonament es pugui a una plaça nova per nosaltres, la de les grans ocasions a Igualada: l’Ajuntament de Marc Castells, un senyor que faria les delícies de la convergentada santcugatenca. Una plaça reservada a la festa major, una de les més antigues de Catalunya, i que els Moixiganguers volien cobrir de glòria amb el seu 3 de 9 amb folre i un possible 4 de 9 que volien estrenar a casa seva.

Els Moixiganguers són una colla que ha fet una feinada ingent els darrers anys, associant-se amb els col·lectius que els han ajudat d’allò més a mantenir un creixement constant. Compten amb assaigs de més de 150 persones de forma habitual i no és estrany que lliguin pinyes a Les Cotxeres, el seu local (que seria el model perfecte pel nostre) amb 200 camises. Amb un nucli així poden fer el què vulguin. I això en una comarca amb tanta gent com la nostra ciutat, eh? Aquí hi ha feina feta i sobretot una identitat: Igualada és una plaça castellera de gran nivell!

La diada, però, no va sortir ben bé com volien. Ja d’entrada nosaltres veníem amb mig quadre i Vilafranca tampoc podia plantejar cap gamma extra. Sumar-hi que les proves a l’assaig anaven menys millor que a mitja temporada i acabar amb una caiguda de 3 de 9 amb folre (carregat) que afluixa els ànims del tot. És un castell molt difícil, el 3 de 9 amb folre. Es necessita assaig, assaig i assaig i sobretot un tou de gent enorme que sàpiga fer-lo. Tot i això, van poder tancar una diada amb el 5 de 8 i el 2 de 8 amb folre, dos castellassos impecables que tornarem a fer de verd si ens fotem les piles les properes temporades!

A l’altra punta de la plaça, els Castellers de Vilafranca van fer la seva feina com la saben fer: tripleta màgica descarregada (3de9f, 4de9f, 5de8) amb treball i destresa. És molt gros el què han fet aquesta gent tota aquesta temporada, estrenant peces a molts pisos i transmetent experiència de castellers veterans a novells. Un dia en parlarem tranquil·lament, dels Castellers de Vilafranca.

Nosaltres, per la nostra banda, plantem 3 de 7, 4 de 7 i 2 de 6 i pilar de 5. Clàssica de 7 que no representa el nivell actual de la colla però sí l’estat anímic: amunt i avall com bonament es pot mentre va entrant gent i no la sabem retenir. És feina de cadascú de nosaltres saber transmetre passió pels castells i benestar a la colla, entendre que formar part dels Castellers de Sant Cugat no és només unes hores ocupades a la setmana, sinó viure una tradició que té més de 200 anys al nostre país i que ja fa més d’una generació que es viu plena a la nostra ciutat.Som cultura viva i hem de seguir sent-ho!
Nacho Ferrer

Concurs de Castells de Tarragona

El passat 1 d’octubre els Castellers de Sant Cugat vam tornar a la Tarraco Arena Plaça per participar en el 28è. Concurs de Castells.
Entrar en aquella plaça per als que ja hi havíem estat en edicions anteriors, va generar-nos un munt de records i emocions, uns positius, d’altres no tant, però que ens ens han ampliat l’esperit de superació dels reptes que ens suposen els castells dia a dia, actuació a actuació, temporada a temporada.

Els que no hi havien estat mai, quan entraven miraven el sostre, les grades, assenyalaven per aquí o per allà… com si entressin en un monument que els fes mirar cada racó de l’edifici, amb cares de sorpresos veient la immensitat de l’espai,la immensitat d’aquesta TAP que acull un esdeveniment tan gran i espectacular com el Concurs.

Tarraco Arena Plaça

Ara feia 4 anys que no trepitjàvem aquesta plaça, portàvem feina feta del nivell que els assajos, la incorporació de noves persones a la colla, el creixement de la canalla més veterana i l’evolució de les noves incorporacions a cada part dels castells ens ha permès. Molta canalla nova, nous castellers a tronc i un munt de persones a la pinya amb ganes de donar mans i pit per refermar els castells des de la base.

En primera ronda vam portar un 4 de 8 que, encara que tenia un lleu moviment, estava controlat i va permetre a la colla engegar motors amb seguretat i amb moltes ganes de seguir amb l’actuació.

En segona ronda vam portar el 3 de 8, castell que encara no havíem dut a plaça, que havíem treballat força… però que quedar en intent. La tremolor des del primer moment i les dificultats d’encaix entre segons i terços van fer que el castell es trenqués. Per sort ningú va lesionar-se greument. Teníem cops, dolors… i ràbia! (Que acostuma a ser el que fa més mal i costa més de curar)

Ens quedaven encara 3 oportunitats per continuar l’actuació i la tècnica va decidir fer un 5 de 7, que va regalar a molta canalla somriures i els va fer recuperar la confiança.
I en quarta ronda vam plantar i descarregar un 7 de 7, que també va permetre que molts castellers i castelleres pugessin al castell o estiguessin en cordons més avançats de les diferents posicions de la pinya.

Feina feta a nivell de castells i… ens quedaven només els pilars de comiat, que desafortunadament dels 6 que vam fer no vam descarregar al 100%, en va caure 1.

Malgrat la caiguda del 3 de 8 i del pilar de comiat la colla estava força contenta pel retrobament, per la possibilitat de fer castells, pel repte que preteníem adquirir amb el 3 de 8 i que ens ha quedat pendent,… Però sobretot amb ganes de més!

El Concurs no és un espai tranquil, ni té un funcionament fàcil, però… de ben segur que per a moltes i molts el record que tindrem del 28è concurs, el concurs de represa d’activitat castellera després de la pandèmia, serà ben positiu. A més… vam acabar la jornada amb la bona notícia del reconeixement qualitatiu als Grabals, les gralles i timbals que ens acompanyen en la construcció dels castells, els nostres músics imprescindibles, que una vegada més ens van fer enorgullir.

I tot això us ho explico amb la vivència d’un concurs que ha estat molt diferent per a mi als anteriors que havia viscut. Primer perquè actualment no tinc cap càrrec ni responsablitat a la colla, però… el vaig viure sense poder estar a les pinyes, perquè l’embaràs no m’ho permet. Sí que vaig estar a la grada, observant, i a peu de plaça indicant com s’havien de posar castellers i castellers als darrers cordons de cada pinya que vam fer,trobant complicitat amb mirares, somriures, abraçades… Amb el neguit de no poder ni tocar el castell, però amb l’emoció, com a altres actuacions, de formar part d’aquesta colla que tant estimo i que tant m’ha fet créixer.

No puc acabar sense dir que aquesta actuació, va ser la darrera de dues persones que han treballat moltíssim per la colla des de diferents tasques importants i imprescindibles per al funcionament d’aquesta: en Bernat Alonso i l’Anna Mayol. Que seran fora durant uns anys, amb la Laia. Gràcies per la implicació i l’estima a la colla!

Gemma Aristoy

Festa Major de Valldoreix

El passat diumenge 18 de setembre ens plantàvem de nou a Valldoreix després de no fer-hi castells des del 2019 a causa de l’aturada per la pandèmia. A Valldoreix fa anys que hi portem castells de 8, és la primera actuació important de la segona part de temporada i al ser a casa ens permet dur-hi moltes camises i apretar per fer grans castells. De fet, és l’única actuació, juntament amb la de festa major de Sant Cugat, on cada any hi hem descarregat castells de 8 des del primer 4 de 8 al 2011.

Enguany no ha estat menys, ens presentàvem a plaça amb prou nombre de gent per poder fer els nostres castells límit d’enguany i això ens disposàvem a fer.

Primera ronda, atacàvem el 4de8, que tot i semblar que perdia mides entre segons i baixos el vam descarregar sense problemes, ja ens agrada això de fer els 4 tirant a lletjots. El cinquè de l’any i el primer de la segona part de temporada.

Segona ronda, torre de set, amb canvis a respecte la torre del primer tram de temporada, i malgrat que remenava una mica, res fora del que estàvem acostumats, però quan l’agulla just ens avisava que l’exaneta començava les tres passes, es trencava la torre per dalt. Des del 2013 que no ens queia la torre de 7 i això que és dels castells que més vegades hem portat a plaça des que començà l’idil·li la temporada 2011. Per sort ningú va prendre gaire mal més enllà d’algun cop i vam poder continuar la nostra actuació.

Repetíem ronda i ho fèiem amb el 5de7, castell que enguany passegem per les places amb variacions a totes les posicions i que serveix per anar estrenant gent i curtint nous castellers. Caldrà seguir treballant-hi de cara a pujar-lo un pis el 2023 (o abans).

Per acabar fèiem el nostre tercer castell, un 3de7 amb una execució sense massa història, castell que demana a crits un pis més, aquest sí que no pot esperar tant i l’hauríem de veure segur el pròxim dissabte a la TAP.

 

 

Per part de les altres colles, actuació tranquil·la per part dels Xics, després d’ensopegar el diumenge anterior amb el 4 de 8 a Llinars, completant 4d7a, 5d7 i 4d7 i destacar l’actuació dels castellers de Cornellà, que feien el primer pilar de 5 de la temporada i portaven 2 castells de 7 fora de casa.

Vano de pilars de cinc de comiat i després del protocol·lari Toc de vermut fèiem prova de 2de8f aprofitant el gruix de camises pròpies i l’ajuda de Granollers i Cornellà. Bona prova, no veiem el 2d8f verd collserola des de fa 5 anys, confiem no trigar massa a tornar-hi.

Per part dels autors d’aquesta crònica, però, encara quedava el detall més important de la diada a nivell personal, ja que per sorpresa la Laia rebia la camisa de la colla, que ja podrà lluir amb orgull a partir del concurs. De tot cor, moltíssimes gràcies colla!

Anna Mayol i Bernat Alonso

Diada de La Llotgeta

És estrany fer castells al juliol? Per descomptat que no. El món casteller hi està plenament avesat, i de fet ara és quan comencen les diades grosses, tradicionals de més avall de Llobregat i alguna de sonada com les Santes de Mataró (Juliana i Semproniana*, màrtirs d’Iluro que van enterrar el màrtir Cugat prop del mil·liari vuitè de la via romana cap a Barcino). A Sant Cugat, per com som, el juliol ens ha sigut l’inici de la follia vacacional, pel què els castells amb la calorada no han sigut mai res d’allò més atractiu, però sempre hi hem tingut alguna cosa per allargar la temporada i evitar l’aturada de prop de dos mesos: Mira-sol, La Granada i l’efímera diada de Sant Cugat. Sabeu quan és Sant Cugat? Abans era el 25 de juliol, ara ho és el 27, i aquest dia es balla la moixiganga, al claustre del Monestir. Tot un espectacle.

Mira que macos, enterrant el Crist.

Com que la diada de Sant Cugat cau força tard, els Caps de Colla (CdC) i la Junta Tècnica i Social (JTS) van proposar recuperar l’espai interior del Monestir i una data més propera a la Festa Major, i enllestir les vacances prou d’hora per assegurar un tou de camises adient i fer bon final de festa de la primera part de la temporada. I quin millor lloc que la mateixa llotgeta sota la rosassa que embadaleix tothom. Feia un bon tou d’anys que no actuàvem dins les muralles del monestir, des del 2003 i el 2009, segons m’indica l’amic Escamilla i l’amic Fleck, i de fet tot just és el segon cop que plantem castells a la Llotgeta des de la Festa de Tardor del 1996!

La llotgeta també acull, cada any, l’esclat de Sant Pere.

Dit i fet, diada de la Llotgeta. Ens hi plantem amb el Castellers de Sabadell, que arriben amb la intenció de portar almenys un castell de 8, i els Minyons de Terrassa, que ja van ser a la llotgeta el primer cop! Els gausacs, per la nostra part, volíem culminar la bona feina feta durant tota aquesta primera part de la temporada, i enllestir el juliol amb els millors castells que podem portar a plaça, çò és, el 4 de 8, el 2 de 7 i el 5 de 7. I és important valorar-los com toca: són molt difícils, i fer-los significa que som penya que fot les coses una mica bé, com a mínim.
Doncs som-hi: primera ronda, després de pilars d’entrada, un 4 de 8 ben parit, descarregat com toca i ràpid. Deien a tronc que remenadet a la baixada, però el cert és que a pinya va anar la cosa de perles, som molt bons, a pinyes. Així de maco lluïa a la sortida de l’enxaneta, que s’estrenava:

Aneu parant compte dels telèfons aixecats cap al castell

Seguim veient que fem un 4 obertot de sota que es tanca força cap a dalt. Si mai l’hem de pujar a un folre ja el tancarem, suposo, però de moment funciona.
Segona ronda i plantem el 2 de 7, el castell festa, si en podem dir així, perquè en fa i i fer-lo és una bona moguda. A la pujada tot en ordre fins que amb l’arribada de l’acotxador a dosos l’estructura enceta a regirar-se sobre ella mateixa, en sentit antihorari, i comença a treballar-se anticipant el que passaria després: la bona festa. A l’entrada de l’enxaneta, que també s’estrenava per aquest castell, els terços es veuen immersos en una lluita ben guapa per mirar de mantenir la mida i que no peti la cosa, un treball intens a tots els pisos que es manté durant l’aleta. A la sortida encara rebrega més, i el castell no cau perquè no ha de caure, és una constant universal que ens toca assumir com a certa, baixi sant Pere o alguna distorsió de la matèria fosca de l’univers. Bona feina a segons i terços arrapant-se al castell amb les dents, i encara millor feina a quartes i dosos, que no perden mida ni força en cap moment, garantint bona sortida de la canalla. Descarreguem la bestiola i una torre més al sarró.

Torre oberta a terços, i quartes parant molt bé la baixada!

Tanquem rondes amb el 5 de 7. Com dèiem al principi de la temporada, té 5 potes, i cal pinya i senderi per fer-lo i bé i que llueixi. I el nostre 5 llueix! I és vital que llueixi, perquè així podem seguir estrenant-hi personal, com un dos a la rengla i una terça a la sortida de la torre!

A mi m’agrada molt el 5, i el rosetó també

Acabem la diada amb el vano de 5, figura essencial que no ha abandonat mai la colla. Pilar de 5 a l’esguard de dos pilars de 4 i els fanalets de dins l’església que s’il·luminen a la darrera llum del dia. Combinació perfecta!

Estampa idíl·lica. guaita quant de telèfon fent la mateixa foto. la gent, tu.

Per la resta, bones pinyes de Minyons i Sabadell, que van plantar 4de8, 2de7, 3de8 i v5, i 4de8, 4de7a, 5de7 i p5 respectivament.
Els Minyons són sempre un espectacle de mirar. Troncs lleugeríssims, encarats tothora en castells de 9 i més, i treball perfecte de canalla. El dinamisme al què ens tenien acostumat ha tendit a menys, amb estructures cada cop més sòlides. Sabadell, per la seva banda, són una raça pròpia al Vallès. Tot i les caigudes d’enguany, entre que no es foten mal i que sempre que tenen alguna baixa troben una peça per allà que els encaixa igual de bé, són garantia de grans castells. Actitud de ferro, val a dir, malgrat els problemes que puguin arribar a tenir per garantir-se un bon gruix de pinya pròpia.
I què més dir? Doncs que a favoríssim de les diades al juliol a hores anormals com aquesta, que garanteixen que no ens fonem al caliu del sol d’istiu. I encabat bon sopar i millor festa. Gran tasca de la comissió social, aplaudiment (a la cara) dels barrilaires d’Estrella Damm, companyia que podríem enviar a pastar existint alternatives locals a la ciutat per al consum a l’engròs. Aplaudir, també, des d’aquesta tribuna que se’m presenta, la idea de contractar músics locals de bandes que comencen. Els castellers de Sant Cugat també hem de fer això!
Bona mobilització per fer realitat un inici de vacances com toca i a esperar per reprendre la cosa a finals d’agost!
(*) Juliana i Semproniana són els noms de les campanes litúrgiques del campanar del monestir. Ara ja sabeu una altra cosa. També són Les Santes de Mataró.
Nacho Ferrer

Festa Major

Dimarts 28: seguici d’inici i seguici nocturn

Toquen les campanes, esclata la traca, lliguem el primer pilar, agafem aire i terç amunt. Entre el guirigall de les diverses músiques de cada ball i els petards dels diables, alcem el primer pilar de la Festa Major. Han estat dos anys sense participar-hi, massa temps, massa pèrdues, i massa tristors. Que comenci la festa!

Després d’uns quants pilars de 4 arribem a la Plaça de la Vila on hi entrem amb un aclamat pilar caminat. Escoltem les pregoneres i pioneres de l’esport femení, costa escoltar-les i no preguntar-se quan tindrem una companya fent de cap de colla? S’acaba el pregó i sense pausa alcem el pilar de 5 de l’esclat de festa.

La primera i intensa jornada de Festa Major acaba amb un fantàstic pilar amb el porró durant el seguici nocturn.

 

Dimecres 29: seguici de Sant Pere

Convocades les entitats a les 5 de la tarda, el seguici de Sant Pere comença a la plaça de la vila, deslluït per la manca de públic. No és fins arribar a la Plaça Pere Sant, a quarts de 7, on recuperarem l’ambient festiu que la cultura popular mereix. Aprofitem el seguici per alçar fins 10 pilars, entre els quals 3 s’han descarregat amb dosos de castells de set a la posició d’aixecador, un petit detall rellevant, de tants d’altres que podríem destacar de la vintena de pilars de 4 que hem fet al llarg de la Festa Major.

 

Dissabte 2: diada de vigílies de Festa Major

Finalment arriba la primera actuació. Ens plantem a la Rambla del Celler a l’alçada de la Plaça de la Vila a fer-hi l’actuació de Vigílies, enguany sense colla convidada. La situació del món casteller post pandèmia dificulta trobar colles que puguin venir dissabte a la tarda. De totes maneres aconseguim aplegar-nos 130 castellers i amb un cop de ma del públic tanquem unes bones pinyes per fer els castells plantejats. Després del pilar de dol en record d’en Pepe Rocaspana i de dos pilars de quatre arrenquem amb els castells. Sortim de 3de7, que tot i quedar amb la rengla un pel alta està parat en tot moment. Ja va bé que estigui parat perquè l’ovació del públic en la carregada ens agafa una mica per sorpresa. A segona ronda descarreguem el 5de7 potser un pel lent però controlat en tot moment. I per tancar la diada, un fantàstic 4de7 amb un parell d’estrenes a terços. Acabem la diada amb un intent desmuntat de pilar de 5 que decidim tirar avall després d’una sotragada que no ens esperàvem. Tanquem les vigílies amb dos pilars de 4 més.

Diumenge 3: diada de Festa Major

Sempre fa un punt de respecte sortir de casa a fer castells amb la calor del mes de juliol a les 6 de la tarda. Per sort la temperatura ha acabat moderant-se gràcies a uns oportuns núvols que han enteranyinat el cel. Ens acompanyen a plaça dues grans colles amb qui tenim uns bons lligams: Borinots i Moixiganguers. Quin plaer tornar a actuar per Festa Major i tenir-los al costat, gràcies de tot cor.

Les tres colles entrem a Plaça Octavià amb els respectius pilars caminats. Per nosaltres és el tercer d’aquesta Festa Major i sembla que és el que hem fet amb més bon ritme.

Obrim plaça amb el carro gros, sembla que l’agafem bé però a l’entrada de dosos dues rengles s’estiren una mica. La passada ràpida de l’acotxador i l’enxaneta eviten que la deformació vagi a més. En un tres i no res ja estem descarregant el castell. Val a dir que s’han notat uns certs nervis escènics. Eren molts els castellers i castelleres que avui s’estrenaven actuant per Festa Major. Canalitzar positivament l’emoció que generen les ovacions d’una plaça plena no sempre és fàcil. Bona feina!

A segona ronda encarem la torre de 7. Les bones proves a l’assaig ens donen prou confiança per sobreposar-nos als dubtes que ens podia generar haver-la desmuntat a Vilanova dues setmanes abans. Més ràpida que les dues anteriors, el castell conviu amb el tremolí habitual de la torre amb serenor i tranquil·litat, ja en portem 3 descarregades aquesta temporada!

A tercera ronda rematem la diada amb el 5de7 una mica desquadrat al 3 però descarregat sense problemes… i ja en van 9.

En segon lloc els Moixiganguers han obert plaça amb el 3de8, clavat i totalment controlat. Quines ganes que en tenim els Gausacs! A segona ronda el 4de8 s’ha convertit en el castell de la jornada. Per algun motiu, els dosos han perdut la posició amb l’aixecador col·locat i aquest s’ha desequilibrat caient sobre les quintes. Amb l’ajuda dels dosos i d’algun quint, l’aixecador s’ha pogut situar en una rengla del castell per baixar i així desmuntar el castell i evitar una caiguda que s’ha vist a prop. Bravo per la serenor de la canalla i per una colla que s’ha mantingut tranquil·la en un moment tant complex. En la ronda de repetició sembla que el quatre ha patit alguns problemes de quadratura i s’ha hagut de tornar a desmuntar. Costa de creure com després del fantàstic 7de8 de Vilanova avui s’hagi entravessat un 4de8. Tots plegats haurem de deixar de dir que tenim els castells i centrar-nos en fer el següent. Perquè els castells son un temps breu en què ens ordenem de manera preciosa i capritxosa per gaudir i fer gaudir, però no els tindrà mai ningú enlloc. Els Moixiganguers han acabat la diada amb un 5de7 i un 2de7 que fan com si fos un tràmit.

En tercer lloc els Borinots han obert plaça amb un controlat 4de8. L’enxaneta ha dubtat un moment abans de creuar per sobre els dosos, però de sobte ha trobat les forces per traspassar i ben decidida ha coronat un castell que acabaria obrint les portes a la primera clàssica dels Borinots post pandèmia. A segona ronda han descarregat un lent però segur 2de7, el primer de l’any. Admirable el treball i la serenor. Quina professionalitat s’ha de tenir per assumir des del tronc i la pinya un castell tan llarg. Espectacular. I si no n’hi havia prou els companys de Sants s’han atrevit a estrenar el 3de8 en tercera ronda. Venien de fer-ne dos intents desmuntats fa una setmana però han sabut encarar-lo i treure’s l’espina. Felicitats.

Abans d’acabar la diada amb els pilars de comiat, els Moixiganguers ens han regalat un altre moment especial abordant el pilar de 6 que els havia quedat en carregat a Vilanova. Què en son de difícils els grans pilars. Avui ha quedat en intent desmuntat per una mala sensació dels pisos superiors. Esperem que trobeu el camí de l’èxit amb aquest pilar.

Com és costum, hem acabat la jornada amb els pilars de despedida i un lluït toc de vermut dels grallers i timbalers de les colles que ha animat a tota la plaça.

Visca la Festa Major i cap a la Diada de la Llotgeta falta gent!

Marcel Serra

La Grallada a Vilanova

El passat diumenge 19 de juny, els castellers de Sant Cugat vam actuar al costat de la Colla Jove Xiquets de Tarragona, dels Moixiganguers d’Igualada i dels Bordegassos de Vilanova a la diada de la Grallada, a Vilanova i la Geltrú.

La primera volta va ser la dels 5de7, ja que tres de les quatre colles vam fer aquest castell, la colla que no el va fer va ser Moixiganguers d’Igualada, que van fer un 2de8 amb folre amb el que van haver de desmuntar el peu, malauradament, no van poder descarregar el castell, però per sort ningú va prendre mal.

A la segona volta va haver-hi alegria per la Jove de Tarragona i Moixiganguers, que van descarregar un 9de7 i un 7de8 respectivament. A més, els Bordegassos van descarregar un 3de7 i els Gausacs vam fer un 2de7 el qual vam desmuntar just abans de que l’anxaneta fes l’aleta.

La tercera ronda va començar amb un 4de7 de Bordegassos i un 7de7 de la Jove de Tarragona, però aleshores, Moixiganguers d’Igualada va deixar que els castellers de Sant Cugat féssim el 4de7 abans del seu 3de8 en el que van haver de desmuntar el peu.
Posteriorment, els Gausacs vam fer el 3de7 per compensar l’intent desmuntat de la segona ronda.

Tot just abans dels pilars finals, Moixiganguers van provar de fer un pilar de sis que els va caure després de coronar-lo.

Finalment, va arribar la ronda de pilars en la que la Jove de Tarragona va fer un pilar de cinc i dos de quatre, Moixiganguers va fer quatre pilars de quatre, Bordegassos en va fer un de cinc i Sant Cugat un altre de cinc.

L’actuació va acabar amb un breu toc de Vermut per part de les gralles i els timbals de les colles.

En acabar, bastants castellers de la colla van anar a relaxar-se a la platja.

Iona Díaz i el Pol Maymó