XXVII Diada de la colla

La Diada de la colla torna a treure l’esperit gausac

El 3de8 estava per sortir a plaça. Tenia les hores d’assaig que demana un castell i les proves netes i les lligades que confirmen que una estructura es pot estrenar amb confiança. I aquí la màgia dels castells: fem construccions humanes, travessades per emocions humanes i els ingredients que juguen a plaça van més enllà de les hores d’assaig.

El 13 de novembre de 2022 vam sortir a la 27a Diada de la colla com mereixen les grans actuacions i els castells ben assajats: amb el castell límit per davant. Estrenavem un 3de8 postpandèmia amb molts castellers que no l’havien fet abans i habituals cares de canalla ara ocupant pisos inferiors, la parada de dos anys d’activitat ha portat molts canvis als troncs, però també l’oportunitat de rodar gent nova a tots els pisos. Va quedar en intent desmuntat, arrossegàvem la caiguda del Concurs de Castells de Tarragona i la pressió de ser l’última diada de la temporada a casa, i això els castells ho noten, el 3de8 pujava més tremolós del que caldria i el cap de colla el va tirar avall, no voliem una altra caiguda d’un castell que dominem a l’assaig.

A segona ronda vam calmar ànims amb un 4de8 que tenim consolidat, els canvis d’alineació després de dos anys sense activitat castellera no han malmès aquest castell i acabarem la temporada amb tants descarregats com el 2019, una bona senyal de recuperació per una colla com Sant Cugat.

I a tercera ronda, tornem-hi amb el 3de8, que puja molt més sòlid però una mica lent als pisos superiors, i torna a quedar en intent desmuntat. En aquest moment la decepció comença a treure el cap per la plaça. No som colla de portar tres vegades un mateix castell en una actuació i ja semblava que no seria el dia. Però vam convertir la decepció en nervi, i a quarta ronda vam parar un 2de7 que tot l’any s’ha mogut més de l’habitual com a palanca cap un tercer 3de8 a cinquena ronda. Els caps de colla i la canalla del castell al centre de la plaça comunicaven a tota la colla que hi tornàvem, el nervi i la il·lusió prenien el protagonisme i la colla recuperava aquell esperit gausac que agrada veure a plaça. Va tornar a quedar en intent desmuntat, els nervis havien passat massa factura a la canalla que va preferir tirar avall, però el castell havia pujat sòlid i la colla tancava la diada amb el convenciment d’haver-ho donat tot i de tenir un 3de8 llest per sortir a plaça.

Vam coronar aquesta il·lusió descarregant dos pilars de 5 simultanis, tancant una diada que més enllà dels resultats va ser un camp d’aprenentatge per una colla plena de cares noves. Havia començar a les 9h del matí amb un bon gruix de músics despertant el veïnat amb les Matinades pels carrers de la ciutat, d’esmorzar en esmorzar i panxa plena fins el nou local del carrer Sant Bonaventura, 17 que malauradament encara no haurem pogut inaugurar. I va acabar amb un dinar i festassa a la plaça d’Octavià, compartint amb santcugatencs i santcugatenques l’orgull de tornar a vestir camisa verd Collserola!

Ens hi van acompanyar uns Castellers de Sants descarregant una tranquil·la clàssica de 8 (4de8, 3de8 i 2de7) i uns Castellers de Badalona consolidant els 7 pisos postpandèmia (3de7a, 4de7, 3de7)

Aina Serra