Festa de Tardor

Enguany la festa de la tardor recuperava el seu format habitual amb les entitats i la gent al carrer i, en aquest entorn tornava la nostra tradicional actuació a casa.

Era la primera actuació a casa desprès del Concurs de Castells i arribàvem una mica desinflats de les dues darreres sortides. Al Concurs de Tarragona no vam lluir i a Igualada no vam aconseguir arrossegar masses  camises i vam acabar fent un castell de 6. Per això aquesta diada era més important del que a priori podria semblar. Era una diada que ens havia de permetre veure quin era l’estat d’ànims de la colla i el nivell tècnic.

Crec que vam assolir els objectius i personalment vaig sortir content amb una actuació digne i adequada al nivell actual de la colla. Vam plantar el quatre de vuit solvent, vam recuperar la torre de 7 amb dignitat. A la descarregada va tremolar, com ja es preveia perquè hi havia nervis però és evident que la tenim i vam fer un 4 de 7 amb agulla solvent. Estar acompanyat pels Castellers de Vilafranca ens va permetre veure grans castells a plaça. Els verds van obrir amb el 5 de 8, van continuar amb el 3 de 9 molt lleuger perquè a sobre de la soca van col·locar-hi les manilles del seu futur 3 de 10 i a 3era ronda van fer el 4 de 8 amb agulla. Com a cirereta van acabar fent un pilar de 7 amb folre. Els qui ens agraden els pilars aquestes rondes sempre  ens deixen un bon regust de boca. Els de Sabadell van fer el 4 de 8 com a castell més significatiu i també van portar el 5 de 7 i el 4 amb agulla.

Vull destacar dos fets:

La ubicació de la diada es va desplaçar a la Plaça Augusta. Una plaça amb un edifici en construcció i les terrasses de bars ocupant molt espai. La plaça quedava petita, amb la gent bastant apretadeta. Es notava que a tocar teníem la plaça del monestir, la  nostra millor plaça castellera  amb el marc incomparable del monestir i al principi vaig tenir la sensació que estàvem una mica desubicats.

Inaugurar un espai i que en el mateix moment esdevingui plaça de nou no és habitual i ens n’hem d’alegrar. Al poble tenim un nou espai de castells i plantar-hi grans castells ha sigut un bon inici.

I volia acabar amb 3 comentaris:

Quina sort tenir els musics que tenim a la colla, son de lo milloret que hi ha en el panorama casteller.

La canalla ha fet una gran progressió i això és gràcies a l’equip, les famílies i les companyes del tronc que els hi donen confiança, però especialment a la implicació de la canalla. Jo havia portat canalla i volia felicitar la feina feta aquest any. Recordo el meu primer assaig d’enguany i quan vaig veure com pujava la canalla pensava que teníem futur però que el present seria dur. Ara a final de temporada tenim canalla de castells de 8, tenim canalla per pujar torres i pilars. Haurà de millorar i guanyar rapidesa i finesa però avui els resultats ja son evidents i bons.

I el darrer comentari sobre el moment de la colla i el seu futur. La resiliència que les persones i les entitats hem de tenir no és teòrica sinó experièncial i real. Diuen que només s’aprèn dels errors, dels fracassos i els Gausacs hem d’aprendre a aixecar-nos i a superar les adversitats.  La nostra actuació de la festa de la tardor va ser millor que la del concurs i la resiliència va d’això de fer passos en aquesta línia. Ara toca seguir treballant perquè com dèiem amb els amics de joventut “el present és lluita el futur és nostre”

Endavant Gausacs i acabem bé la temporada.

Oriol Bota