Igualada és la capital de l’Anoia, una comarca que rep el nom del riu que la travessa, feta a tres trossos a redós de l’alta i baixa Segarra, la conca d’Òdena i el Montserratí, finant a l’Abric Romaní (unes coves reguapes) i els congosts finals del riu. Tota la comarca té una població similar a la de Sant Cugat mateix, i la pròpia vila compta amb uns 40 mil habitants. Per seguir amb la comparació amb coses que toquem tots, a Igualada el metre quadrat va a 1548€ i Sant Cugat estem a 4717€/m2. Aneu fent números i endevineu on em puc permetre viure.
Paral·lelament, una organització cripto-guingueta com és la “Capitalitat de la Cultura Catalana” va triar la ciutat per ser la seu d’aquest 2022. Miraré d’explicar de què va això de la “capitalitat” per a tots els públics: fer el mateix de sempre amb més pessetes de l’habitual. Aprofitant això i el seu bon moment de forma, els Moixiganguers d’Igualada van pensar cloure la seva temporada amb la millor diada que es pogués fer a la plaça de l’Ajuntament, i per això a principis d’any van anunciar una actuació amb els Castellers de Vilafranca i la Colla Vella dels Xiquets de Valls. Es veu que a la Vella els deu fallar la connexió perquè encara no han respòs a la invitació i entre una cosa i l’altra hi hem acabat anant nosaltres, els Castellers de Sant Cugat.
Igualada és una plaça amiga, d’aquelles que tenim sempre en consideració com a sortida per fer-hi grans castells, sobretot a l’abril per l’aniversari dels Moixiganguers. Enguany ja és el segon cop que hi anem, arran del rebot fortuït, i si els de la camisa morada ens diuen d’anar-hi no podem dir que no. Però, ai làs, la temporada dels Castellers de Sant Cugat és una muntanya russa d’emocions i el Concurs passa factura. Tan és el què intentem, la primera sortida immediata després de la cita a Tarragona sempre és un maldecap i sembla que ni untant el personal amb tones de bitllets siguem capaços d’aixecar el vol. I a sobre un concert d’un grup d’aquests que se’n va i torna a raïl del compte corrent i que s’emporta mitja colla a gaudir de l’experiència de l’enèssim retorn.
Dit això, ens plantem una seixantena de camises a fer el què bonament es pugui a una plaça nova per nosaltres, la de les grans ocasions a Igualada: l’Ajuntament de Marc Castells, un senyor que faria les delícies de la convergentada santcugatenca. Una plaça reservada a la festa major, una de les més antigues de Catalunya, i que els Moixiganguers volien cobrir de glòria amb el seu 3 de 9 amb folre i un possible 4 de 9 que volien estrenar a casa seva.
Els Moixiganguers són una colla que ha fet una feinada ingent els darrers anys, associant-se amb els col·lectius que els han ajudat d’allò més a mantenir un creixement constant. Compten amb assaigs de més de 150 persones de forma habitual i no és estrany que lliguin pinyes a Les Cotxeres, el seu local (que seria el model perfecte pel nostre) amb 200 camises. Amb un nucli així poden fer el què vulguin. I això en una comarca amb tanta gent com la nostra ciutat, eh? Aquí hi ha feina feta i sobretot una identitat: Igualada és una plaça castellera de gran nivell!
La diada, però, no va sortir ben bé com volien. Ja d’entrada nosaltres veníem amb mig quadre i Vilafranca tampoc podia plantejar cap gamma extra. Sumar-hi que les proves a l’assaig anaven menys millor que a mitja temporada i acabar amb una caiguda de 3 de 9 amb folre (carregat) que afluixa els ànims del tot. És un castell molt difícil, el 3 de 9 amb folre. Es necessita assaig, assaig i assaig i sobretot un tou de gent enorme que sàpiga fer-lo. Tot i això, van poder tancar una diada amb el 5 de 8 i el 2 de 8 amb folre, dos castellassos impecables que tornarem a fer de verd si ens fotem les piles les properes temporades!
A l’altra punta de la plaça, els Castellers de Vilafranca van fer la seva feina com la saben fer: tripleta màgica descarregada (3de9f, 4de9f, 5de8) amb treball i destresa. És molt gros el què han fet aquesta gent tota aquesta temporada, estrenant peces a molts pisos i transmetent experiència de castellers veterans a novells. Un dia en parlarem tranquil·lament, dels Castellers de Vilafranca.
Nosaltres, per la nostra banda, plantem 3 de 7, 4 de 7 i 2 de 6 i pilar de 5. Clàssica de 7 que no representa el nivell actual de la colla però sí l’estat anímic: amunt i avall com bonament es pot mentre va entrant gent i no la sabem retenir. És feina de cadascú de nosaltres saber transmetre passió pels castells i benestar a la colla, entendre que formar part dels Castellers de Sant Cugat no és només unes hores ocupades a la setmana, sinó viure una tradició que té més de 200 anys al nostre país i que ja fa més d’una generació que es viu plena a la nostra ciutat.Som cultura viva i hem de seguir sent-ho!
Nacho Ferrer
