Concurs de Castells de Tarragona
El passat 1 d’octubre els Castellers de Sant Cugat vam tornar a la Tarraco Arena Plaça per participar en el 28è. Concurs de Castells.
Entrar en aquella plaça per als que ja hi havíem estat en edicions anteriors, va generar-nos un munt de records i emocions, uns positius, d’altres no tant, però que ens ens han ampliat l’esperit de superació dels reptes que ens suposen els castells dia a dia, actuació a actuació, temporada a temporada.
Els que no hi havien estat mai, quan entraven miraven el sostre, les grades, assenyalaven per aquí o per allà… com si entressin en un monument que els fes mirar cada racó de l’edifici, amb cares de sorpresos veient la immensitat de l’espai,la immensitat d’aquesta TAP que acull un esdeveniment tan gran i espectacular com el Concurs.
Ara feia 4 anys que no trepitjàvem aquesta plaça, portàvem feina feta del nivell que els assajos, la incorporació de noves persones a la colla, el creixement de la canalla més veterana i l’evolució de les noves incorporacions a cada part dels castells ens ha permès. Molta canalla nova, nous castellers a tronc i un munt de persones a la pinya amb ganes de donar mans i pit per refermar els castells des de la base.
En primera ronda vam portar un 4 de 8 que, encara que tenia un lleu moviment, estava controlat i va permetre a la colla engegar motors amb seguretat i amb moltes ganes de seguir amb l’actuació.
En segona ronda vam portar el 3 de 8, castell que encara no havíem dut a plaça, que havíem treballat força… però que quedar en intent. La tremolor des del primer moment i les dificultats d’encaix entre segons i terços van fer que el castell es trenqués. Per sort ningú va lesionar-se greument. Teníem cops, dolors… i ràbia! (Que acostuma a ser el que fa més mal i costa més de curar)
Ens quedaven encara 3 oportunitats per continuar l’actuació i la tècnica va decidir fer un 5 de 7, que va regalar a molta canalla somriures i els va fer recuperar la confiança.
I en quarta ronda vam plantar i descarregar un 7 de 7, que també va permetre que molts castellers i castelleres pugessin al castell o estiguessin en cordons més avançats de les diferents posicions de la pinya.
Feina feta a nivell de castells i… ens quedaven només els pilars de comiat, que desafortunadament dels 6 que vam fer no vam descarregar al 100%, en va caure 1.
Malgrat la caiguda del 3 de 8 i del pilar de comiat la colla estava força contenta pel retrobament, per la possibilitat de fer castells, pel repte que preteníem adquirir amb el 3 de 8 i que ens ha quedat pendent,… Però sobretot amb ganes de més!
El Concurs no és un espai tranquil, ni té un funcionament fàcil, però… de ben segur que per a moltes i molts el record que tindrem del 28è concurs, el concurs de represa d’activitat castellera després de la pandèmia, serà ben positiu. A més… vam acabar la jornada amb la bona notícia del reconeixement qualitatiu als Grabals, les gralles i timbals que ens acompanyen en la construcció dels castells, els nostres músics imprescindibles, que una vegada més ens van fer enorgullir.
I tot això us ho explico amb la vivència d’un concurs que ha estat molt diferent per a mi als anteriors que havia viscut. Primer perquè actualment no tinc cap càrrec ni responsablitat a la colla, però… el vaig viure sense poder estar a les pinyes, perquè l’embaràs no m’ho permet. Sí que vaig estar a la grada, observant, i a peu de plaça indicant com s’havien de posar castellers i castellers als darrers cordons de cada pinya que vam fer,trobant complicitat amb mirares, somriures, abraçades… Amb el neguit de no poder ni tocar el castell, però amb l’emoció, com a altres actuacions, de formar part d’aquesta colla que tant estimo i que tant m’ha fet créixer.
No puc acabar sense dir que aquesta actuació, va ser la darrera de dues persones que han treballat moltíssim per la colla des de diferents tasques importants i imprescindibles per al funcionament d’aquesta: en Bernat Alonso i l’Anna Mayol. Que seran fora durant uns anys, amb la Laia. Gràcies per la implicació i l’estima a la colla!
Gemma Aristoy
