Diada dels Minyons de Terrassa
ELS MINYONS BEN VALEN UN REFREDAT
Només una setmana més tard de la nostra diada, on la calor va ser la protagonista (amb el permís dels tres intents desmuntats de 3 de 8) vam anar a Terrassa a passar el fred que toca per aquesta època de l’any i una mica més.
La Diada de Minyons és la més mediàtica de les actuacions on últimament actuem els Gausacs (llevat del Concurs) i on tenim més minuts de càmera de televisió per cap. Aquest cop el palmarès se l’han emportat el Biete, la Marina (una clàssica de les retransmissions) i les bessones Torregrossa.
L’actuació va començar amb l’endarreriment habitual a Terrassa de 20-25 minuts i amb el 3 de 9 amb folre de Minyons, castell que van executar amb tranquil·litat i solvència.
El segon torn va ser per nosaltres (sorpresa!) i vam executar un 4 de 8 de postal. Un castell que va passar a la història com a castell de vuit descarregat número 200 de la colla. Si teniu curiositat, mireu-vos el vídeo i veureu que hi ha moments que no se sap si la imatge està congelada o bé realment passen coses.
Els Castellers de Sants van desmuntar el seu 3 de 9 amb folre per ves a saber què, perquè des de fora no se li veia gaire cosa preocupant. Sigui com sigui, un servidor ja va albirar que segurament no seria el dia de Sants. Massa neguitosos per com acostumen a comportar-se.
El segon castell de Minyons va ser un dels moments àlgids de la jornada. El 2 de 9 amb folre supersònic que van descarregar, va ser espectacular. Qui tingui temps i no tingui un gat per pentinar, podria cronometrar els últims 2 de 9 amb folre descarregats i segurament aquest estaria en el top 3 dels més ràpids. A mi em va donar la impressió que l’anxaneta directament traspassava sense aturar-se en fer l’aleta. Pim-pam! No ens va donar temps ni d’aplaudir-lo que ja estaven a baix.
Castellers de Sants van descarregar el seu segon 3 de 9 amb folre de l’any amb la tranquil·litat que sempre donen els seus castells i sense ser fàcil discernir quines diferències hi havia entre aquest i l’intent desmuntat anterior. Nosaltres seguíem amb el nostre idil·li amb el 3 de 8 desmuntat i ho vam tornar a fer.
En aquest moment de l’actuació, tothom ja estava perdut i no sabem a quina ronda som. Les anades i vingudes dels caps de colla a banda i banda de la plaça per decidir l’ordre van ser una constant, no fos cas que ens trobéssim dues colles aixecant els castells de forma simultània… que podia haver passat.
Jo tampoc no recordo gaire l’ordre cronològic a partir d’aquest moment, així que vaig per colla:
Els de Sants desmunten dos peus de 4 de 9 amb folre i a la tercera ja es veu que no canvia gaire respecte al que han fet anteriorment (el giren 45º entre el primer i segon peu desmuntat) i desmunten amb sisens col·locats. Després fan un 4 de 8 avorrit per com és de perfecte i un 2 de 7 que ja ens agradaria a nosaltres tenir-lo tan ferm.
Minyons descarrega el seu 4 de 9 amb folre sota l’atenta mirada de tothom, perquè va ser el castell que els va portar més problemes a descarregar… fins el moment. Després tractarem el tema.
Per la nostra banda, vam atacar de nou el 3 de 8. El castell va pujar amb un nervi controlat i es va coronar amb certa seguretat. La descarregada va ser una mica més treballada, però mai es va patir per la seva estabilitat.
L’últim 3 de 8 descarregat per nosaltres va ser el 17 de novembre de 2019, fa més de tres anys, però és que aquest era quasi com nou, atès que quasi la meitat del tronc el descarregava per primer cop. L’alegria en forma de salts, abraçades i càntics en assolir aquesta fita era més que justificada.
El punt negre de la diada va ser el 2 de 7. Podem dir sense dubtar que aquesta no ha estat la temporada del 2 de 7. Un castell molt tècnic, que li cal molta repetició, perfecció i que no perdona cap errada. Al 2022 l’hem descarregat sis cops, però en tots ells hem hagut de tirar d’èpica i d’un acord que tenim amb Newton i la gravetat per no caure en determinades ocasions. Diumenge no era dia que entrés en aquest acord amb el que, després d’un intent desmuntat, el següent intent va caure quan s’estava desmuntant per segon cop. L’Eudald va cridar que havia caigut molt bé i va asserenar els ànims després de l’impacte de la caiguda, tot i que el Drogo ens va neguitejar uns minuts.
La cirereta a la jornada el va posar el pilar de 7 amb folre de Minyons. Newton i la gravetat tenien l’acord amb ells. El treball del terç i el quart van demostrar que els castells no cauen, es llencen. El terç (antic casteller de Cerdanyola) va decidir que no havia de caure i es va recargolar tirant-se endavant com si girés el pilar a banda esquerra, però sense deixar de mans el quart, el qual, impassible, es va dedicar a que a dalt no se n’adonessin de res i seguissin desmuntant el pilar, no fos cas que el terç es cansés d’esperar i llencés el pilar. El van descarregar amb l’ovació de gala de tota la plaça.
Una ovació similar a la que es va endur, amb tot mereixement, el nostre estimat Josep Mª Tanco, el segon president de la colla, quan la colla es va reunir al seu voltant en acabar l’actuació i li vam donar un petit llibret amb un recull d’imatges i comentaris dedicats, que van preparar la Núria García i el Roger Mora. Qualsevol homenatge serà poc per tota l’estimació que ell li té a la colla i per tot el que ha contribuït per a que els Castellers de Sant Cugat siguem el que som. No podíem acabar de millor manera la temporada 2022.
Ara, descanseu, recarregueu piles, i penseu en com hem de treballar el 2 de 7 per a que l’any vinent sigui una estructura immòbil que puguem pujar dalt de la soca i s’aguanti amb un folre.
Ignasi Escamilla
