Festa Major
Dimarts 28: seguici d’inici i seguici nocturn
Toquen les campanes, esclata la traca, lliguem el primer pilar, agafem aire i terç amunt. Entre el guirigall de les diverses músiques de cada ball i els petards dels diables, alcem el primer pilar de la Festa Major. Han estat dos anys sense participar-hi, massa temps, massa pèrdues, i massa tristors. Que comenci la festa!
Després d’uns quants pilars de 4 arribem a la Plaça de la Vila on hi entrem amb un aclamat pilar caminat. Escoltem les pregoneres i pioneres de l’esport femení, costa escoltar-les i no preguntar-se quan tindrem una companya fent de cap de colla? S’acaba el pregó i sense pausa alcem el pilar de 5 de l’esclat de festa.
La primera i intensa jornada de Festa Major acaba amb un fantàstic pilar amb el porró durant el seguici nocturn.
Dimecres 29: seguici de Sant Pere
Convocades les entitats a les 5 de la tarda, el seguici de Sant Pere comença a la plaça de la vila, deslluït per la manca de públic. No és fins arribar a la Plaça Pere Sant, a quarts de 7, on recuperarem l’ambient festiu que la cultura popular mereix. Aprofitem el seguici per alçar fins 10 pilars, entre els quals 3 s’han descarregat amb dosos de castells de set a la posició d’aixecador, un petit detall rellevant, de tants d’altres que podríem destacar de la vintena de pilars de 4 que hem fet al llarg de la Festa Major.
Dissabte 2: diada de vigílies de Festa Major
Finalment arriba la primera actuació. Ens plantem a la Rambla del Celler a l’alçada de la Plaça de la Vila a fer-hi l’actuació de Vigílies, enguany sense colla convidada. La situació del món casteller post pandèmia dificulta trobar colles que puguin venir dissabte a la tarda. De totes maneres aconseguim aplegar-nos 130 castellers i amb un cop de ma del públic tanquem unes bones pinyes per fer els castells plantejats. Després del pilar de dol en record d’en Pepe Rocaspana i de dos pilars de quatre arrenquem amb els castells. Sortim de 3de7, que tot i quedar amb la rengla un pel alta està parat en tot moment. Ja va bé que estigui parat perquè l’ovació del públic en la carregada ens agafa una mica per sorpresa. A segona ronda descarreguem el 5de7 potser un pel lent però controlat en tot moment. I per tancar la diada, un fantàstic 4de7 amb un parell d’estrenes a terços. Acabem la diada amb un intent desmuntat de pilar de 5 que decidim tirar avall després d’una sotragada que no ens esperàvem. Tanquem les vigílies amb dos pilars de 4 més.
Diumenge 3: diada de Festa Major
Sempre fa un punt de respecte sortir de casa a fer castells amb la calor del mes de juliol a les 6 de la tarda. Per sort la temperatura ha acabat moderant-se gràcies a uns oportuns núvols que han enteranyinat el cel. Ens acompanyen a plaça dues grans colles amb qui tenim uns bons lligams: Borinots i Moixiganguers. Quin plaer tornar a actuar per Festa Major i tenir-los al costat, gràcies de tot cor.
Les tres colles entrem a Plaça Octavià amb els respectius pilars caminats. Per nosaltres és el tercer d’aquesta Festa Major i sembla que és el que hem fet amb més bon ritme.
Obrim plaça amb el carro gros, sembla que l’agafem bé però a l’entrada de dosos dues rengles s’estiren una mica. La passada ràpida de l’acotxador i l’enxaneta eviten que la deformació vagi a més. En un tres i no res ja estem descarregant el castell. Val a dir que s’han notat uns certs nervis escènics. Eren molts els castellers i castelleres que avui s’estrenaven actuant per Festa Major. Canalitzar positivament l’emoció que generen les ovacions d’una plaça plena no sempre és fàcil. Bona feina!
A segona ronda encarem la torre de 7. Les bones proves a l’assaig ens donen prou confiança per sobreposar-nos als dubtes que ens podia generar haver-la desmuntat a Vilanova dues setmanes abans. Més ràpida que les dues anteriors, el castell conviu amb el tremolí habitual de la torre amb serenor i tranquil·litat, ja en portem 3 descarregades aquesta temporada!
A tercera ronda rematem la diada amb el 5de7 una mica desquadrat al 3 però descarregat sense problemes… i ja en van 9.
En segon lloc els Moixiganguers han obert plaça amb el 3de8, clavat i totalment controlat. Quines ganes que en tenim els Gausacs! A segona ronda el 4de8 s’ha convertit en el castell de la jornada. Per algun motiu, els dosos han perdut la posició amb l’aixecador col·locat i aquest s’ha desequilibrat caient sobre les quintes. Amb l’ajuda dels dosos i d’algun quint, l’aixecador s’ha pogut situar en una rengla del castell per baixar i així desmuntar el castell i evitar una caiguda que s’ha vist a prop. Bravo per la serenor de la canalla i per una colla que s’ha mantingut tranquil·la en un moment tant complex. En la ronda de repetició sembla que el quatre ha patit alguns problemes de quadratura i s’ha hagut de tornar a desmuntar. Costa de creure com després del fantàstic 7de8 de Vilanova avui s’hagi entravessat un 4de8. Tots plegats haurem de deixar de dir que tenim els castells i centrar-nos en fer el següent. Perquè els castells son un temps breu en què ens ordenem de manera preciosa i capritxosa per gaudir i fer gaudir, però no els tindrà mai ningú enlloc. Els Moixiganguers han acabat la diada amb un 5de7 i un 2de7 que fan com si fos un tràmit.
En tercer lloc els Borinots han obert plaça amb un controlat 4de8. L’enxaneta ha dubtat un moment abans de creuar per sobre els dosos, però de sobte ha trobat les forces per traspassar i ben decidida ha coronat un castell que acabaria obrint les portes a la primera clàssica dels Borinots post pandèmia. A segona ronda han descarregat un lent però segur 2de7, el primer de l’any. Admirable el treball i la serenor. Quina professionalitat s’ha de tenir per assumir des del tronc i la pinya un castell tan llarg. Espectacular. I si no n’hi havia prou els companys de Sants s’han atrevit a estrenar el 3de8 en tercera ronda. Venien de fer-ne dos intents desmuntats fa una setmana però han sabut encarar-lo i treure’s l’espina. Felicitats.
Abans d’acabar la diada amb els pilars de comiat, els Moixiganguers ens han regalat un altre moment especial abordant el pilar de 6 que els havia quedat en carregat a Vilanova. Què en son de difícils els grans pilars. Avui ha quedat en intent desmuntat per una mala sensació dels pisos superiors. Esperem que trobeu el camí de l’èxit amb aquest pilar.
Com és costum, hem acabat la jornada amb els pilars de despedida i un lluït toc de vermut dels grallers i timbalers de les colles que ha animat a tota la plaça.
Visca la Festa Major i cap a la Diada de la Llotgeta falta gent!
Marcel Serra