Aniversari dels Saballuts

Tota bona actuació ve precedida d’uns grans assajos. L’actuació de Sabadell no ha estat pas diferent.

Dimarts 7 de juny tornàvem a fer un assaig de dimarts amb més de 80 persones apuntades a l’app, fent la torre de 7 sencera, descarregant els castells de 6n amb quartes, fent els castells de 7n a un nivell proper per portar-los a plaça i lligats de 8 on només faltava la canalla i eren ferms. Divendres, més i millor, a banda de la feina ja esmenada i superar el centenar de persones a assaig, primer lligat de 2de8f amb els quarts reals, el castell, se sentia ferm.

Feia poc, l’Ignasi ens explicava la història del carro gros en un dels seus articles i tenint tot això en compte, per què no, per què no plantejar el carro gros a Sabadell?

Però, una pregunta, que cal per portar un 4de8? Primer de tot cal algú que hi cregui. Això està fet, tenim una colla que hi creu i que hi treballa dia a dia. En segon lloc, cal tenir-lo a prop tècnicament. Els assajos ens demostren que som capaços de fer-lo. Portem molts 4de6n amb quartes, 4de7n que moltes vegades podrien haver estat sencers, però pot ser per manca de xarxa o de gent no ho han estat, uns quants 4de7n de sencers i uns lligats que dia a dia es demostren més ferms. Per acabar i probablement el més important, ser prou gent a l’assaig i a l’actuació. Que implica ser prou? Implica que la colla tingui clar que és un dia destacat, implica trucades, implica animar la gent, implica moltes hores per part de l’equip de junta i tècnica que ha d’assegurar que aquell castell sigui segur per portar a plaça. De vegades cal donar valor a totes aquestes persones que agafen una llista, agafen el telèfon i comencen a assegurar el volum necessari. A Sabadell vam ser 135 apuntats, però ens volem quedar aquí? Quants podem ser per Festa Major?

Quant als castells, Sabadell 4de8, 7de7, 5de7, pde5. Sant Pere i Sant Pau 3de7a, 2de7, 3de7 i pde5. Castellers de Terrassa 3de7, 4de7, 3de6xs i pde5. L’enhorabona a les 3 colles. Nosaltres: 4de8 un punt desquadrat, tanmateix, la velocitat i la feina han fet que el castell no patís gaire; 2d7, gràcies al rodatge i la feina feta, amb més confiança i tranquil·litat que el de Sant Ponç; 5d7 rodatge a canalla, tronc i pinyes i un mes al sac, ja en son 6 i vano de 5, el primer de la temporada i de les millors maneres d’acabar l’actuació!

Toca continuar treballant pels propers reptes, per mi, el principal, arribar a ser 200 castellers, de mica en mica, però sense perdre l’objectiu de vista!

Gausacs amunt!

Tomàs Baldi

FirEntitats a Sants

Després de més dos anys tornàvem al barri de Sants, una diada que els i les més veteranes tenim una gran estima. I per que? Perquè hi han hagut temporades on hi hem fet grans Castells (5d8 o 2d8f).

La tarda va començar amb un 4d8 bastant ferm dels Borinots, ja era el seu tercer que descarregaven enguany. Poble Sec va descarregar un 5d6 una mica lent per l’enxaneta (poder era un dels seus primers que feia a plaça). La primera ronda acabava amb un 5de7 que fèiem amb prou seguretat.

La segona ronda va començar amb un 3de7 amb les ganes que d’aquí a un parell o tres de setmanes el pujem un pis més. Els Borniots van fer un 7d7 va destacar el terç de la vanda del 4 que li va agafar la moto al peu esquerre. Poble Sec va fer un 3d7 amb descarregada va anar molt ràpida.

A última ronda, vam descarregar un 4de7 amb l’estrena de la Mariona com acotxadora. Poble Sec després d’un intent desmuntat també va descarregar el 4d7. Els amfitrions i amfitriones van acabar amb un 5d7. A la ronda de pilars vam descarregar el pilar de 5.

Tenim ganes de més i volem anar a més! Omplim la Canigó!

Diego Torres

Diada de Sant Ponç

12 de maig de 2019, diada de Sant Ponç. La colla descarregava 4de8, 7de7 i 2de7 i ningú és podia imaginar aquell dia que estaríem 3 anys sense ni tan sols poder-nos plantejar aquests castells en cap diada…

Però arribà el moment en que la colla tornà a reviure, i la feina als assaigs del darrers mesos ens va fer plantejar de nou afrontar el repte.

Sant Ponç ens esperava amb una plaça on el públic assistent no va perdonar ni una ombra però que la colla va omplir amb camises habituals i retrobades. Goig de veure molt verd i plus de confiança.

Després de 3 pilars, on alguna veterana no tan habitual comenta que no coneix cap enxaneta (bona senyal), afrontem el primer repte. La torre de set seria escollida per obrir ronda. No es detecten molts nervis a la colla i potser és la clau per descarregar-la, ja que pateix molt de tronc. La feina feta a l’assaig clarament la salva. Veieu el vídeo i opineu…

L’assalt als 8 pisos arriba amb el 4de8. Molta concentració general, gran feina de la pinya i la bona resolució el tronc i canalla faciliten el bon estat del castell i el descarreguem. Per ser el primer des de finals del 19, fins i tot és plàcid. Si amb la torre hi ha satisfacció i alegria continguda, acabat el 4 per fi la colla pot tornar a celebrar com cal un castell. Petons, abraçades i plors d’alegria com feia temps que no es veien!

Per acabar, fem el 7de7 després d’un intent desmuntat on es detecten problemes per diferents punts del castell, però que es solucionen al segon intent. Tot i no ser un castell que agradi a la majoria de la colla, sí que és tàcticament molt important fer-lo de cara a rodatge de moltes posicions.

I per acabar, 2 pilars de cinc en perfecte harmonia deixaven la colla on ha d’estar. Hem arribat, hem tocat un castell de 8 novament, però el sentiment a plaça és que volem que en vinguin molts més.

Ens acompanyen els Moixiganguers, que calquen la nostra actuació, desmuntant el 4 i repetint-lo amb un punt nerviós, executant una torre de 7 impecable i fent un 7d7 sense historia; i els Bordegassos que fan 3 i 4 de 7 i 4d6a sense cap problema.

Punt de retorn de debò, punt de moral i fita a marcar en l’historial de la Colla

Visca Sant Ponç!

Àlex Castellarnau

Vigílies de Sant Ponç

Per agafar amb forces aquest cap de setmana amb dues actuacions molt importants, vam portar a la gent del poble a la plaça de l’1 d’octubre amb un concert infantil. Un cop acabat el concert, vam començar la nostra actuació acompanyats dels castellers de Cerdanyola.

Primer vam fer l’esperat pilar caminat, 100 metres, de torre a torre del monestir, nosaltres i suposem que totes les persones que estàvem allà vam quedar amb la boca oberta. Més tard vam fer dos pilars d’entrada, els dos de quatre juntament amb Cerdanyola que en va fer un.

Per començar la primera ronda vam sortir d’un 4d7 escalfant motors per l’endemà, el gran dia. Cerdanyola va sortir de 4d5n una sorpresa des del nostre punt de vista al ser net. A segona ronda vam descarregar un ferm però petit 5d6 amb diverses estrenes, seguit per un 3d5n dels castellers de Cerdanyola assolit amb més fermesa que l’anterior castell. Per tercera i última ronda vam fer un 3d7 (amb moltes ganes d’afegir-li un pis més). En canvi, els de Cerdanyola van completar la tercera ronda amb un 2d6 “cooperatiu” (els vam ajudar una mica :)). Per tancar l’actuació vam fer dos pilars de 4 mentre que Cerdanyola feien un.

Després de l’actuació vam fer un soparet acompanyat de dos concerts que van aconseguir animar a la colla.

A topeeeeeeee per Sant Ponç!!!!!!!!!!

Cristina i Isona

Diada del Roser a Cerdanyola

En aquesta actuació van actuar Cerdanyola, Barcelona i Sant Cugat. Per començar totes les colles vam fer un pilar caminat. Cerdanyola va fer un 3d6, el van treballar bé però potser els dosos eren una mica grans. Barcelona va començar amb un 4d7 i va sortir bastant parat.

Nosaltres vam sortir de 5d7 i hem de dir que va sortir prou bé, sense tenir en compte que la torre estava una mica separada de la rengla. La traspassada  també va ser una mica lenta. Cerdanyola, per la segona ronda van fer un 3d6 amb agulla. El dos de la rengla era bastant gran, però el van treballar bé. Després el van celebrar amb energia. Barcelona, pel seu compte va fer el 5d7, que el van descarregar fàcilment. Sant Cugat va enlairar el 4d7 amb agulla a la segona ronda. Estava molt parat i maco, no es va fer gents llarg…

A la tercera ronda Cerdanyola va descarregar el 4d6 que estava molt parat i bonic. Barcelona va descarregar exitosament 3d7. I nosaltres, Sant Cugat vam descarregar també un 3d7. Per últim vam der ronda de pilars on Cerdanyola va descarregar un pilar de 4 Barcelona 2 pilars de 4 i nosaltres 1 pilar de 5.

Va ser una actuació molt ben feta i la nostra colla estem molt contents de com ens va sortir.

Carla Curcó i Caterina Mas

Aniversari Moixiguanguers d’Igualada

Qualsevol que veiés l’arribada dels dos autocars dels Gausacs pensaria que ens disposàvem a conquerir la Plaça Pius XII d’Igualada. Dos cavalls de Troia grans, un d’ells de dues plantes, fent patxoca pels cèntrics carrers de la vila. Qualsevol pensaria que dels seus budells sortiria una ingent massa de camises verd Collserola disposada a enfilar-se ben amunt i més que ningú en aquesta “batalla” de gratar el cel amb l’aleta. I, sense ànim de menystenir els qui érem (ans al contrari; per irreductibles, perseverants com els d’Astèrix i… què coi! Per fer els millors castells que ens permet les nostres mans), podríem haver generat, si algú estès mirant-nos, un efecte més propi de l’artifici del timbaler del Bruc que del descrit en el poema d’Homer.

Però, en realitat, els qui van arribar i moldre no van ser altres que els Moixiganguers. Després dels pilars de benvinguda, els de la capital de l’Anoia van coure a foc lent el folre del dos de vuit sobre el qual va créixer la torre a bon ritme, amb solvència i amb algun tremolor, mentre ens deixava amb un pam de boca oberta d’on sortia algun comentari d’”ens passen la mà per la cara!”, que els redactors vam escoltar d’algun Gausac amb molta més trajectòria que la nostra. El nostre pensament, en canvi, estava dirigit cap a la reflexió més ingènua de considerar-nos una mena de colla castellera “talismà”, ateses les darreres brillants actuacions dels de Sarrià, dels Saballuts, dels de la Vila de Gràcia i ara dels d’Igualada, totes elles amb èpiques consecucions castelleres de màxims i que ens tenien com a espectadors de luxe. En les següents rondes, els de la camisa lila van tirar amunt el pare dels castells amb certes dificultats i lo carro gros, essent la primera colla que no baixa del vuitè pis en una sola actuació des de principi de temporada.

Els Capgrossos van presentar la mateixa gamma de set, però sense l’agulla del 4, que executaren el dia anterior en el seu feu, a la diada de Sant Jordi. Segurament, la manca de camises no els permetia ser més ambiciosos perquè, tècnicament, les seves construccions no van presentar cap incident a destacar fins a arribar al 5de7 com a sostre de la seva actuació. Un cap de setmana de molta pila castellera per als de Mataró.

Els Gausacs, com gairebé sempre, apareixíem a la tercera ronda per oferir uns castells força consolidats i que permeten anar estrenant i fent rodar canalla i a qui no és tan canalla; que, al final, per fer castells, s’ha de ser una mica, de canalla. Els pisos inferiors rebien la força d’una pinya cada cop més compactada, solidària i sincronitzada, i semblava que la principal dificultat residia en com orientar la quadratura del castell, amb uns baixos fent passets de sardana per alienar-se amb una façana o una altra d’una plaça del tot asimètrica. Del 5de7, del 4de7a i del 4de7, deixem que els experts en parlin (tot i que pensem que no tindran gairebé res a dir que no sigui positiu), que nosaltres ens volem quedar amb les emocions viscudes, expressades i compartides sense cap barrera que ens tapi el somriure. Quasi ens oblidem. Com quan estàs tan bé amb algú, que perds la noció de tot el temps que ha passat abans de veure’l. Perquè, el que més ens va impactar als qui escriuen aquesta crònica quan vàrem començar en això dels castells el 2019, va ser l’expressió de concentració, de desafiament davant del repte i de confiança en un mateix d’un marrec que no s’aixecava un pam de terra, que, a espatlles d’una portadora, anava cap a la pinya per coronar un castell que no recordem ara mateix. No ens podíem perdre per més temps quelcom tan essencial per enganxar-nos. Tan genuí per viure a flor de pell i amb un vel aquós als ulls.

Finalment, i amb permís de l’imprescindible ball del mocador, vam concloure, entre les tres colles, la trobada amb 5 pilars de 5 amb vano inclòs, que feien molt, però que molt de goig. Pel que fa al nostre, no sabem si per tenir les mans de la pinya una mica relaxades o per què el cel anava a caure damunt dels nostres caps, que se sentiren crits d’“Enric! Enric!” per sobre de les gralles, mentre el nostre “cap de la tribu”, en veure que el pilar havia estat maquíssim, tenia l’expressió “qui dia passa, any empeny” gravada en el rostre. És a dir, que tot havia anat molt bé.

I, què va passar amb el cavall de Troia? Doncs que li vam fer l’honor de conquerir, aquest cop sí, les antigues cotxeres de la “Hispano-Igualadina”, la mostra fefaent i admirable, en forma de local, d’un poble bolcat a la colla. Si els Moixiganguers van posar els millors castells, els Gausacs vam posar la millor rauxa, erigint-nos en trobadors de càntics i embarbussaments, en cracks del voleibol improvisat i en dives de la dansa i el reggaeton. Tot plegat, en un ambient de festa i germanor expressat també amb alguna samarreta boníssima de “Moixiganguers de Sant Cugat” que lluïa alguns dels amfitrions i amb qui vam cantar les pertinents cançons. Un cop a dins de la bèstia, ja de tornada cap a Sant Cugat en un viatge que se’ns va fer molt curt, els Gausacs ja no vam celebrar ni cap victòria ni cap conquesta, sinó senzillament que som Gausacs o que som castellers, o que som les dues coses, o això ens va semblar… o és que potser ja estem coquetejant amb l’euforia pel que ha de venir i ja tenim a tocar?

Sandra Rubiño i Albert Casas

Diada de la Independència a Gràcia

Ningú és imprescindible, tothom és necessari

Cal advertir que qui escriu la crònica són dos mans altes dels que disfruten amb un bon esmorzar de forquilla. Entaular-nos a primera hora, menjar un bon guisat, unes mandonguilles amb sípia, un bon cap-i-pota, o potser una botifarra amb seques. Regar-ho moderadament amb una mica de vi, però amb seny i gasosa, que no es pot fer broma amb els castells.

Així no va començar el diumenge. No vam fer esmorzar de forquilla. Les coses com són: la culpa és nostra. Perquè dissabte tarda, en lloc de fer un últim intent de muntar un esmorzar per diumenge, estàvem escrivint aquestes primeres frases des de la comoditat dels nostres sofàs.

Ja que la cosa anava de mans altes, els pilars d’entrada havien de seguir la mateixa linia. Així doncs, començàvem amb dos mans a la posició de segons en els pilars d’inici. La diada arrencava ben forta amb l’estrena de ‘lo carro gros’ de la colla local. Després d’un peu desmuntat, els Graciencs passaven a ser la cinquena colla en dur el 4de8 a plaça i la quarta en descarregar-lo enguany. Un quatre gran de dimensions que demanava un punt d’esforç i d’apretar, però al qual se li reconeix la feina feta a assaig. Per part nostra, una primera ronda ràpida en la qual deixàvem un 3d7 de tràmit, però amb la intriga d’algunes camises que van arribar gairebé tancant pinya. Minyons va encetar la seva actuació amb un 3d7 amb l’agulla, castell molt aplaudit pels guiris, i un bon recurs per quedar bé quan, com nosaltres, no portes prou camises a plaça. Finalment, els Castellers de Berga van mostrar un solvent 4d6.

A segona ronda, els graciencs van optar pel 7d7, castell que amb més camises a la Canigó, ben segur podríem començar a passejar… En lloc d’això, vam presentar un 4d7 que, sense les trucades urgents de dissabte al vespre, no hauríem pogut fer. Minyons, per la seva banda, va tornar a tirar el comodí del pilar, per fer un 4d7 amb l’agulla, odissea del guirillam de la capital.

La diada seguia el seu curs a bon ritme. Això si, marcada per un sol digne de primavera que apretava amb força, igual que la colla de la capital del Berguedà. La colla suplent de Gràcia, ja que amb el mateix blau de camisa ningú els diferenciava, tot i disposar de poques mans (una i mitja) aconseguien descarregar el tres de set pisos, que seria el seu únic castell de set de la diada.

Gràcia encetava la darrera ronda amb un peu desmuntat, i posterior 5d7 que, amb acotxadors a la pinya, semblava que es podria fer etern. Poc podíem imaginar una pujada tan ràpida, i tan ben feta en una canalla tan petita! Per la nostra banda, el volum de camises impedia pensar en més castells de set pisos, per la qual cosa vam aprofitar per treballar la nostra torre, en la versió dels sis pisos. Amb el 2d6 net i els lligats sencers que hem fet a assaig, aquest castell permetia cuidar detalls al lligat en una plaça amb pendent, així com donar confiança a la canalla davant una futura estrena, practicant la passada amb públic i la música dels grabals.

Es respirava el final de la diada quan ja es veia la gent anava com a l’oca, de pinya en pinya i ‘tiro porque me toca’, cap al Condis, que es va posicionar com a fidel patrocinador del nostre 2d6 a la Gausapp, i posterior proveïdor de brevatges de confiança. Per la seva banda, com Minyons ja no podia posar el pilar enmig de cap altre castell, van optar per acabar l’actuació amb un 4d7. Els guiris ja no van aplaudir tant, aquest cop. L’últim castell de la jornada, abans dels pilars, el posaven els de Berga, amb un 4d6a.

Amb l’obvietat que la Setmana Santa havia condicionat les pinyes i castells de la diada, les colles van tancar amb una ronda de pilars coherents amb els respectius volums de pinyes: Gràcia es va poder permetre un preciós vano de 5, amb bandereta del barri inclosa; Sant Cugat i Minyons ens vam conformar amb un pilar de 5, i Berga amb un pilar de 4.

Una última menció a la pintada que es podia veure a la façana muntanya de la plaça de la Revolució: “Burro”, hi posava. Només amb el pas de l’estona, vam ser conscients que qui havia pintat allò no era ningú més que la nostra consciència, avançant-nos que, en mirar-nos al mirall, ens en recordaríem de la crema solar que no ens vam posar, i que ens deixaria un bon record…

Així doncs, sortíem de la plaça més activista amb un regust positiu de l’actuació. Un regust que es va fer notar, sobretot, l’endemà, deixant la boca pastosa d’una ronda de millora/repetició executada a ritme de rumba a Can Musons.

Víctor Biete i Arnau Montoya

Diada del Tèxtil a Sabadell

Noves sensacions

La crònica de la Diada Del Tèxtil la redactem des d’una perspectiva novella, des de la mirada d’uns ulls inexperts que no porten ni sis mesos a la colla però ja senten les pessigolles quan comencen a sonar les gralles. Per narrar la diada del passat diumenge ens inspirem en les sensacions d’aquells afortunats que es van estrenar i també des d’un punt de vista que sovint passa desapercebut: el de les crosses. 

Temps hivernal un dia d’abril, fins i tot, alguns s’atreveixen a definir la diada com la més freda de la temporada. Ens reuniem a Sabadell, aglomerats en un carreró davant del Gremi Tèxtil juntament amb Minyons i Saballuts. 

Arrencàvem la diada amb dos pilars de quatre simultanis on s’estrenava l’Adriana Forns. Un pilar encarat davant una façana que deixava molt que desitjar i mirant un punt fix, el número 35. Una vegada fets els pilars, la colla local va iniciar la primera ronda recuperant aquell castell tant desitjat aquesta temporada, el 4d8. Tot i que el van descarregar, aquest 4d8 va transmetre incertesa, donat que van voler-lo tirar avall, no una sinó dues vegades. Per sort, la determinació i les ganes de descarregar el primer 8 de la temporada de Saballuts van guanyar a la incertesa i el castell va seguir endavant. 

Després de la emocionant actuació de Saballuts va ser el nostre moment. Diada freda però dins la pinya hi ha un escalf encoratjador, es poden percebre les ganes, les emocions. Pell contra pell, un pit rossant una esquena i uns ulls inquiets que es troben entre els caps, escoltant atentament les indicacions de l’agulla que alleugen els dubtes i els neguits. El castell va bé. Defensem amb orgull un 4d7 treballat, quiet, on es respiraven ganes de pujar-lo un pis més. Segurs i confiats, sabent que el moment del 4d8 està més aprop del que pensem. 

Un cop ens torna a tocar, lliguem un 5d7 caracteritzat per la confusió. Tots els sentits en alerta per tal de poder endevinar com va el castell. Com a crosses sentim el castell, literalment, ens deixem guiar seguint la música de les gralles, els aplaudiments del públic i uns crits indesxifrables que venien de dalt del castell. Agafem aire i ens preparem pel pitjor. Realment anava a caure? Impossible. El portem assajat i preparat, és cert que la torre va perdre la mida però el tronc va lluitar el castell fins al final. Doncs, què passava, què deien aquells crits? Com ja hem comentat abans, era un dia fred, però qui hauria dit que un 3 d’abril al bell mig de Sabadell la canalla anunciaria que estava nevant! 

Acabem la tercera ronda amb un 3d7, castell destacat per l’estrena d’una acotxadora i la brillant actuació de la terça Martina Climent. Fins i tot el president de Saballuts va reconèixer la seva distingida execució i la va felicitar personalment. Dedicació, constància, experiència i aprenentatge. Valors que ens duran lluny com a colla i que demostrem dia rere dia als assajos i actuacions.

Així doncs podem concluir que la diada de diumenge a Sabadell va ser una diada marcada per noves sensacions, l’estrena de gausacs a tronc, canalla i músics. Segellem la diada amb un pilar de 5 on es va estrenar l’Eric Serra, un pilar solvent i bonic per tancar una bona actuació.

Aquí acaba la diada del Tèxtil però no el dia, dinem al Viena i agafem forces per fer festa al local de Saballuts. Cal esmentar que a la festa els novells es van guanyar, per fi, l’escut, fent el famós “xupito” de Ron Pera, l’últim requisit essencial per obtenir l’escut per Sant Ponç. El que no vam guanyar a plaça ho vam guanyar al bar, frase polèmica i sovint rebutjada per molts castellers, però per guanyar a Saballuts qualsevol competició és benvinguda. Primer els vam guanyar al concurs de xupitos, després a les columnes i també els guanyem en nombre de laterals. (…)

 

 

 

Núria Ras i Jaidy Baringo

Diada de Primavera a Vilafranca

Un dels avantatges de no viure a Sant Cugat és que de tant en tant toca diada prop de casa, i la meravella de país que tenim fa que trigui només tres quarts d’hora d’Igualada a Vilafranca (34 km), quan des de Sant Cugat (44 km) es triga no més de mitja hora. Molt content, la veritat.

El divendres les proves feien pensar que podríem treure a passejar tres castells de 7 a Cal Figarot, un emplaçament que a molts gausacs els resulta una fantasia de llum, colors, tirador de cervesa i xarxes decents. Sí, és possible tenir un local social i d’assaig propi que sigui una passada si tens una ciutat que s’estima la seva colla castellera i creu en la cultura popular com un ens aglutinador i motiu d’orgull. Vilafranca no és “la plaça més castellera” perquè s’ho tinguin molt cregut, com una vanitat revinguda pels èxits, és perquè hi ha segles de castells al darrere i la ciutat els ha cuidat com una peça imprescindible del seu patrimoni, perquè hi creuen.

Un pic a plaça, el pati de Cal Figarot, i passat l’ensurt d’un local-museu que destarota les nostres ànimes òrfenes d’espai comú, enfaixada general i reconèixe’ns com una colla digna d’estrenar (encara que ja hagin fet tres diades) la temporada dels Castellers de Vilafranca. Els ‘verds’ són una colla que en el seu moment va revolucionar el món casteller amb una cosa que ara ens sembla tan bàsica com l’assaig, i és que el seu mític cap de colla Melilla va ser qui va assentar les bases dels dos o tres assaigs setmanals que ara tot el món casteller veu imprescindibles. El fet casteller també comença per veure que els gamma extra (i qualsevol altre castell gran) no apareixen sols.

I la diada? Maca, tranquil·la, el que és propi d’actuacions de dues colles, i sense perdre la bonica tradició de sortir darrers en l’ordre de rondes. Sí, ja sé que érem només dues colles i no érem la local, però els nous lectors ja veuran que serà la tònica. No passa res.

La colla local surt de 5 de 7, amb una canalla joveníssima, que es descarrega fàcil malgrat les passetes petitíssimes dels acotxadors, que allarguen una estructura curulla de veterans feta per l’ocasió. Pensem que és canalla cridada a fer grans castells al cap de l’any, i això és habitual. Els Gausacs hem plantat un 3 de 7 defensat i treballat, el següent ja sortirà millor.

Que no hi falti el photobombing

Vilafranca llavors prepara la seva estrella del dia, el 4 de 8, que després d’un peu desmuntat s’enfila amunt ferm fins l’entrada de dosos, moment en què terços han perdut mides, i a partir d’aquí l’entrada de la canalleta (ensems jovenívola) s’ha complicat i s’ha donat l’ordre de tirar avall. Aquí és on em toca explicar la importància de les estrenes i la plaça i el moment per conjuntar-ho tot i que aquestes situacions no passin factura. Els Castellers de Vilafranca viuen una situació paral·lela a la nostra en la què no només malden de canalla “experta”, sinó que també han hagut de reinventar posicions de gent nova, camises que cobriran el canvi de pràcticament una generació sencera de castellers que fins ara els havia mantingut al capdavant del món casteller. Una diada a casa, mai més ben dit, en petit comitè, permet que un intent no reeixit d’estrena no sigui una patacada emocional sinó un contratemps superable, que significarà més assaig i noves preses de decisions.

En aquesta segona ronda, per contra, els del nord del Llobregat hem pogut descarregar un 5 de 7 excel·lent. El 5 és un castell que diu moltes coses de l’estat de salut d’una colla, i per extensió del món casteller, i hem d’estar contents de poder-lo treure a passejar relativament lluny de casa. És un castell que requereix molta pinya (i aquest diumenge potser ens n’ha mancat una mica, però bé, no serem l’única colla del Vallès que fa aquestes coses heheheh), i que molta gent hi treballa. Requereix tècnica i concentració, que moltes peces encaixin i un assaig concret. Si el podem seguir fent molta més gent podrà formar part d’una peça activa i activant, que dona feina i marca el punt en què seguim creixent. El 5 té cinc potes i no cau mai, a més. És genial, el cinc.

Ens ha quedat guapíssim, penya.

D’aquest castell també destacar-ne que en baixar-ne la Mireia, que hi feia de segona, ha rebut les felicitacions de tot de senyors de Vilafranca, entusiastes del fet que una noia faci de segons a un castell que no sigui de 6. A ella, que l’ha fet de 9.

Us ho explica aquí https://www.totsantcugat.cat/opinio/segona-tapada-3-9-folre_2149841102.html
i aquí https://www.cugat.cat/noticies/societat/131925/mireia-ferres-%28gausacs%29-primera-dona-en-descarregar-un-castell-de-9-en-la-posicio-de-segona-tapada

Nord i sud som llocs diferents, a vegades.

Tercera ronda d’ofici, amb els Verds fent el 3 de 7 amb agulla (a la repetició), un castell que ja només fan ells perquè són els únics que el poden arribar a fer de 9 de forma habitual. Hi va haver una moda fa cosa d’una dècada en què tothom el feia per allò d’ampliar el repertori dels 7 pisos quan no pots tirar més amunt, però quin horror de feina i posició i desenvolupament i tot, i que no té gaire més recorregut que això si no tens un pilar de 6 que t’ho aguanti tot a partir dels 8 pisos. Molt maco des de fora.

Llavors aquí fem el 4 de 7, castell treballat, també, malgrat menys que el tres, i amb unes mides curioses. Els terços segueixen dansant a l’inrevés que els segons, i accepto batre’m en duel per defensar aquesta afirmació. Mireu la foto, si no:

Em direu el que vulgueu però segons van a la dreta i terços a l’esquerra. Resultat: quartes en posició aleatòria.

Els locals han tancat la diada amb un 7 de 7, un castell més gros que no pas gran però que a mi m’encanta. Més fàcil de fer que el 5, segons les estadístiques, i que suposa un extra de motivació pel fet que encara més gent hi participa a les primeres posicions. Per mi, és l’objectiu de qualsevol colla que vulgui fer castells de 8, ja que entrena castellers tant a tronc com a pinya i exigeix gruix de camises obligat. El carmelet que busquem, potser.

En acabar hi ha hagut un embolic propi del camarot dels germans Marx, que si fem el 4 amb agulla, que si és de sis pisos, que si és de de 7, que si pilar que si tomba que si gira, i re. Ja va bé sortir amb tres castells de 7 de plaça, una mica de tradició no fa mal.

Pilars, el nostre de 5 perfecte, en Santi (el segon) aturant les gardeles amb la seva dansa habitual. Dos pilars de 5 pels Verds i després ronda conjunta de pilars de 4 de comiat, nosaltres dos (molt macos tots) i Vilafranca uns dos-cents.

Encabat, ganxitos remullats i cervesa i vermut per la penya a càrrec de la colla amfitriona. Diada 10/10, 5 estrelles al TripAdvisor, la recomanaria als meus amics.

Per acabar, destacar el paper de la Comissió de Benvinguda que el dia abans va perpetrar un taller d’aprenentatge i seguretat als castells per les noves camises. És vital que aquests actes se segueixin fent perquè demostra que ens cuidem de la gent nova, que no som uns salvatges i sobretot que creem comunitat des de zero. En aquesta jungla metropolitana estem sols i hem de creure que som molt més que un entreteniment, som una dansa bicentenària que a Sant Cugat fa tot just 26 anys que se celebra. Fem-ho bé!

Per Nacho Ferrer

Trobada de Colles de Sant Medir 2022

Un 3 de 7 de magnífica factura i amb algun canvi a les parts altes de l’estructura ha estat el primer castell del 2022 dels Castellers de Sant Cugat.

A la tradicional trobada itinerant de les colles relacionades amb Sant Medir, els Gausacs van tornar a sentir les sensacions que transmeten les diades castelleres. Aquest cop l’actuació es traslladava al barri de Sarrià, on els de la camisa verd Collserola van ser els encarregats d’obrir plaça amb el 3 de 7 que ja hem esmentat. El van acompanyar un 4 de 7 i un 5 de 6 que va ser la preparació d’un futur 5 de 7 que ha d’arribar aviat. Per tancar l’actuació, els santcugatencs van descarregar l’únic pilar de 5 de la jornada.

Per la seva banda, els Castellers de Sarrià, que exercien d’amfitrions, van acabar l’actuació ven contents atès que van descarregar el seu primer 2 de 6 des de la seva refundació. El van acompanyar del 3 de 6 amb l’agulla i del 3 de 6. Els Castellers de Sants, colla ben experimentada, va descarregar amb solvència el 3 de 7, el 4 de 7 i el 4 de 6 amb l’agulla. Finalment, els Castellers de la Vila de Gràcia van signar l’actuació de més nivell, descarregant tres castells de set: 4 de 7 amb l’agulla, 4 de 7 i 3 de 7.

En poc més d’una hora i vint minuts, l’actuació va quedar enllestida, tot i que va transcórrer entre gotes esporàdiques de pluja que mai no van deixar de caure.

La pròxima actuació dels Castellers de Sant Cugat serà el 27 de març a Vilafranca, on els de la camisa verd Collserola intentaran descarregar tres castells de set tot compartint plaça amb una de les millors colles del panorama casteller, els Castellers de Vilafranca.

Per Ignasi Escamilla