L’Esperidió, diada de la Colla Jove dels Xiquets de Tarragona

Dissabte al matí, en una hora ben estranya dins la tradició castellera, vam actuar a la diada que tanca la temporada de la Colla Jove dels Xiquets de Tarragona, la diada de l’Esperidió. Aquesta diada rep el nom en honor a un casteller tarragoní del final del segle XIX, conegut per la seva gran força i, diguem-ho tot, per ser un punt fatxenda. Podeu trobar un petit resum de la seva vida, amb anècdotes prou divertides, en aquest blog de la Tarraco Wiki: http://www.tarracowiki.cat/wiki/Jaume_Tarragó_i_Plana.

Un any més, l’actuació ha coincidit amb el partit de lliga que enfronta el Barça i el Madrid, i enguany els organitzadors de la diada van decidir moure-la al dissabte al migdia, fet que va influir negativament en la capacitat de mobilització que normalment hem tingut per a aquesta diada i, pel que vam veure a plaça, el mateix els va passar als companys de Gràcia i, potser en menor mesura, als del Vendrell. Tanmateix, al final érem la gent necessària per dur a plaça els castells previstos. Hauríem justejat molt en cas de voler fer-hi un 2de8f, però després de la caiguda de dissabte passat amb el 2de7 a Cerdanyola i la posterior caiguda a l’assaig de divendres amb el 2de6n, és evident que ens cal asserenar una mica l’estructura d’aquest castell per permetre que la canalla s’hi torni a sentir plenament còmode i així anar a plaça amb plenes garanties.

Érem quatre colles i, per no trair la tradició d’aquesta temporada, vam sortir últims. Aquest cop, a diferència del passat diumenge a Barcelona, vam tornar a encarar l’actuació de més a menys i vam obrir la primera ronda amb un 3de8 impecable de segons en amunt. Un castell ràpid i molt ben executat per la canalla, al qual no li vam perdre la mida en cap moment. Segurament un dels 3de8 més macos que hem fet mai, si més no en l’aspecte visual, que és el que pot apreciar el públic. Certament, pel que fa a l’encaix entre els segons i la pinya segurament no va ser el més còmode dels que hem fet, però, els petits inconvenients que van sorgir, els vam poder treballar i solucionar amb serenor i sense que l’estructura en patís les conseqüències.

A la segona ronda vam fer-hi el 4de8. Després de com se’ns va complicar el castell diumenge passat, la tècnica va decidir, per aquesta vegada, treure el castell amb una alineació de tronc que acumulés una mica més d’experiència. Aquest cop el castell vam tirar-lo amunt a la primera, sense un primer intent desmuntat, però altre cop ens va quedar un 4de8 més aviat lleig i més patit del que hauria de ser.

Aquest cop, la tercera ronda va ser per al 7de7, un castell que a diferència del que vam fer el cap de setmana passat, en lloc de dur una alineació de tronc amb el que podrien ser quarts i quints d’un futur 7de8, estava dissenyada amb el que podrien ser terços i quints d’aquest 7de8. Tal com va passar a Barcelona, el 7de7 no va dur-nos cap dificultat ni a la pinya ni al tronc del castell i la canalla el va poder gaudir sense problemes. Ens calen tants lligats com sigui possible d’aquesta estructura per tal de poder dur-la a plaça amb un pis més, tant si això passa aquesta temporada com si ho deixem reposar fins a la vinent. Per acabar, dos pilars de 5 simultanis i cap a dinar que es feia tard.

Cal destacar de les altres colles el 3de9f i el 4de9f de la Jove de Tarragona. Són els primers castells de nou descarregats que nosaltres hem viscut en aquesta actuació. Una actuació on també hi vam poder veure el sisè 2de8f dels Nens –és evident que han consolidat el castell i que tenen la capacitat de dur-lo sovint a plaça. És destacable també els pilars de 6 que hi vam poder veure, tant el de Gràcia –malauradament només carregat–, com el dels Nens, amb una defensa extraordinària per part del segon i del terç.

[su_highlight]Autor: Marc Maymó[/su_highlight]

 

[su_youtube url=”https://www.youtube.com/watch?v=lRz8WObRh5M&feature=youtu.be” width=”340″ height=”260″ autoplay=”yes”]

[su_shadow]
[su_panel background=”#e4e9dd”]

Només per als teus ulls, uns ulls Gausacs

[bbp-single-topic id=33545]
[/su_panel]
[/su_shadow]

Cerdanyola i Sagrada Família

Aquest passat cap de setmana teníem la il·lusió de poder repetir la nostra actuació al Concurs, però, per a això, cal molta gent, i el cert és que diumenge vam ser bastants, però que l’ensurt del dissabte ens demanava un punt de prudència amb vista al diumenge. No és menys cert, però, que dissabte vam fer curt per poder encarar cap castell de vuit amb solvència i diumenge hauríem justejat pel que fa al volum d’una soca de 2de8f.

Tanmateix, el balanç casteller del cap de setmana ha de ser –de fet, és– molt positiu. Encara no estem gaire acostumats a dur dos castells de vuit a plaça; fer-ho s’hauria de convertir en una cosa tan normal com ho ha estat les darreres temporades el fet d’afartar-nos de torres de set, una vegada i una altra, sense descans. Per créixer, per arribar a castells més grans, cal ser molt sòlids en la capacitat de descarregar el 3de8 i el 4de8 una actuació rere l’altra, independentment que un dia actuem al costat de casa i l’altre més lluny, assumint tots els canvis que calguin en cada actuació amb naturalitat. I això és el que vam fer diumenge davant la Sagrada Família.

Dissabte arribàvem a Cerdanyola amb la il·lusió de dur-hi un 3de8, que finalment vam haver de descartar, però sobretot amb la certesa que hi anàvem a fer una actuació tranquil·la. Vam sortir de 2de7 com en tantes i tantes ocasions les darreres quatre temporades, amb una torre que, certament, duia un canvi d’enxaneta molt treballat a l’assaig i amb el qual tot el tronc es trobava la mar de còmode, com ha passat en tantes ocasions durant les darreres 51 torres descarregades de manera consecutiva. Però els castells, de tant en tant, cauen tot i que la feina ben feta ens pugui dur a pensar el contrari, i aquesta torre que descarreguem una vegada i una altra, incansablement, a tots els assaigs, dissabte ens va recordar que saber-se aixecar també forma part dels castells. Després de l’ensurt, i constatant que érem massa pocs per tirar amunt un castell de vuit en plenes garanties, vam redreçar l’actuació amb uns molt bons 3de7 i 4de7 i tancant la jornada amb el pd5.

Diumenge actuàvem en el marc de la diada dels Castellers de la Sagrada Família, acompanyats per la colla amfitriona, els Castellers de la Vila de Gràcia i els Castellers de Barcelona, dues colles que últimament sovintegen els castells de nou. És d’aquelles diades on no ve gens de gust fallar i on vols dur els teus millors castells. La tripleta quedava descartada per una doble raó: en primer lloc, la caiguda del dia anterior ens deixava sense el pom titular de la torre; en segon lloc, no vam ser capaços d’arrossegar la quantitat de gent necessària per afrontar un castell d’aquesta magnitud amb plenes garanties, i provablement l’ajuda que ens hauria calgut de les altres colles, hauria estat una mica més de la que és correcte demanar. Però la torre folrada, de moment, és un castell excepcional per a nosaltres, i plantejar-nos dos castells de vuit pisos en una mateixa diada continua sent una actuació de màxims.

El plantejament de l’actuació va ser radicalment diferent al que venim executant les últimes temporades: vam plantejar l’actuació al més pur estil Capgrossos de Mataró, de menys a més. No estem avesats a arribar a la tercera ronda, exigint-nos un màxim nivell de concentració, però si volem anar afegint castells cada vegada més i més complicats, també ens cal anar aprenent a mantenir el to fins a l’última ronda –pilars inclosos, si s’escau. Així, doncs, vam sortir de 7de7 –el segon de la temporada–, castell força impecable a tot arreu, i si volem enlairar-lo un pis més ja cal que sigui així sempre. Per tancar la segona ronda escollíem el 4de8; el castell duia diversos canvis a l’estructura del tronc: els més destacats el fet d’estrenar un segon i una quarta que encara no havien sortit a plaça en castells de vuit pisos. Ja amb la pujada de quints l’estructura es va desquadrar de manera important, sobretot al pis de terços, i amb la canalleta enfilant ja els últims pisos del castell vam haver de desmuntar-lo. En ronda de repetició el 4 va mostrar els mateixos símptomes, però en aquets cas els problemes van començar a aparèixer amb el castell ja carregat i, malgrat haver-lo de lluitar de valent a tots els pisos, vam acabar anotant-nos el setè 4de8 de la temporada. Vam cloure les rondes de castells amb un 3de8 on ja vam fer-hi els canvis al pis de segons que no vam arribar a temps a fer el dia del Concurs. El castell, tot i estirar-se una mica durant l’últim tram de la descarregada, va ser prou plàcid. Quarta vegada que ajuntem el 3de8 i el 4de8 en una mateixa actuació aquesta temporada, un fet que s’hauria d’anar convertint en habitual més d’hora que tard. L’actuació la vam cloure amb un pde5.

[su_highlight]Autor: Marc Maymó[/su_highlight]

 

[su_youtube url=”https://www.youtube.com/watch?v=ItA4LQtB8hg&list=PLKWWj2-q6DUmhBQBrm-pSSWuq2kcf2SAy&index=7″ width=”340″ height=”260″ autoplay=”yes”]

[su_youtube url=”https://www.youtube.com/watch?v=3agVvyRBdww&index=8&list=PLKWWj2-q6DUmhBQBrm-pSSWuq2kcf2SAy” width=”340″ height=”260″ autoplay=”yes”]

[su_shadow]
[su_panel background=”#e4e9dd”]

Només per als teus ulls, uns ulls Gausacs

[bbp-single-topic id=33524]
[/su_panel]
[/su_shadow]

Campions de la jornada de dissabte del XXV Concurs de Castells de Tarragona!

Dissabte vam anar al concurs amb una idea molt clara, descarregar per tercera vegada a la nostra història la Tripleta de Vuit.

Això vol dir el 3de8, el 4de8 i el 2d8f. Això vol dir ser moltes persones amb camisa, o samarreta, donant pit i treballant per assolir els nostres objectius.Això vol dir treure’ns l’espineta de no haver descarregat aquell 3de8 ara fa dos anys.Això vol dir constatar que hem redreçat del tot una temporada que havíem començat amb el peu canviat.

Ah! i ja que hi som, així de passada, això vol dir dir quedar primers en la classificació de dissabte del Concurs, tant de passada que quan vam posar-nos les mans a les butxaques en acabar, vam adonar-nos que no hi dúiem confeti.

L’assaig previ al Concurs va ser de traca. Un assaig d’on, més enllà de constatar que dúiem els castells molt ben preparats, hauríem de destacar-ne el primer 2de8f fins a dosos que ha fet mai la colla en un assaig, el primer 7de7 net sencer i una prova de 3de9f fins a quints com a cirereta d’un parell de setmanes molt intenses a nivell d’assaig. Anàvem a Concurs a fer-hi la millor actuació que hem dut mai a plaça i ens vam poder permetre el luxe de dedicar estona d’assaig a proves de castells superiors que, si seguim treballant amb aquesta intensitat, els acabarem convertint en una realitat a plaça.

Com fa dos anys, entràvem a plaça tancant un dels cercaviles, i com fa dos anys, vam ser la colla que tancava el primer grup de les dues primeres rondes. Sortosament enguany no vam ser l’única colla que tirava castell en solitari a la primera ronda, i vam ser testimonis del 3de8 amb què els Sagals va obrir la seva actuació. L’experiència de fa dos anys ens va permetre poder començar el Concurs amb una mica més de calma. L’ordre de la nostra actuació, tot i els esforços de la Tècnica per no desvetllar-lo abans d’hora, l’imposava la lògica. El 4de8 era l’únic castell en el qual ens podíem permetre diversos canvis per pis i, per tant, el més sensat era deixar-lo per al final. L’experiència de sortir amb la torre ja la teníem, i enguany encara no l’havíem duta a plaça, mentre que el 3de8 és un castell que a hores d’ara ens aporta tranquil·litat i seguretat. Així, doncs, 3de8 de sortida, un castell que no va acabar de ser còmode del tot als primers cordons de la pinya, però que de segons cap amunt vam poder-li donar unes mides impecables i vam fer un dels tresos més macos de mides que hem descarregat. Això sí, el castell va pujar tens, segurament com a conseqüència de la posada en escena del Concurs, i va estar acompanyat durant tota l’execució d’un lleuger tremolor que va obligar-nos a mantenir un alt grau de concentració des de l’enxaneta fins a l’últim cordó. 3d8 descarregat al Concurs, espineta fora!

La torre la teníem reservada per a la segona ronda. Nosaltres i totes les colles que dissabte la duien a plaça, llevat dels Xics de Granollers que van deixar-la per tercera ronda. Tres colles vam descarregar-la: els Moixiganguers, els Xicots i nosaltres; i dues més van carregar-la: els Marrecs i els Castellers de Lleida. És evident que aquesta segona ronda va acabar marcant quines colles acabaríem al capdavant de la classificació. La rapidesa amb què vam muntar el peu de la torre i el folre va ser espectacular i va ser clau a l’hora de descarregar-la. Als assaigs havíem vist que, tot i les millores evidents, d’on més ens patia aquest castell era en l’encaix segon-terç-folre a la banda on pujaven el Miquel i l’Èric. A plaça també vam acabar patint una mica en aquest punt del castell, però els problemes no van aparèixer fins que la canalleta ja era fora del castell. La rapidesa en l’execució del castell des del moment en què vam començar a muntar el folre va ajudar-nos molt a poder endarrerir al màxim l’aparició de qualsevol dificultat i al final va ser clau per descarregar el primer 2de8f de la temporada.

Com encara ens passa en les grans actuacions, després de descarregar els castells de més dificultats baixem alguns punts els nostres nivells de tensió, d’intensitat i de concentració, disminuint, en definitiva, les nostres capacitats. Aquest és un punt que caldrà anar millorant per poder incorporar castells més complicats al nostre repertori, però, ara mateix, és així i, com era d’esperar, el 4de8 final es va convertir en el castell més complicat de la jornada. El quatre va pujar desquadrat i incòmode i va caldre treure tota l’experiència amb el castell per poder-lo descarregar amb la màxima tranquil·litat possible. Tanmateix, de 4de8, ja en portem un munt a les esquenes, i precisament per això l’havíem deixat per a la quarta ronda. Així, doncs, Tripleta descarregada i ens tocava fruir dels castells que encara ens havien d’oferir, o intentar oferir, algunes de les colles amb qui compartíem plaça.

El resultat final ja el sabem: primer lloc en la classificació de la jornada de dissabte del concurs, empatats a punts amb els Xicots i els Moixiganguers, però sense arrossegar cap penalització per peus o intents desmuntats. Personalment penalitzaria molt més un intent amb llenya que un intent desmuntat i, evidentment, que un peu desmuntat, però actualment aquestes són les regles del Concurs. De tota manera, si fos així, també hauríem quedat en primera posició i a qui no li agradi que assagi!

Només per als teus ulls. Uns ulls gausacs

  • Malgrat quedar primers, en lloc de segons, al Concurs de dissabte la nostra classificació final va ser tretzens, la mateixa que fa dos anys.
  • Millor actuació feta mai per la colla juntament amb les de Vilafranca i la Diada de la passada temporada.
  • 25è 4de8 descarregat, 6è de la temporada.
  • 11è 3de8 descarregat, 4t de la temporada.
  • Portem 11 castells de vuit descarregats, dos més que l’any passat per les mateixes dates.
  • Hem descarregat un 3de8 i un 2de8f més dels que dúiem ara just fa un any.
  • És l’any que hem descarregat el 2de8f més aviat. Ja fa dos anys al Concurs va caure el 6 d’octubre i l’any passat vam haver d’esperar-nos fins al 27 d’octubre.
  • Portem 10 castells de 8 descarregats de manera consecutiva, des del 4de8 de Vigílies a la Festa Major. Fins ara el màxim n’eren 8 al 2013, des del 4de8 a l’Espiridió el 26 d’octubre fins al 4de8 de la Diada el 10 de novembre.
  • Amb la mateixa actuació, el 2006 hauríem quedat cinquens al Concurs.
  • Amb la mateixa actuació, l’any 1988 hauríem guanyat el Concurs.
  • Efemèride!: El nostre 2de8f descarregat ha estat el 50è de la història del Concurs de Tarragona.

[su_highlight]Autor: Marc Maymó[/su_highlight]

Festa Major de Valldoreix 2014

Tercera clàssica de vuit descarregada per la colla!

Aquest era el principal objectiu a Valldoreix i així vam fer-ho, encarant tots els castells amb decisió i amb la confiança amb què s’arriba a plaça després de fer assaigs tan bons com els que venim fent durant tot el mes de setembre. L’actuació fou precedida per la inauguració d’una placa commemorativa amb motiu de la primera clàssica de vuit (3de8, 4de8 i 2de7) mai descarregada per la colla, això va ser just fa un any en el marc de la mateixa actuació. De plaques commemoratives, d’actuacions i de castells singulars, Catalunya n’és plena, però encara cap havia estat descoberta en record a una efemèride feta pels Castellers de Sant Cugat. La primera actuació amb nom i cognoms –la Clàssica de Vuit– va fer que tot just fa un any els representants de l’EMD decidissin, allà mateix, a la plaça, que aquest era motiu suficient com per ser recordat.

Sota l’amenaça persistent de la pluja vam obrir plaça amb el cinquè 4de8 de la temporada, un castell molt més ben agafat que el que vam dur fa pocs dies a Llinars, un castell plàcid, amb bones mides i bonic de veure, un 4de8 que va recordar molt el que vam fer fa un parell de mesos a Mira-sol. En segona ronda tocava la reestrena del tres; és cert que les dues primeres setmanes de setembre semblava que ens costaria una mica recuperar el to amb el castell, però ja als dos últims assaigs tant les proves lligades com les netes tornaven a dur-nos les sensacions prèvies a la Festa Major de Sant Cugat. El castell va pujar molt ferm i amb bones mides fins a la carregada; durant la descarregada el castell es va anar obrint a poc a poc en els pisos inferiors. De tota manera, aquesta va ser igualment plàcida i vam poder oferir un molt bon castell al públic assistent. Per tancar les rondes de castells, el 2de7, el castell més sofert dels tres que vam dur a plaça. La torre va quedar-nos una mica desequilibrada d’alçades, en la direcció contraria a què solem fer-ho. Normalment fem treballar la rengla per on puja l’enxaneta uns centímetres més baixa que l’altra; a Valldoreix aquest desequilibri va quedar-nos al revés i el tronc va treballar incòmode durant tota l’execució de la torre. Ja per acabar un fantàstic pde5 per poder marxar a casa somniant amb alguna cosa més.

Per part de les colles que ens acompanyaven, cal destacar la bona qualitat de tots els castells que es van dur a plaça: 4de7, 5de7, 4de7a dels Castellers d’Esplugues i 2de7, 4de8, 7de7 per part dels Moixiganguers, els quals van haver de desmuntar el 4de8 en un primer intent ja que se’ls tancava molt de mides als pisos superiors, però en la repetició van poder descarregar plàcidament el seu vuitè 4de8 d’aquesta temporada.

[su_highlight]Autor: Marc Maymó[/su_highlight]

[su_youtube url=”http://youtu.be/nKEthuas-A8″ width=”340″ height=”260″ autoplay=”yes”]

[su_shadow]
[su_panel background=”#e4e9dd”]

Només per als teus ulls, uns ulls Gausacs

[bbp-single-topic id=33340]

[/su_panel]

[/su_shadow]

Festa Major de Llinars del Vallès i Diada de Catalunya

11 de Setembre de 2014. Com a entitat cultural i social que som és evident que no podem quedar-nos indiferents al que passa al nostre voltant, la Diada d’enguany serà una efemèride recordada als llibres d’història, igual que la de l’any passat, i l’anterior… independentment de com ho hàgim viscut individualment, independentment del que  ens depari el futur, el que és innegable és que són dies d’una mobilització social sense precedents i, consegüentment, també són i seran part de la nostra història com a colla castellera. A més a mes, des del punt de vista casteller també hem obert una pàgina més a la nostra història tècnica i a la nostra història gràfica: el 4de7 davant la Casa de les Punxes serà una d’aquestes imatges que, inevitablement, formarà part dels reculls fotogràfics de la colla.

L’organització de la jornada era complicada; la junta i la tècnica van treballar-hi a fons per tenir-ho tot sota control i oferir les màximes facilitats a la colla. Van sorgir entrebancs i imprevistos, disponibilitat d’un 30% menys de les places d’autocar contractades i sense previ avís, autocars que ens deixen a 4 quilòmetres del destí pactat, canvis en el format d’actuació previst durant la concentració a Barcelona… Tot i això la junta, la tècnica, i especialment la Colla –així en majúscules–, van saber estar a l’altura i vam poder superar tots els entrebancs no previstos. Això és molt més gran que l’alçada de qualsevol castell que mai arribem a fer.

Un cop arribats a Llinars del Vallès i confirmant que, per no perdre el costum, seríem últims en actuar, vam obrir la nostra participació a la Festa Major de Llinars amb un 5de7. Per primer cop vam optar per treure a plaça l’alineació amb “terços petits”. Perquè ens entenguem: el castell el paraven a terços aquelles persones que estan començant a assajar el 5de8 a quarts. Castell parat, còmode i maco a la banda del tres i parat, incòmode però també maco a la banda de la torre, ja que no vam saber trobar-li l’encaix que més ens agrada respecte a la rengla del castell.

En segona ronda el 4de8, i aquí és on escrivim un bocinet més de la nostra història. El castell de 8 més matiner després de vacances d’estiu i fora de casa. Cal reconèixer que vam necessitar una mica més ajuda de la que ens agrada de menester per part de les altres colles, atès que els tres cordons que dúiem, quatre en alguna rengla, eren del tot insuficients per encarar el castell amb tota la tranquil·litat que requereix. Va ser un 4de8 que no va mostrar símptomes d’excessiu patiment en cap moment, però no vam acabar de sentir-nos-hi del tot còmodes en cap moment.

La tercera ronda l’enllestíem amb un 2de7 per partida doble. Un primer intent desmuntat on ens van fallar una mica els tempos i l’enxaneta arribava un parell de segons abans d’hora dalt del castell… Avall i cap problema. En un segon intent la torre es va mostrar igual d’immòbil que la primera vegada i, sense ensurts. 2de7 descarregat! Per acabar l’actuació pde5 amb senyera i cap a Barcelona.

De la ‘V’, cadascú en traurà i en guardarà les seves impressions personals. Com a castellers vam fer-hi un pde4, un 3de7, un pde5 i un 4de7, aquest últim situat just a l’encreuament de l’avinguda Diagonal amb el carrer Bruc, que ens deixa una preciosa imatge davant la Casa de les Punxes, l’impressionant edifici de l’arquitecte modernista Josep Puig i Cadafalch. També com a castellers, els nostres Grabals van col·laborar a fer més festiva una jornada on reclamàvem una cosa tan seriosa com poder fer ús de la democràcia participativa.

[su_highlight]Autor: Marc Maymó[/su_highlight]

Rubí. Festa Major de Sant Roc

Comencem el segon tram de temporada amb la intenció de posar-nos a to al més ràpid possible, ja que, com sempre, aquests tres mesos que queden de castells són d’una intensitat espectacular.

Aquest és el tercer any consecutiu que actuem a la Festa Major de Sant Roc, una actuació que, com que és tan a prop de casa, ens ajuda a arrancar amb força. Llàstima que enguany la presència d’una quarta colla i la poca eficàcia a l’hora de mantenir el ritme a plaça, l’ha convertida en una actuació tediosa i pesada. Entre tots hem aconseguit foragitar el públic molt abans d’encetar la tercera ronda. És poc admissible començar tan tard, mantenir el sistema de repetició entre rondes i trigar tant de temps entre colla i colla. Així avorrim i cansem el públic.

L’actuació ha sortit exactament com la tècnica havia planificat ja abans d’encarar l’aturada d’estiu 5de7, 2de7, 4de7 i pilar de 5, castells per reprendre el contacte amb la plaça abans d’encarar les actuacions fortes que vindran a partir d’ara on ja començaran a sortir els castells de 8. Dels castells, poca cosa a destacar: tots tres són castells molt assumits per la colla. Els troncs van poder treballar amb solvència i la pinya, força nombrosa, només va haver de patir les incomoditats derivades de la poc suportable calor que hi feia.

De la resta de colles, el castell més important va ser el 2de8f dels companys de Gràcia, castell que, de la mateixa manera que el 3de8 i el 4de8 amb què van acompanyar-lo, van executar amb una extraordinària solvència.

[su_highlight]Autor: Marc Maymó[/su_highlight]

[su_youtube url=”http://youtu.be/rm2WtJpCOZs” width=”340″ height=”260″ autoplay=”yes”]

Vilanova i la Geltrú. Festa Major del Centre Vila

Acabem la primera meitat de temporada. Això que ens sembla tan normal, una temporada dividida en dues meitats i un merescut descans estival per agafar forces de cara al setembre, per a gran part de les colles castelleres és una raresa; els mesos de juliol i agost són, per a aquestes colles, els més intensos del calendari. Però, nosaltres vam arribar a Vilanova disposats a tancar amb calma, però amb qualitat, la primera part de la nostra temporada. L’actuació va ser senzilla, en un escenari poc casteller, del qual recordarem poc més que l’enorme Bob Esponja que teníem presidint l’actuació a pocs metres dels castells.

A la rambla Principal de Vilanova vam descarregar el 3de7 en primera ronda, un castell amb alguns retocs en diferents pisos respecte a les alineacions més habituals i sense gaire cosa més a destacar. En segona ronda, el 2de7, la setena torre que fem enguany i que ja ens comença a situar en nombres similars als de passades temporades. Cal destacar l’estrena d’un canvi a terços. La torre sempre és un castell molt més delicat del que ens pot arribar a semblar per l’assiduïtat i la constància com la descarreguem.  De manera constant cal anar renovant la part alta del castell per raons òbvies, cosa que complica molt els canvis més avall, especialment al pis de terços i encara més quan és un tronc que pots, i vols, enfilar dalt del folre. Poder fer aquest castell amb algun canvi en aquestes posicions és símptoma de l’alt grau de confiança que tenim en l’estructura. Per acabar, un 4de7 que, igual que va passar amb el tres, també duia una alineació amb algunes novetats que només fan que anar augmentat les opcions de poder acabar fent castells més grans. Terços, segons i quarts-quints que a poc a poc van sumant experiència. I per tancar l’actuació un pde5 i tothom a fer vacances castelleres.

Els amfitrions, els Bordegassos de Vilanova, van resoldre la diada amb el 4de7, el 4de7a i el 3de7, acabant amb un pde5 i esperant la Festa Major de Vilanova que té lloc el primer cap de setmana d’agost.

 

Només per als teus ulls, uns ulls Gausacs

Aquesta vegada –i sense que serveixi de precedent– per cloure la primera part de temporada deixem aquest apartat obert a tothom; així veureu el que us acostumeu a perdre els qui no entreu a la intranet de la colla…

  • 9a clàssica de set (2de7, 3de7, 4de7) descarregada per la colla. És la segona vegada que ho fem a Vilanova, la primera va ser l’abril del 2012.
  • Hem fet un canvi a terços de la torre després de descarregar-la amb la mateixa combinació fins a 51 vegades… Ja tocava!
  • En total portem 55 2de7 descarregats, 52 des del 2010 i 3 en els 14 anys anteriors.
  • Cinc castells de 8 descarregats durant la primera meitat de temporada (4 el 2013, 3 el 2012 i 1 el 2011)
  • Hem fet 14 actuacions durant aquests mesos. Els anys que n’hem fet més durant la primera part són el 2012 i el 2011 amb 17.
  • Dues de les tres millors actuacions fetes en un primer tram de temporada són d’aquest any: Sabadell i Festa Major de Sant Cugat
  • Només tres castells de sis duts a plaça a comptar fins al juliol. Mai n’havien sigut tan pocs!

I ja per acabar: agafeu forces que les segones parts de temporada sempre superen les primeres… Bon estiu!

[su_highlight]Autor: Marc Maymó[/su_highlight]

Festa Major de Mira-sol

“Què preteneu, convertir Mira-sol en un Valldoreix?”

mirasol

Així reaccionaven els voluntaris de la Creu Roja quan, abans de començar l’actuació, les responsables del nostre equip de salut els explicaven amb quines intencions encaràvem l’actuació d’ahir; i és que, més enllà de l’encert de l’observació, fer cada dia millors castells i anar augmentat el nivell de les nostres actuacions fa que els voluntaris de la Creu Roja que estan “obligats” a venir el dia que actuem a prop de casa s’acabin convertint en uns dels nostres més entusiastes seguidors. Amb l’empenta de tota la colla, i a base d’entossudir-nos a repetir el que havíem fet dos mesos abans a la nostra Festa Major, ja fa uns anys que hem convertit la de Valldoreix en una de les actuacions importants del nostre calendari. La sensació és que a poc a poc anem fent el mateix amb Mira-sol. Segurament ens cal acabar de trobar la millor ubicació possible per tal de poder-la convertir en una actuació atractiva per a colles més grans, però el camí ja fa un parell de temporades que l’estem dibuixant.

Arribàvem a Mira-sol després d’haver fet la millor Festa Major de la nostra història: dues setmanes d’assaigs que, si bé no han destacat per l’alçada de les construccions que hi hem fet, sí que han sigut extraordinàriament profitosos per tal d’anar introduint tots aquells detalls que ens faran seguir creixent. Tot indicava que podríem dur els nostres millors castells de set a l’actuació, però que hauríem de deixar reposar dos mesos els castells de vuit fins a poder-los tornar a tastar en tornar de vacances. La sorpresa, la majoria, la rebíem en arribar a plaça i escoltar el Toni: estàvem en condicions d’encarar el tercer 4de8 de l’any!

Vam obrir l’actuació amb un parell de pde4 on pujaven les enxanetes més menudes de la colla. Per començar la primera ronda, un fantàstic 2de7 que se’ns va complicar tant com les dues que vam fer durant la Festa Major, és a dir, gens. Ja en portem sis de descarregades:  les quatre últimes amb gran seguretat i una encara més gran tranquil·litat. És evident que ens estem fent el 2de8f a sobre. Dependrà de la constància de tots des del primer assaig després de vacances perquè acabem l’any amb més castells folrats que mai.

La segona ronda estava reservada per al carro gros. Les ordres per al tronc eren molt clares: si la mida no és bona avall, sense dubtar-ho que aquí no tenim una plaça Octavià a rebentar que ens empenyi fins al final. Però va ser impossible fer baixar aquest quatre, un castell ben parit des de l’inici que més enllà de la concentració necessària per descarregar un castell d’aquesta envergadura no va ser gaire exigent amb ningú. Amb un encaix perfecte entre segons i pinya, amb unes mides exquisides a tot el tronc i amb una passada envejable de la canalla vam convertir Mira-sol en plaça (o carrer, com més us estimeu) de vuit !

Per tercera ronda quedava, segurament, el castell més fàcil de la jornada, però encara és més segur que va ser el castell viscut amb més intensitat per més gent. Del fet de dur un castell com el 7de7, on hi havia fins a cinc persones al tronc que encara mai s’havien descalçat a plaça i incomptables persones que estrenaven posició a la pinya, només podem fer-ne una lectura en clau molt positiva per a a colla. Segurament és un castell més de principi de temporada, molt adequat per poder anar rodant a tanta gent en tantes posicions com sigui possible, però enguany la temporada se’ns va torçar una mica els primers mesos i és ara quan podem recollir els fruits de la feinada que hem fet per redreçar-la del tot. Per acabar un fantàstic vano de 5.

A Mira-sol van acompanyar-nos els Castellers de Cornellà i van descarregar-hi el 3de7, el 4de7 i el 4de6a, amb un pde5 per tancar amb l’actuació. Val a dir que tots els castells foren molt ben executats.

[su_highlight]Autor: Marc Maymó[/su_highlight]

[su_shadow]
[su_panel background=”#e4e9dd”]

Només per als teus ulls, uns ulls Gausacs

[bbp-single-topic id=33179]

[/su_panel]

[/su_shadow]

Festa Major 2014

Dissabte 28 de juny

D’una festa major un sempre en surt amb records especials. Totes tenen els seus moments i, castellerament parlant, aquesta també en tindrà els seus. Alguns, els més nous, la recordaran, perquè hi han fet els seus primers castells de vuit, d’altres, perquè el petit o la petita de la casa s’ha enfilat per primera vegada dalt d’un castell o pilar, els més veterans la recordaran perquè, un cop més, la colla s’ha tornat a superar a si mateixa… Fins i tot podria ser que algú simplement no estigui en condicions de recordar res. És la Festa Major, es pot perdonar gairebé tot!

Dissabte arribàvem a plaça tranquils i amb confiança, bé a la plaça no, al carrer. Els assaigs de les últimes dues setmanes no deixaven cap dubte i, en tot cas, el puntet de ràbia continguda que dóna el saber que t’has quedat molt, però molt a prop d’anar encara un pas més enllà. La tècnica havia decidit repetir l’experiència de l’any passat i dur un castell de vuit a vigílies i, de nou, l’escollit va ser el 4. En aquest cas el primer 4de8 de la temporada. A plaça, ens hi acompanyaven els Castellers de la Sagrada Família que van descarregar tres castells de set sense problemes. En el nostre cas obríem l’actuació, més enllà dels pilars d’inici, amb el quart 2de7 de la temporada, una torre tranquil·la, on s’hi estrenava un dels dosos. El carro gros va arribar, i per partida doble, en segona ronda. La primera temptativa de l’any sobre aquest castell va quedar en intent desmuntat: un quatre que va pujar mot tranquil i amb mides prou bones, amb el qual, però, no vam poder donar tota la confiança necessària als més menuts. Amb la confiança que donen els assaigs ben fets l’opció va ser seguir amb el mateix castell a la mateixa ronda i a la segona, amb mides encara millors que en la primera temptativa, el primer 4de8 de l’any va convertir-se en una realitat. Per tancar les rondes de castells, un 5de7 sense història, fàcil i amb bon ritme. Serà que comença a quedar-nos petit? L’actuació la vam cloure amb dos pde5 simultanis 3 pde4 més per acabar de treure a plaça tota la feina que es va fent a l’assaig.

[su_button url=”/fotos/vigilies-i-seguici-nocturn/” background=”#f8ff78″ color=”#000000″ size=”4″ center=”yes” radius=”5″ icon=”icon: list-alt” icon_color=”#000000″]veure’n les fotos[/su_button]

Diumenge 29 de juny

El diumenge es presentava amb un cel mig tapat que va anar mostrant una cara més amable a mesura que s’apropava l’hora dels castells. Ja a punt, i amb els pilars caminats enllestits, la plaça bullia d’expectació i de públic. És una passada quan les places castelleres estan plenes a rebentar de gent expectant i animant. Vam obrir la jornada amb el 4de8; si el de vigílies va ser preciós, però descarregat al segon intent, el de Festa Major el vam descarregar a la primera, però més lletjot de mides que el del dia abans. En segona ronda, el 3de8, també el segon de l’any, un castell força àgil fins a la carregada i amb una descarregada més pausada, que no va perdre les mides en cap moment i al qual la plaça va dedicar un crit d’eufòria bestial en descarregar-lo. Amb el 2de7 de la tercera ronda tancàvem la millor actuació de Festa Major de la nostra història, la segona clàssica que descarreguem i ens obríem la gana de castells més grans. Per celebrar-ho 3 pde5 simultanis, perquè som així de guapos i perquè la nostra plaça i la nostra afició s’ho mereixen. Sense ells, això no seria igual!

Diumenge, la plaça d’Octavià va viure la millor actuació de la nostra Festa Major, gràcies als castells de la nostra colla i als de les colles que ens van acompanyar. Els Castellers de Sants van descarregar el seu primer castell de nou de la temporada, el primer que fan mai a Sant Cugat, un 3de9f que ja fa uns anys que desitjaven dur a la nostra Festa Major. El castell de nou van acompanyar-lo d’un 5de8 descarregat en primera ronda i un 2de8f que volem veure aviat de color Verd Collserola. L’altra colla que ens acompanyava, per quart any consecutiu, era la Jove de Tarragona. Els liles també van regalar-nos un 3de9f, igual que el de Sants amb molt de treball a la descarregada. Però un altre castell de nou a Sant Cugat, que tampoc n’hem vist tants. En el seu cas el van acompanyar del 5de8 i del 4de8 amb el pilar, per rematar la seva participació amb un magnífic pde6 que, segur, ben aviat veurem damunt d’un folre.

Repetirem castells de vuit a Mira-sol i a Vilanova ? Només depèn de tots nosaltres.

[su_button url=”/fotos/actuacio-de-festa-major-2014/” background=”#f8ff78″ color=”#000000″ size=”4″ center=”yes” radius=”5″ icon=”icon: list-alt” icon_color=”#000000″]veure’n les fotos[/su_button]

[su_highlight]Autor: Marc Maymó[/su_highlight]

[su_shadow]
[su_panel background=”#e4e9dd”]

Només per als teus ulls, uns ulls Gausacs

[bbp-single-topic id=33142]

[/su_panel]

[/su_shadow]

XXè Aniversari dels Castellers de Sabadell

Dissabte arribàvem a plaça amb molta seguretat en nosaltres mateixos després d’haver fet el millor assaig del que duem de temporada. Tal com els passa als irreductibles gals, als entranyables Astèrix i Obèlix, l´únic que ens feia patir és que el cel ens caigués al damunt. La nostra poció màgica són els assaigs, i d’aquesta n’hem begut marmites senceres, però la previsió meteorològica de la tarda de dissabte ens feia témer un cop més de malastrugança i quedar-nos amb les ganes, per segona actuació consecutiva, de descarregar el primer castell de vuit a plaça. Però, aquest cop, tocava cop de puny damunt la taula: la pluja va respectar-nos i els castells ens van retornar l’alegria i la satisfacció de la feina ben feta durant tots els vespres a la Canigó.

Després d’uns pilars de 4 acompanyats d’una pancarta desplegada entre la canalla de les tres colles on fèiem constatar el suport de les tres colles al model d’escola que ens ha ajudat a créixer, van obrir plaça els Castellers de Sabadell seguits pels Castellers de la Vila de Gràcia. Totes dues colles van decidir fer-ho amb el 3de8; el vuitè per als Saballuts, i el sisè per als Graciencs. Nosaltres, per variar i per donar encara més opcions a la pluja, tercers. Vam obrir la nostra actuació amb un 5de7, el quart de l’any, probablement el millor que hem fet i on s’hi estrenava un munt de gent en posicions diverses, sobretot pel que fa als pisos de canalla.

La segona ronda era l’escollida: en primer lloc els companys de Sabadell descarregaven el seu segon 7de8 de l’any, en una ronda atípica ja que van decidir tirar castell just després d’haver-ne desmuntat un primer intent en qèe un segon es va ressentir d’una lesió quan tot just els dosos començaven a remuntar. Darrera seu, els Graciencs descarregaven un 4de8 molt lleuger de mires, amb el qual, de ben segur, ja estan dissenyant el que podria arribar a ser el seu primer 4de9f. Tancant la ronda i obrint de bat a bat el futur de la temporada va ser el torn del nostre 3de8. El castell va quedar molt ben quadrat d’inici i els terços no van dubtar gens a donar-lo per bo. Les pujades dels pisos superiors i dels dosos van ser aplomades i fines, i l’estructura no va arribar gens castigada, ni de tronc ni de pinya, al moment clau. La canalla decidida, i amb un punt de prudència, va coronar el nostre segon 3de8 de l’any. A diferència del primer tot el que va venir a partir de l’aleta va ser plàcid i contraposat a l’esclat d’alegria, i ràbia continguda, final. Primer castell de vuit descarregat de la temporada, vuitè 3de8 de la nostra història, un tres que ens ha permès recuperar les bones sensacions que ens donava aquesta estructura al final de la passada temporada.

La tercera ronda va tenir poca història per a les altres dues colles: un 4de8 per als sabadellencs i un 2de7, per als de la Vila de Gràcia. Nosaltres també vam tancar les rondes de castells amb el tercer 2de7 de l’any, un registre curt en comparació amb les últimes tres temporades, però hem de tenir en compte que és una torre molt renovada per dalt (quarts, dosos i aixecadora). La torre sempre és un castell molt sensible als canvis, però la sensació és que ja hem pogut consolidar una alineació solvent que ens ha de permetre tornar-la a alçar damunt del folre.

Per acabar, un fantàstic pde5 que posava punt i final a una actuació especial, no únicament pels castells fets, sinó per la coincidència amb el crit de socors que fa la nostra escola pública.

 

[su_highlight]Autor: Marc Maymó[/su_highlight]

[su_shadow]
[su_panel background=”#e4e9dd”]

Només per als teus ulls, uns ulls Gausacs

[bbp-single-topic id=33017]

[/su_panel]

[/su_shadow]