Festa Major de Llinars del Vallès i Diada de Catalunya

11 de Setembre de 2014. Com a entitat cultural i social que som és evident que no podem quedar-nos indiferents al que passa al nostre voltant, la Diada d’enguany serà una efemèride recordada als llibres d’història, igual que la de l’any passat, i l’anterior… independentment de com ho hàgim viscut individualment, independentment del que  ens depari el futur, el que és innegable és que són dies d’una mobilització social sense precedents i, consegüentment, també són i seran part de la nostra història com a colla castellera. A més a mes, des del punt de vista casteller també hem obert una pàgina més a la nostra història tècnica i a la nostra història gràfica: el 4de7 davant la Casa de les Punxes serà una d’aquestes imatges que, inevitablement, formarà part dels reculls fotogràfics de la colla.

L’organització de la jornada era complicada; la junta i la tècnica van treballar-hi a fons per tenir-ho tot sota control i oferir les màximes facilitats a la colla. Van sorgir entrebancs i imprevistos, disponibilitat d’un 30% menys de les places d’autocar contractades i sense previ avís, autocars que ens deixen a 4 quilòmetres del destí pactat, canvis en el format d’actuació previst durant la concentració a Barcelona… Tot i això la junta, la tècnica, i especialment la Colla –així en majúscules–, van saber estar a l’altura i vam poder superar tots els entrebancs no previstos. Això és molt més gran que l’alçada de qualsevol castell que mai arribem a fer.

Un cop arribats a Llinars del Vallès i confirmant que, per no perdre el costum, seríem últims en actuar, vam obrir la nostra participació a la Festa Major de Llinars amb un 5de7. Per primer cop vam optar per treure a plaça l’alineació amb “terços petits”. Perquè ens entenguem: el castell el paraven a terços aquelles persones que estan començant a assajar el 5de8 a quarts. Castell parat, còmode i maco a la banda del tres i parat, incòmode però també maco a la banda de la torre, ja que no vam saber trobar-li l’encaix que més ens agrada respecte a la rengla del castell.

En segona ronda el 4de8, i aquí és on escrivim un bocinet més de la nostra història. El castell de 8 més matiner després de vacances d’estiu i fora de casa. Cal reconèixer que vam necessitar una mica més ajuda de la que ens agrada de menester per part de les altres colles, atès que els tres cordons que dúiem, quatre en alguna rengla, eren del tot insuficients per encarar el castell amb tota la tranquil·litat que requereix. Va ser un 4de8 que no va mostrar símptomes d’excessiu patiment en cap moment, però no vam acabar de sentir-nos-hi del tot còmodes en cap moment.

La tercera ronda l’enllestíem amb un 2de7 per partida doble. Un primer intent desmuntat on ens van fallar una mica els tempos i l’enxaneta arribava un parell de segons abans d’hora dalt del castell… Avall i cap problema. En un segon intent la torre es va mostrar igual d’immòbil que la primera vegada i, sense ensurts. 2de7 descarregat! Per acabar l’actuació pde5 amb senyera i cap a Barcelona.

De la ‘V’, cadascú en traurà i en guardarà les seves impressions personals. Com a castellers vam fer-hi un pde4, un 3de7, un pde5 i un 4de7, aquest últim situat just a l’encreuament de l’avinguda Diagonal amb el carrer Bruc, que ens deixa una preciosa imatge davant la Casa de les Punxes, l’impressionant edifici de l’arquitecte modernista Josep Puig i Cadafalch. També com a castellers, els nostres Grabals van col·laborar a fer més festiva una jornada on reclamàvem una cosa tan seriosa com poder fer ús de la democràcia participativa.

[su_highlight]Autor: Marc Maymó[/su_highlight]