Festa Major de Mira-sol

“Què preteneu, convertir Mira-sol en un Valldoreix?”

Així reaccionaven els voluntaris de la Creu Roja quan, abans de començar l’actuació, les responsables del nostre equip de salut els explicaven amb quines intencions encaràvem l’actuació d’ahir; i és que, més enllà de l’encert de l’observació, fer cada dia millors castells i anar augmentat el nivell de les nostres actuacions fa que els voluntaris de la Creu Roja que estan “obligats” a venir el dia que actuem a prop de casa s’acabin convertint en uns dels nostres més entusiastes seguidors. Amb l’empenta de tota la colla, i a base d’entossudir-nos a repetir el que havíem fet dos mesos abans a la nostra Festa Major, ja fa uns anys que hem convertit la de Valldoreix en una de les actuacions importants del nostre calendari. La sensació és que a poc a poc anem fent el mateix amb Mira-sol. Segurament ens cal acabar de trobar la millor ubicació possible per tal de poder-la convertir en una actuació atractiva per a colles més grans, però el camí ja fa un parell de temporades que l’estem dibuixant.

Arribàvem a Mira-sol després d’haver fet la millor Festa Major de la nostra història: dues setmanes d’assaigs que, si bé no han destacat per l’alçada de les construccions que hi hem fet, sí que han sigut extraordinàriament profitosos per tal d’anar introduint tots aquells detalls que ens faran seguir creixent. Tot indicava que podríem dur els nostres millors castells de set a l’actuació, però que hauríem de deixar reposar dos mesos els castells de vuit fins a poder-los tornar a tastar en tornar de vacances. La sorpresa, la majoria, la rebíem en arribar a plaça i escoltar el Toni: estàvem en condicions d’encarar el tercer 4de8 de l’any!

Vam obrir l’actuació amb un parell de pde4 on pujaven les enxanetes més menudes de la colla. Per començar la primera ronda, un fantàstic 2de7 que se’ns va complicar tant com les dues que vam fer durant la Festa Major, és a dir, gens. Ja en portem sis de descarregades:  les quatre últimes amb gran seguretat i una encara més gran tranquil·litat. És evident que ens estem fent el 2de8f a sobre. Dependrà de la constància de tots des del primer assaig després de vacances perquè acabem l’any amb més castells folrats que mai.

La segona ronda estava reservada per al carro gros. Les ordres per al tronc eren molt clares: si la mida no és bona avall, sense dubtar-ho que aquí no tenim una plaça Octavià a rebentar que ens empenyi fins al final. Però va ser impossible fer baixar aquest quatre, un castell ben parit des de l’inici que més enllà de la concentració necessària per descarregar un castell d’aquesta envergadura no va ser gaire exigent amb ningú. Amb un encaix perfecte entre segons i pinya, amb unes mides exquisides a tot el tronc i amb una passada envejable de la canalla vam convertir Mira-sol en plaça (o carrer, com més us estimeu) de vuit !

Per tercera ronda quedava, segurament, el castell més fàcil de la jornada, però encara és més segur que va ser el castell viscut amb més intensitat per més gent. Del fet de dur un castell com el 7de7, on hi havia fins a cinc persones al tronc que encara mai s’havien descalçat a plaça i incomptables persones que estrenaven posició a la pinya, només podem fer-ne una lectura en clau molt positiva per a a colla. Segurament és un castell més de principi de temporada, molt adequat per poder anar rodant a tanta gent en tantes posicions com sigui possible, però enguany la temporada se’ns va torçar una mica els primers mesos i és ara quan podem recollir els fruits de la feinada que hem fet per redreçar-la del tot. Per acabar un fantàstic vano de 5.

A Mira-sol van acompanyar-nos els Castellers de Cornellà i van descarregar-hi el 3de7, el 4de7 i el 4de6a, amb un pde5 per tancar amb l’actuació. Val a dir que tots els castells foren molt ben executats.

[su_highlight]Autor: Marc Maymó[/su_highlight]

[su_shadow]
[su_panel background=”#e4e9dd”]

Només per als teus ulls, uns ulls Gausacs

[bbp-single-topic id=33179]

[/su_panel]

[/su_shadow]