Cerdanyola i Sagrada Família

Aquest passat cap de setmana teníem la il·lusió de poder repetir la nostra actuació al Concurs, però, per a això, cal molta gent, i el cert és que diumenge vam ser bastants, però que l’ensurt del dissabte ens demanava un punt de prudència amb vista al diumenge. No és menys cert, però, que dissabte vam fer curt per poder encarar cap castell de vuit amb solvència i diumenge hauríem justejat pel que fa al volum d’una soca de 2de8f.

Tanmateix, el balanç casteller del cap de setmana ha de ser –de fet, és– molt positiu. Encara no estem gaire acostumats a dur dos castells de vuit a plaça; fer-ho s’hauria de convertir en una cosa tan normal com ho ha estat les darreres temporades el fet d’afartar-nos de torres de set, una vegada i una altra, sense descans. Per créixer, per arribar a castells més grans, cal ser molt sòlids en la capacitat de descarregar el 3de8 i el 4de8 una actuació rere l’altra, independentment que un dia actuem al costat de casa i l’altre més lluny, assumint tots els canvis que calguin en cada actuació amb naturalitat. I això és el que vam fer diumenge davant la Sagrada Família.

Dissabte arribàvem a Cerdanyola amb la il·lusió de dur-hi un 3de8, que finalment vam haver de descartar, però sobretot amb la certesa que hi anàvem a fer una actuació tranquil·la. Vam sortir de 2de7 com en tantes i tantes ocasions les darreres quatre temporades, amb una torre que, certament, duia un canvi d’enxaneta molt treballat a l’assaig i amb el qual tot el tronc es trobava la mar de còmode, com ha passat en tantes ocasions durant les darreres 51 torres descarregades de manera consecutiva. Però els castells, de tant en tant, cauen tot i que la feina ben feta ens pugui dur a pensar el contrari, i aquesta torre que descarreguem una vegada i una altra, incansablement, a tots els assaigs, dissabte ens va recordar que saber-se aixecar també forma part dels castells. Després de l’ensurt, i constatant que érem massa pocs per tirar amunt un castell de vuit en plenes garanties, vam redreçar l’actuació amb uns molt bons 3de7 i 4de7 i tancant la jornada amb el pd5.

Diumenge actuàvem en el marc de la diada dels Castellers de la Sagrada Família, acompanyats per la colla amfitriona, els Castellers de la Vila de Gràcia i els Castellers de Barcelona, dues colles que últimament sovintegen els castells de nou. És d’aquelles diades on no ve gens de gust fallar i on vols dur els teus millors castells. La tripleta quedava descartada per una doble raó: en primer lloc, la caiguda del dia anterior ens deixava sense el pom titular de la torre; en segon lloc, no vam ser capaços d’arrossegar la quantitat de gent necessària per afrontar un castell d’aquesta magnitud amb plenes garanties, i provablement l’ajuda que ens hauria calgut de les altres colles, hauria estat una mica més de la que és correcte demanar. Però la torre folrada, de moment, és un castell excepcional per a nosaltres, i plantejar-nos dos castells de vuit pisos en una mateixa diada continua sent una actuació de màxims.

El plantejament de l’actuació va ser radicalment diferent al que venim executant les últimes temporades: vam plantejar l’actuació al més pur estil Capgrossos de Mataró, de menys a més. No estem avesats a arribar a la tercera ronda, exigint-nos un màxim nivell de concentració, però si volem anar afegint castells cada vegada més i més complicats, també ens cal anar aprenent a mantenir el to fins a l’última ronda –pilars inclosos, si s’escau. Així, doncs, vam sortir de 7de7 –el segon de la temporada–, castell força impecable a tot arreu, i si volem enlairar-lo un pis més ja cal que sigui així sempre. Per tancar la segona ronda escollíem el 4de8; el castell duia diversos canvis a l’estructura del tronc: els més destacats el fet d’estrenar un segon i una quarta que encara no havien sortit a plaça en castells de vuit pisos. Ja amb la pujada de quints l’estructura es va desquadrar de manera important, sobretot al pis de terços, i amb la canalleta enfilant ja els últims pisos del castell vam haver de desmuntar-lo. En ronda de repetició el 4 va mostrar els mateixos símptomes, però en aquets cas els problemes van començar a aparèixer amb el castell ja carregat i, malgrat haver-lo de lluitar de valent a tots els pisos, vam acabar anotant-nos el setè 4de8 de la temporada. Vam cloure les rondes de castells amb un 3de8 on ja vam fer-hi els canvis al pis de segons que no vam arribar a temps a fer el dia del Concurs. El castell, tot i estirar-se una mica durant l’últim tram de la descarregada, va ser prou plàcid. Quarta vegada que ajuntem el 3de8 i el 4de8 en una mateixa actuació aquesta temporada, un fet que s’hauria d’anar convertint en habitual més d’hora que tard. L’actuació la vam cloure amb un pde5.

[su_highlight]Autor: Marc Maymó[/su_highlight]

[su_youtube url=”https://www.youtube.com/watch?v=ItA4LQtB8hg&list=PLKWWj2-q6DUmhBQBrm-pSSWuq2kcf2SAy&index=7″ width=”340″ height=”260″ autoplay=”yes”]

[su_youtube url=”https://www.youtube.com/watch?v=3agVvyRBdww&index=8&list=PLKWWj2-q6DUmhBQBrm-pSSWuq2kcf2SAy” width=”340″ height=”260″ autoplay=”yes”]

[su_shadow]
[su_panel background=”#e4e9dd”]

Només per als teus ulls, uns ulls Gausacs

[bbp-single-topic id=33524]
[/su_panel]
[/su_shadow]