Archive for: 2018

III Diada de Sant Cugat 2018

/in

Autor convidat:Víctor Biete

És dissabte 21 de juliol. Hauria de fer un sol terrible, un clima desolador, però com la colla ha programat una diada estel·lar, el cel ha decidit ser el nostre voltadits, i emprenyar-nos tot el dia. Total, que després de preparar la barra i el vermut de Ramon Barnils, i esmorzar un pa amb tomàquet amb pernil, quan havíem de començar a fer el vermut al ritme de swing, va i es posa a ploure. Un drama. El meu ritme, dic. Però bé, és  descobrir que el Lindy Hop és com ballar gitanes, i ja va tot rodat. Una abraçada a les meves líders, la Rosa Gadea i la Mireia! Per cert, molt bo aquest cafè i aquest vermut! Es nota que a Cal Caballu i a Cafès del Bages saben el que es fan!

Total, que dinem una butifarra, i anem a veure el Tour a casa l’Olivares i la Paula. I aquí el gran problema: l’Oli em demana que faci la crònica de la III Diada de Sant Cugat: pel que crec recordar, vam fer un vermut amb jocs d’aigua a Can Quitèria, a la diada castellera vam fer un id2d8f, 2d7, 4d8 i 3d8. I per la nit vam sopar entrepans de llom amb formatge, i vam veure (i beure) Ebri Knight. Després d’Ebris, no recordo res, el meu estat era lamentable.

Es que clar, la tercera diada de Sant Cugat va ser l’any passat, qualsevol se’n recorda! Però a comunicació, i especialment a un servidor, se li va passar comprovar quin número de diada era. Sabent que l’error era irreparable, ja havíem imprès tríptics, i difós altres materials, vaig testejar la gravetat de la situació enviant el cartell als frikis de la colla: “aquest és el cartell de la IV Diada de Sant Cugat, què us sembla?” Cap resposta, prova superada! A muerte amb la III Diada de Sant Cugat, i l’any vinent ja en farem la cinquena, si ens en recordem!

Ens plantem a plaça. Fa sol. Fa calor. Gelat de nata muntada. I anem tard (el primer castell l’alcem a les 18.20 h). Comença la meva angoixa pels temps, doncs anem molt justos per acabar la diada, fer el cercavila, i arribar als concerts: ha d’anar tot rodat, o serà un percal!

A primera ronda fem un 3d8 preciós. Substituïm el cognom Maymó per Serra a terços, i si no ens ho diuen, no ens en donem compte. L’hauríem d’haver pujat un pis! Hahahahah, no cal, gràcies!

A segona ronda fem un 4d8, i  tanquem la diada amb una truita francesa, que diria aquell de Cargolins.

A un costat, la Jove de Tarragona ens porta un 3d9f per recordar-nos que el nostre primer castell de nou el vam intentar (i carregar) a 78,79 kilòmetres de casa en línia recta, o 96 km per carretera. A casa seva, a la seva diada de la colla. Té mèrit el que vam fer aquell dia, eh? Estrenar els nou pisos fora de casa, tan lluny… Bé, no estàvem parlant d’això. Ens fan un 3d9f que li falta un pis, ens fan un 4d8 amb el pilar que li falta un pis, i ens fan un 5d8 que sembla de joguina, i que ja han fet amb un pis més aquesta temporada. I res, ens planten un pilar de set amb folre que, endevineu? Li falta un pis!

A l’altre costat, Minyons de Terrassa ens porta un 2d8f que el dia següent, a Santes volen pujar un pis més (us faig un spoiler: quedarà en carregat :S). A segona ronda, ens regalen un 3d9f, i a tercera ronda carreguen un 3d8 amb el pilar. Castellàs complicadíssim.

Pilars, Toc de vermut, Dolors de Munt, el rellotge que fa tic-tac, el cel que aguanta, i comença la cercavila. Aquest cop sí! Tot rodat, Grabals ens anima amb noves cançons, la colla els segueix en bloc, i arribem a l’hora prevista als concerts!

Comencen The Coficks Rovers. El cel aguanta. Quin plaer tornar a escoltar-los! Segur que a algun(a) veí(na) que era per la plaça en aquell moment li va encantar el comentari de valoració política del Sergi… En tot cas, molt contents de retrobar-nos amb un grup que ha donat tantes alegries a la colla!

Seguim amb T-24. El cel aguanta. Anem bé de temps. El rock monotemàtic es fa present. Darwin era un ximpanzé, que li tirava cubates pel cap a un segurata la nit de dijous gras… Crec que anava així, la cosa. Seguim!

Sopem. Cafè, copa i puro, i al lío, ara toca Obeses! Anem molt bé de temps. Mai haureu anat a un concert tan puntual! No plou, magnífic! Podrem gaudir com les deesses del millor grup de la galàxia! Comença a sonar l’himne. No valoraré gaire el concert, els que hi érem vam ser herois, vam ser heroïnes, vam ser història sense fi. I parlant del tema, durant “Ens en sortirem” vam fer un pilar per recordar que no hi érem tots, ens faltava el Raül. I no ens cansarem de reivindicar que el volem a casa, i que el volem lliure. A ell, i a la resta de presos polítics i exiliats!

Crec recordar que el bo d’en Coll (el baixista, tot un poeta) la va liar amb el pedal, i va acabar aturant una cançó. També recordo que la invasió terrícola es va cobrar moltes samarretes xopes (ara començo a entendre que el meu mòbil vagi malament!). L’Aria du l’hermafrodite, com sempre, una risa… i van tocar Mammi!!! Tanquem amb l’adrenalina a tope (Ens hem alçat) i cantant l’himne d’Obeses a viva veu, altre vegada.

La meva opinió 100% objectiva, sense obeir a valoracions impulsives, és que vam viure el millor concert d’Obeses, i per extensió, el millor concert que s’ha interpretat mai en la història de la humanitat, i molt probablement, de la galàxia.

Ens retrobem el divendres 24 d’agost a la Canigó. Bones vacances!

Crònica Festa Major 2018

/in

Cronista convidat: Isaac Ballester

Una festa major, dos actuacions de bon nivell

La Festa Major es fa esperar i els Gausacs volem aprofitar-la cada any per ensenyar el poble els nostres millors castells. Dijous 28, després d’un seguici d’inici remullat per una pluja que com a mínim podríem anomenar espectacular, vam viure un assaig molt intens i potent on es van veure les ganes que teníem de portar grans castells a plaça. L’endemà el dia va donar la volta com si fos un mitjó i el sol es va mantenir radiant matí i tarda. Aquells pilars que sovint costa veure a plaça, integrats per castellers que sovint no tenen gaire ocasions de ser protagonistes de castells o pilars, van lluir durant tot el seguici de Sant Pere. Sobretot em quedo amb l’emocionant pilar d’entitats que vivim davant de Can Bal, com a homenatge a un dels santcugatencs que més ha fet per la cultura popular catalana. Al començament del seguici vam patir un petit incident en forma de caiguda, però l’esclat d’inici el va mig amagar.

Dissabte 30 era dia de vigílies, la prèvia a l’actuació grossa. Va ser una actuació d’estrenes, lògiques perquè un dels castells que hi vam fer va ser el 9 de 7, un castell que té un 3 dins i al voltant tres torres, en total, doncs, 9 pilars, amb els consegüents dosos (8), acotxadors (4) i enxanetes (4). Feia patxoca veure tanta gent pujant a l’hora. El públic agraeix molt aquest tipus de construccions tan espectaculars. Els altres dos castells van ser el 2 de 7, amb molt bones sensacions, una torre a la qual volem afegir des de fa temps un pis més i el 3 de 8, molt tranquil i estable, que l’endemà hauria de convertir-se en un castell folrat.

Diumenge 1 de juliol la intenció dels caps de colla era posar tota la carn a la graella: portar-hi el 5 de 8, el 3 de 9 amb folre i el 2 de 8 amb folre. L’actuació va començar molt bé, amb un 5 remenat, però molt celebrat després de la caiguda de Sabadell. La pena que encara ens remou és no haver pogut descarregar el 3 de 9 amb folre, que es va enfonsar un cop l’enxaneta hi va fer l’aleta. La nostra colla no sap celebrar un castell que ha caigut, i tots ens vam quedar una mica moixos, tot i haver coronat una bèstia com aquesta, que és actualment el màxim repte. Tanmateix no ens vam arronsar i vam acabar l’actuació amb el cap ben alt, amb un orgullós 4 de 8, molt ferm.

Ara toca aixecar-nos i provar de nou portar aquests tres castells de somni que han quedat pendents a la Festa Major. Potser els veurem al Concurs de Tarragona?

Crònica diada de la Grallada, Vilanova i la Geltrú 2018

/in

Autor Convidat: Francesc Olivares

 

Després de l’actuació de Sabadell, iniciàvem una setmana complicada. Calia veure com estava la colla després d’aquell 5d8. Els dubtes es van dissipar ben de pressa, a l’assaig del dimarts ja es va poder veure que la colla tenia ganes de fer bons castells a Vilanova, i això es va confirmar a l’assaig del divendres, on tot i fer un assaig lent, es van fer grans proves. Al final de l’assaig, com sempre, els caps de colla anuncien els castells per al diumenge, 3d8, 4d8 i un castell més…

 

Incertesa, tornarem a fer el 5d8? Estrenarem per fi la torre de 8 (quines ganes de fer-la que tenim!). Caldrà esperar fins diumenge per saber la decisió final.

 

Primer però, el dissabte tocava anar a Caldes de Montbui, a reclamar altra vegada que volem el Raül a casa, a ell i a tots aquells que estan tancats a la presó injustament, o que s’han vist obligats a marxar a l’exili. No defallirem a l’hora de reclamar allò què és just… Endavant i república!

 

Ara si, després de la reivindicació arribem al diumenge, bus i cap a Vilanova. Un cop arribem allà rebem, com sempre, les pinyes via missatge de mòbil, ja sabem quins castells fem, 3d8, 4d8 i… 2d7, encara no toca la torre de 8, una altra jornada on no podrem igualar als moixis. Vist quins castells fem em fixo amb una altra cosa; al 3d8 estic posat de baix! Primer castell de 8 que faré a plaça de baix; nervis i emoció. Moments de neguit, perquè tot i estar posat sempre poden haver-hi canvis d’última hora. Arribem a plaça, ens enfaixem, i aquest cop, comencem sense pilars, directament als castells.

 

Arranquen la diada la colla local, els Bordegassos, amb un intent descarregat de 4d8. La diada promet ser llarga, ja que som quatre colles a plaça. En aquestes que se m’acosta el Rober, em dóna ànims, encara res confirmat. Nervis. Torn dels Moixiganguers, surten amb la torre de 8, primer peu desmuntat. Segon intent, torre impecable! La tenen brutal. Enveja. Després dels Moixis li toca a la Colla Jove Xiquets de Tarragona, ara si, ens criden als baixos per quadrar el 3d8, confirmat, estrena a la rengla. Veiem però que la Jove vol fer el 3d9f, per tant ens esperem a quadrar. 3d9f descarregat sense problemes. Els mirem amb il·lusió i ganes de poder fer el mateix a festa major.

 

Baixos quadrats, ens agafem, mosseguem la camisa i notes aquella sensació de boca seca abans de començar el castell. Pugen els segons, primer, com sempre, demano que el segon recol·loqui els peus, més cap al coll. Pugen terços, quartes, fa calor, pugen les quintes, de moment tot bé. El pom està preparat, sembla que el castell caigui una miqueta a l’esquerra, res greu, dosos col·locats i l’acotxador a punt, no toquem res… tres passes de l’enxaneta i cap avall! Ara si; una miqueta de pit a l’esquerra i un puntet al darrere per encarar millor el final de la descarregada. Castell descarregat! La veritat, a nivell de tronc ni idea de com va anar, estava bastant concentrat en no caure de pit, allà a baix molt bé. Molt content. La gent em felicita, la diada segueix.

 

Torna a ser el torn de la colla local, que ara si descarrega el 4d8, després els moixis, que fan el 3d8 per seguir cap a la tripleta, la Jove planta un 5d8, on es crida a la canalla per aque el vegin, genial. Ara nosaltres seguim amb el 4d8, un 4d8 que el vaig notar llarg… potser era per aquest sol d’estiu que ja crema, que queia a sobre. 4d8 descarregat “sense problemes”.

 

Seguim, Bordegassos planta una torre de 7 que tot i tremolar la van poder descarregar. Moixis completa la seva cinquena tripleta de la temporada amb el 4d8, alegria per als d’igualada, ens tornarem a veure per festa major, i aquest cop intentarem fer castells més grans que els seus. Després la Jove que també planta un 4d8. Nosaltres ens disposem a fer la torre de 7, altra vegada de baix, aquest cop parella del Serrano, ens quadrem. Sembla que no molt bé, estem rectes entre nosaltres però no amb la plaça, la donen per bona i tirem amunt. Sembla que aquesta torre em tocarà tornar a patir la moto del Cierko… torre de 7 correcta sense complicacions, amb ganes de posar-li un pis més, totes les esperances posades a la festa major.

 

Per últim a Bordegassos encara els queda un castell, i volen fer el 5d7, que queda en carregat, en aquell moment estava jo amb el Polete, on ell va fer la seva crònica particular “jo ja sabia que aquest castell cauria… sempre cau algun castell” tot un visionari.

 

Acabem amb la ronda de pilars, on fem un vano de 5, i quan ens disposem a fer una segona ronda de pilars ens diuen que no, llàstima, la Laieta ja estava preparada per pujar, un altre dia serà.

 

Com no pot ser d’altra manera, mentre em desenfaixava em va tocar la típica remullada, per l’estrena al 3d8, que la veritat amb la calor que feia va venir molt bé! Després dinar a plaça i cap a la platja, on com no podia ser d’una altra forma vam seguir fent castells, aquest cop a l’aigua!

 

De tornada al bus, les mirades estàvem ja posades a festa major, on tots tenim ganes de fer una gran actuació, i tornar a descarregar el 3d9f… per fer-ho no hi ha cap altre secret que omplir la Canigó els assajos que queden… moltes ganes de festa major.

 

 

 

 

Diada “La Grallada” a Vilanova i la Geltrú

  • Bordegassos de Vilanova: (id)4de8, 4de8, 2de7, 5de7(c)
  • Castellers de Sant Cugat: 3de8, 4de8, 2de7
  • Colla Jove Xiquets de Tarragona: 3de9f, 5de8, 4de8
  • Moixiganguers d’Igualada: 2de8f, 3de8, 4de8

 

Crònica Fort Pienc – Saballuts

/in

Autor convidat: Miquel Torregrosa

Crònica del doblet Fort Pienc – Aniversari de Saballuts

 

Els dobletscastellers poden tenir semblances amb els futbolístics i aquest cap de setmana els Gausacs n’encarem un de molt semblant al d’aquesta temporada del Barça de Valverde amb la copa del Borbó a la plaça del Fort Pienc convidats pels castellers de la Sagrada Família i la lliga a can Saballut, a la plaça del Mercat, amb la colla local i els castellers de Sant Pere i Sant Pau. Quan t’acostumes a jugar de tant en tant finals de Champions Leaguepot semblar que un doblet de copa i lliga és poca cosa, res més allunyat de la realitat, un doblet a Fort Pienc i Sabadell s’ha de valorar i gaudir perquè permet a la colla, en un sol cap de setmana, formar nous castellers a pinya, tronc i canalla, i mostrar les millor construccions que tenim a principis de juny. A més, venim d’un assaig de divendres amb molt bones proves que ens permeten somiar en fites encara més grans i desafiants, la primera portar més camises d’assaig a la Canigó cada dimarts i divendres.

El doblet no comença quan fem el primer castell a plaça, ni tant sols quan ens trobem tots a l’estació dels FFCC per agafar el tren cap a BCN. La nit del divendres i el matí del dissabte hi ha un munt de persones treballant perquè podem fer els castells a plaça. Caps de colla, equip de canalla, equip de tronc i equip de pinyes tots exposen les seves idees per les actuacions de dissabte i diumenge tenint en compte el que portem fet, les altes i baixes del cap de setmana i el que volem fer en un futur proper. Els whatsaps treuen fum i l’equip de pinyes espera pacientment (o no) que arribin els troncs del cap de setmana.

Dissabte a la tarda ens vam trobar a l’estació i després de trajecte amb FCC i metro amb l’anècdota/problemàtica de que si ens obren les portes dels FFCC també ho han de fer al metro perquè sinó paguem doble, ens vam plantar a la plaça del Fort Pienc, una plaça al costat d’un supermercat d’una coneguda cadena que no passaria cap prova en cap comissió de gènere. Afrontàvem la primera part del doblet compartint plaça amb una altre colla que va de verd, els castellers de la Sagrada Família. Era un dissabte a la tarda de compartir plaça amb famílies que passegen i nens que juguen a futbol. Tot i ser la colla convidada, després dels habituals 2pd4 d’entrada, vam obrir plaça amb un 2d7. Un castell molt més important del que els números ens podrien fer sospitar. Vam estrenar-hi pom nou i lleuger, tota l’atenció de la torre centrada en la part de dalt, que és la que necessitava confiança, per anar agafant experiència de cara a pujar-la un pis. Després vam fer un 5d7, que caps de colla van presentar com important per pujar-lo un pis més diumenge al matí castell plàcid i sense dificultats. De tercer castell hi vam plantar un 4d7 amb rotacions i proporcionant proves de plaça a castellers no tan habituals en els nostres troncs i primers cordons de pinya en els castells límit. Sobre els nostres companys de plaça 5d7, 7d7, id4d7 i 4d7 més algun peu desmuntat de castell per no ser menys que nosaltres, va fer que l’actuació s’allargués més de dues hores amb dues colles quan en diades de les de Champions Leaguequatre colles fan 12 castells més pilars en aproximadament el mateix temps. En resum, marxàvem de plaça amb la sensació d’haver fet la feina que tocava i esperant a veure el diumenge al matí en la segona part del doblet.  En el camí de tornada a casa les xarxes socials treien fum, els nostres amfitrions de diumenge en la seva actuació de vigílies havien fet id4d8, 3d8c i 2d6  … i ja se sap que Txitxesi Saballuts sempre ens mirem de cua d’ull.

Diumenge al matí segona concentració del cap de setmana a l’estació dels FFCC. Aquest cop per agafar ferrocataen sentit contrari cap a Sabadell per actuar-hi a la plaça del mercat. Aquest cop 3 colles que per completar el doblet cromàtic també anàvem totes de verd. Els que porten un temps a can Gausac saben que l’actuació de l’aniversari dels Saballuts és un clàssic del nostre calendari. Hi hem anat per vigílies i en diumenge actuant a la plaça Sant Roc i a la Plaça del Mercat. Fa dos anys hi havíem carregat un 5d8, el més matiner de la nostra història, fins que el descarregat de Firaentitats fa 15 dies li va treure aquest honor. L’any passat hi vam fer una tripleta de 8 amb un pd6 final que va quedar en carregat, la incògnita era que faríem aquest any. Després dels 2pd4 per obrir plaça vam encarar el segon 5d8 de l’any en primera ronda com havíem fet a Barcelona. Un peu desmuntat i els comentaris habituals ‘al 3 estàvem de puta mare, tan de bo en el següent estiguem igual de be’ …  segon peu i les sensacions a la pinya igual de bones, compactes i amb els segons molt ben agafats. El castell comença a pujar nerviós algun lateral comenta que baixen ostiesrares, és uns segons més lent del que seria òptim però sentim que es col·loquen acotxadors i l’enxaneta fa la doble passada, les gralles i els timbals sempre ens expliquen el castell. És el moment d’apretar el cul, i tothom hi posa un plus, és el moment en que desitges amb totes les teves forces que el castell no deixi de pesar, que pesi fins al final, perquè quan deixa de pesar saps que tot seguit vindran els cops. I així va ser, 5d8c amb la canalla petita tota fora i uns quants cops a la pinya i el tronc. Sortosament només una castellera que ha necessitat una placa per assegurar que no hi ha més que cops. Cops que alguns tenen en el físic i que tots els Gausacs vàrem rebre a nivell moral. La catedral és un dels nostres castells límit i del que sabem que podem caure com va ser el cas. En segona i tercera ronda vam completar un 4d7 i un 3d7 amb el cos i el cap més pendents dels nostres castellers que havien rebut cops que no pas del que estava passant a la plaça del mercat de Sabadell. Per això, també ens van passar una mica desapercebuts els castells que van fer els nostres companys de plaça 4d8, 7d7 i 5d7 per part dels Castellers de Sabadell i 2d7, 4d7a i 4d7 per part dels castellers de Sant Pere i Sant Pau. Tancaven plaça dos vanos de 5 de Saballuts i Sant Pere i Sant Pau i 2pd4 dels Castellers de Sant Cugat.

Vaig començar a escriure aquesta crònica dissabte al matí i no he volgut retocar el que vaig escriure abans de conèixer el resultat d’aquest cap de setmana de doblet de copa i lliga, de doblet verd. La temptació del cronista de reescriure la historia en funció del resultat final sempre hi és, i sempre és injusta. Els Gausacs tenim la maduresa suficient per saber que les anàlisis s’han de fer amb el cap fred. Tenim uns caps de colla i una tècnica que dediquen temps i esforços per poder treballar a l’assaig i dur els nostres millors castells a plaça. Si aquesta setmana i les que venen ens hi posem tots podem encarar el nostre proper doblet el de Lliga i Champions per festa major amb fantàstics reptes castellers i acompanyats de dues de les colles més en forma de la temporada 2018 els Marrecs de Salt que van descarregar aquest diumenge el 3d9f i els Moixigangers d’Igualada que porten 4 2d8f i segur que ens volen regalar més castells. De moment un petó suau, d’aquells que cura, a cadascun dels cops. I ens trobem tots per treballar als assaigs d’aquesta setmana. Gausacs amunt!!

Crònica Sant Quintí de Mediona

/in

Autora convidada: Elena Ramis

L’actuació del sí però NO.

Han arribat els dos busos, pugem, no ens hem deixat a ningú! Fins aquí tot bé, no? Doncs no, comença el joc!
El segon bus, sembla que no vol marxar de Sant Cugat mentre va fent rotondes, alhora que el primer bus fa un parell de voltes a una rotonda per esperar-nos, però es cansa i marxa.
Sortim de Sant Cugat, uee! Atenció, peatge… no funciona el teletac, lògicament, molts minuts parats, 2? 5? 10?, no ho sé, estava dormint i no me’n vaig adonar (m’ho han explicat i jo m’ho crec).

Ara sí, llega lo bueno, arribem a Sant Quintí, ueee, però NO, tornem a sortir! Fem mitja volta, ens mengem alguna part del bus que toca amb el terra, silenci profund, aconseguim arrencar, aplaudiment!! Tornem a arribar a Sant Quintí, no ens ho creiem, hem baixat del bus! Queden 15 minuts perquè comenci l’actuació, vinga!

Arribem a la plaça, comencem a enfaixar-nos i sembla que comença l’actuació, però NO, hem d’anar a la plaça de sota per fer una cercavila + entrada a plaça! Ara sí, tots a plaça enganxats com SARDINES.
Sortim amb 2 pilars reclamant la llibertat del Raül, la llibertat dels presos polítics, la llibertat de les preses polítiques i prepareu-vos perquè no ens cansarem de fer-ho fins que siguin lliures, fins que siguem lliures.

I ara sí, Vilafranca i Moixis ens porten un 2d8f, i potser algú es pensa que nosaltres també però NO! Fem 3d8, va anar bé, no?
Torn de Vilafranca, comencen a fer el peu de 3d9f, a punt de pujar quartes, però NO, peu desmuntat. Ens donen temps per pensar que aquell 3d9f d’aquí poc tornarà a ser de color verd Collserola, ens el mirem tots amb atenció, ens agrada aquest castell i ara sí, 3d9f descarregat, l’han hagut de treballar una mica (havia de posar alguna frase tècnica típica que sinó no em prenen en sèrio).

Torn de Moixis, fan el 3d8, sembla que d’aquí poquet volen fer-lo de 9, i el faran (perquè ho dic jo i punt, s’ho mereixen i em cauen bé).
Arriba el nostre moment, 4d8, primera dona que fa de baixa en un castell de 8 a la història de la colla, FELICITATS MARIONA, i felicitats a totes aquelles que han lluitat perquè les dones siguem imprescindibles en el món casteller, sabem que encara ens queda feina per fer però #EntreTotesTot!

3a ronda, 4d8 de Vilafranca, 4d8 de Moixis, i sembla que tota l’actuació serà de castells de 8 i 9, però NO, Gausacs plantem un pedazo 5d7!! Acaba l’actuació, totes les colles fan molts pilars però nosaltres NO, en fem un i amb orgull.

Arriba el moment friki tradi, la plaça s’omple de dansaires, trabucaires, diables, geganters… i ens porten al lloc on soparem, puc posar la mà al foc que ningú s’esperava sopar el que vam sopar!

Resum de la nit: xarrups gratis.

Pugem al bus, sembla que arribarem PERÒ NO! La parada per fer pipi on tothom es queixa, però quan el bus para tothom baixa eh? Seguim? No… problemes amb el peatge, el teletac, senyores i senyors, que no s’ha arreglat mentre estàvem fent l’actuació.

I per fi, arribem a Sant Cugat, són les 3h, i ara què?

Resultat
Castellers de Vilafranca: p5, 2d8f, 3d9f, 4d8, 2p5
Moixiganguers d’Igualada: p4, 2d8f, 3d8, 4d8, 2p5
Castellers de Sant Cugat: 2p4, 4d8, 3d8, 5d7, p5

Crònica FiraEntitats

/in

Autora Convidada: Mireia Ferrés

Firentitats amb catedral i circ.

Sembla que la primavera ens està portant els primers fruits de la feina sembrada en els assajos inacabables d’hivern! Dissabte passat vam poder celebrar la tornada del nostre 5d8 que obre el sostre perquè comencin a arribar aquests castells enormes que tots estem esperant!! Acompanyats dels bons amics de Sants i Poble-sec vàrem actuar en el nostre punt preferit de la carretera de Sants. Que no ens el canviïn, que ens porta sort! Els amfitrions ja d’entrada anunciaven una actuació moderada (pel seu nivell) que van obrir amb una torre de set tranquil·líssima que es veia ben bé esperant pisos de més. Per part nostra, valents i amb la seguretat de la feina ben feta els caps de colla van escollir la primera catedral de la temporada per a obrir boca. I qui ho diria que era la primera! Una pinya impecablement lligada, moltíssim seny i moltíssima calma, que feta així no sembla ni difícil! Els Erics van fer una mica de teatre i un parell de crits per donar-li emoció, però ja ho signem ara si ens deixen fer així totes les que queden! 5d8 descarregat amb felicitacions de part de les altres colles, explícitament contentes de veure’ns en un bon moment. Poble-sec obrien la seva actuació amb un 3d7a també tranquil. En segona ronda (nota: aquí va arribar mon pare, que sí, que és de Sants, però tampoc li demaneu puntualitat al pobre home que prou fa de venir. És expert en perdre’s el castell gran, què hi farem) 3d8 santsenc també amb sensació de ganes de fer-li pujar un pis el més aviat possible. Nosaltres desmuntàvem un 4d8, que ja no havia pujat amb bones mides des del principi, amb la canalla a punt d’entrar. Desconcert a la pinya, que no enteníem massa res del que estava passant (potser ja hi havia coses que no enteníem fins i tot abans de tancar la pinya, però aquest és un altre tema…) però si cal que baixi quin remei, ja hi tornarem. 5d7 bandarra per tenir temps d’agafar aire i sant tornem-hi amb el 4d8. Sant tornem-hi a quadrar-lo malament, que sembla que com millor fem el difícil més ens costa el que hauria de ser senzill! Finalment 4d8 descarregat amb regust agredolç per tot plegat. Tercera ronda amb 4d8d dels borinots prou parat per a servir-nos de masterclass després del nostre id de la ronda anterior. Però el xou només acabava de començar! Per no fer cap castell sense emoció hi va haver algú als quarts del nostre 3d8 que va decidir enfaixar-se en plan pilar (nota: no ho feu mai, no sabeu quantes vegades us haureu de tornar a enfaixar després!). A sota el castell arribava inquiet, però més que treballable. Quin ensurt quan l’agulla de sobte posa cara de pànic i crida “Caps avall!!!!”… i el castell no cau. Si voleu saber què va passar i com vam sobreviure gràcies a les quintes equilibristes busqueu el vídeo que val la pena. Encara flipant d’haver caigut però no cop de mà als blau cels per al seu 4d7a, que sempre sembla que fa patir una micona de mides també (nota: aquí mon pare ja havia marxat. Tampoc li demaneu més al pobre home que prou havia fet venint.). Per acabar 2pd5 i pilars al balcó de l’Alcaldia per part de les colles locals. Per cert, sabeu que diuen que a la façana de l’Alcaldia es poden trobar fins a 10 animals diferents? En vau veure algun? Ja teniu excusa per tornar a Sants (nota: Ei, si ho feu, passeu pel Mercat a saludar mon pare, que li farà il·lusió. No, en serio, li farà molta il·lusió. Però el Mercat de Sants, eh? No el d’Hostafrancs. Fruites Bel es diu la parada.).

Resum de l’actuació:

Castellers de Sants: 2d7d, 3d8d, 4d8d
Castellers de Sant Cugat: 5d8d, id4d8, 4d8d, 3d8
Castellers del Poble-Sec: 3d7ad, 4d7ad, 5d7

Diada del Roser de Maig a Cerdanyola

/in

Autor convidat: Joooordi Pont

Diada atípica i propensa a la improvisació la que ens esperava a Cerdanyola. El matí s’aixecava
incert i després d’estar tots pendents dels mòbils per saber si calia agafar la faixa o no, ens
vam trobar tots al local dels Martinets a dos quarts de dotze i mentre tothom es prenia amb
molta calma el fet d’enfaixar-se, els caps de colla, estressats, corrien amunt i avall debaten on
tirar els castells.

Després dels pilars d’entrada, la primera ronda ja feia intuir quin seria el tarannà de la
jornada…. Ara cap a dins… Ara cap a fora. Van obrir els Martinets desmuntant una pinya de 4d7
amb el pilar dins el local i cedint-nos l’inici de la primera ronda. De sortida vam plantar el 3d8,
fent sortir tota la concurrència cap a fora, ja que a dins no es donaven les mínimes condicions
per poder fer castells de vuit i semblava que les condicions meteorològiques ens deixaven
sortir. El cert és que el que va començar sent un 3d8 sota 4 gotes, va acabar sent un 3d8 on the
rain. El Castell va pujar segur i amb bones mides, sense gaires patiments, encara que mentre
anava pujant, la pluja també s’anava animant. La descarregada va ser un altre història i sota
una pluja inclement, el tronc va haver de treballar la descarregada sobre una ferma pinya i on
es va fer palès saber patir d’algun baix per defensar l’estructura.

Un cop acabat el 3, tothom cap a dins a veure com els castellers de Barcelona completaven
una torre de 7 i els de Cerdanyola el 4d7 amb l’agulla.

En segona ronda, ara ja amb tothom dintre el local, totes 3 colles es van posar d’acord per fer
el mateix castell, de manera que tots van poder celebrar, uns més efusivament que d’altres, el
seu 5d7 de la jornada.

En tercera ronda va tornar el tradicional “entrar i sortir del local” de la jornada, i mentre els
Gausacs anotàvem un 4d7 estàtic, encara que amb una rengla entrada, dins el local i
Barcelona sortia cap a fora per plantar el seu 3d8, els martinets tornaven al local, davant de la
sorpresa de la concurrència, per completar el 3d7 amb el pilar.

Per no faltar al protocol seguit durant la jornada, aquesta va acabar amb pilars de 5 sota el cel
per la banda vermella i verd Collserola i un vano de cinc sota el sostre del local per part dels
Martinets, concloent una diada que segur que per més d’un entrarà en el top 5 i a d’altres els
farà replantejar-se el fet casteller.

Pit i amunt!

Resultat
Castellers de Barcelona: p4, 2d7, 5d7, 3d8, pd5
Castellers de Cerdanyola: p4, 4d7a, 5d7, 3d7a, vd5
Castellers de Sant Cugat: 2p4, 3d8, 5d7, 4d7, pd5

Crònica Igualada 22/04/2018

/in

AUTOR CONVIDAT: Nacho Ferrer

S’escriu aquesta crònica des del record més nítid que es pot oferir després que una colla com els Moixiganguers d’Igualada descarreguin a 22 d’abril, vigília del Patró, la que fins l’octubre de l’any passat era la seva millor actuació: 2de8f, 3de8 i 4de8. El 2, a més, de sortida i a la primera. Ovaris de ferro d’una colla que enguany vol seguir les nostres passes i descarregar el seu primer castell de 9. Cada any són més camises morades i per com hi van ens espera un 2018 divertit!
La diada d’aniversari dels Moixiganguers és la primera data gran de les actuacions dels Castellers de Sant Cugat: just fa un any, a la mateixa plaça Pius XII, hi descàrregavem el 2de8f més matiner de la nostra història, fent palès com de clau és aquesta actuació a tres setmanes de Sant Ponç, el nostre primer cim de l’any. Aquest castell, la torre folrada, enguany es farà esperar més perquè cal més feina, que acabarà sortint, i és que passat el revulsiu de l’any passat que la fèiem com a xurros ja no és l’obsessió en què s’havia acabat convertint cada any.
Ens vam plantar darrere de Santa Maria amb l’expectativa de dur-hi la nostra actuació de futur actual: 3 i 4 de 8 i 5 de 7. Dit i fet, un 3 de 8 perfecte, bé de mides, lent però ferm, que va pagar una mica l’estona que les gralles anaven repetint i repetint el toc (ahir ho vam fer molt bé, la feina dels assaigs de grabals també es veu a plaça!), i els tremolins van arribar a la descarregada, tot i que no va deixar de ser un gran castell que tornarem a pujar un pis quan ens doni la gana.
El 4, sense ser el primer que vam poder veure a Manresa i que encara no ens creiem com de bé va anar, va presentar fortalesa suficient per aguantar embats de tots els pisos i la pèrdua de mides progressiva a segons, terços i quarts, però som colla de 8 i sabem patir tranquil·lament els castells complicats. Vam tancar les rondes de castells amb aquest 5 de 7 llaaaaaarg que fem aquests mesos perquè ens cal canalla valenta que sàpiga pujar finament a un pis més d’aquesta mole de 5 potes. N’hem de fer molts més i com més en fem millor sortirà la catedral!
Per acabar, una bona notícia: tornem a dur dos pilars de 5 a plaça. Si mai tornem a fer-ne 3, el somni humit del vano de 6 seguirà essent un somni estrany però, eh, aquí per somnis que ningú ens en privi.
Ens hi acompanyava Castellers de la Vila de Gràcia, colla que sembla que ha tornar a engegar la maquinària envejable que tenien fins ara per recuperar el potencial, mentre fan actuacions que poden semblar modestes però en absolut menystenibles: moltes camises i molta feina portaran altre cop aquests 5 i 7 de 7 i 4 de 8 blaus al pis de dalt.
Un altre cap de setmana més, com sempre fins que aquesta Espanya tediosa ens deixi en pau, vam haver de ser presents a una jornada contra la repressió. Perquè, si ahir vam poder gaudir d’un dinar i una festa inoblidable on ningú recorda què hi va passar, i on es va demostrar el per què dels Moixiganguers de Sant Cugat, no podem oblidar que tenim un company tancat a la presó per haver organitzat un referèndum. Els nostres records aniran per ell i totes les persones atrapades per aquest estat podrit que no acaba de morir mai a cada diada, castell i pilar que fem!

 

Can Jorba 15 – 04 – 2018

/in

Autora convidada: Mariona Arnau

Diumenge passat va ser un dia intens. Gran part de la colla va sortir de casa amb la intenció de
passar moltes hores a Barcelona. En primer lloc, volíem reclamar la llibertat dels presos
polítics, en especial del nostre company Raül. És per això que ens vam apropar al Paral·lel per
aixecar molts pilars de 4 i un parell de 3d6 per dedicar-los a aquelles persones privades de
llibertat. Les enxanetes dels nostres pilars alçaven ben amunt les pancartes que lluïen frases
com ara: “Raül, et volem a casa”, “Llibertat presos polítics” i “Democràcia”. Pujar al pilar i
veure aquella quantitat de gent deixant anar crits de llibertat alhora era molt emocionant.

Els Castellers de Barcelona, amb qui compartiríem plaça més tard, eren a tocar. També els van
dedicar uns quants pd4 i algun castell de 6. I els Castellers de Santpedor, lluint la camisa groga i
passant desapercebuts entre la multitud, es van apropar per demanar-nos ajuda. Vam fer
pinya plegats perquè poguessin completar un pd4. Un pd4 ben tendre, amb una enxaneta que
no havia fet gaires pilars, però que va pujar fins allà dalt i va fer una aleta ben maca. En el seu
cas va ser la terça qui va desplegar la pancarta que reclamava la llibertat dels presos.

Més tard, vam arribar al Portal de L’Àngel, on ens trobàvem amb Castellers de Barcelona, els
amfitrions, Minyons de Terressa i Xicots de Vilafranca. La plaça es va omplir de vermell, però la
quantitat de verd i de malva no era pas gaire escassa. Per no parlar de la quantitat
d’espectadors que teníem: poques diades tenen tanta expectació. Val a dir, també, que molts
turistes ens preguntaven què anàvem a fer o quin equip guanyaria, si el verd o el vermell.

No vam començar l’actuació amb els típics pilars d’entrada, sinó que l’honor d’encetar la diada
va ser nostre, estrenant el primer 3d8 de la temporada. Un 3d8 tranquil i que, pel que van dir
des de fora, va aguantar ben parat fins a la descarregada. Després va ser el torn de la colla de
Barcelona, que feia la mateixa actuació que nosaltres. Les dues colles vam completar un 4d8
en segona ronda i un 5d7 per acabar, sense contar el pd5 de final d’actuació.

Minyons van començar amb un 2d7 ben parat, seguit d’un 4d8 i un 3d8, amb un vano de 5 com
a cloenda. Xicots van ser la colla que va decidir posar l’agulla a algun castell. Van començar
amb un 3d7, i van acabar amb un 4d7, però en segona ronda van descarregar el 4d7a. Per
acabar, van optar també pel pd5 i per un parell de pd4 quan ja ningú s’ho esperava.

La diada va ser intensa. El primer 3d8 de la temporada havia arribat, ben celebrat i amb una
calma important. El 5d7 i el pd5 busquen un pis més. De fet, no ho vull dir gaire fort, però
potser no només aquests dos castells…

En tot cas, el dia va ser intens. Les pancartes que reclamen la llibertat d’aquells que ara no
poden ser-hi van sortir a la llum, i seguiran sortint fins que els tinguem a casa.

RESUM:
GAUSACS: 3d8, 4d8, 5d7, p5
CDBARCELONA: 3d8, 4d8, 5d7, p5
MINYONS: 2d7, 4d8, 3d8, vd5
XICOTS: 3d7, 4d7a, 4d7, p5, 2pd4

Diada de Rams a Manresa 25 – 03 – 2018

/in

Autor Convidat: Èric Serra

La diada d’aquest cap de setmana es va començar a mostrar especial el divendres, quan ens van tornar al cap les sensacions del final de la temporada passada. I és que tot i que això sigui una crònica castellera, hi ha fets que no podem deixar de tractar. Anem-nos acostumant, que tant als assajos, com a les reunions de tècnica i a plaça, totes les diades estaran marcades per l’enyor als que no hi son, o no hi poden ser.

I el dia s’aixecava igual que els ànims, emboirat i plujós, però amb bones perspectives. Tots enganxats al mòbil, podíem comprovar que el temps ens donaria una treva per actuar, i ens hem plantat a plaça, tal i com ens havien demanat, mitja hora abans de que comencés l’actuació i amb les jaquetes col·locades. Ja en aquest moment, es començava a veure que la diada no seria especialment àgil, ja que la colla local no es va presentar amb l’horari establert.

I amb totes aquestes sensacions al damunt, hem començat l’actuació amb els pilars de 4 de rigor, mantenint les ja habituals pancartes demanant la llibertat dels presos, aquest cop, de nou, molt sentides.

Els castellers de Sabadell han obert plaça amb un 5d7, Tirallongues han continuat amb la torre de 7 més matinera de la seva història, que hauran d’acabar de perfilar si volen pujar un pis, i ens tocava a nosaltres continuar amb l’actuació.

Hem de fer un punt i a part per parlar d’aquest castell, el 4d8, el primer cop que intentàvem els 8 pisos aquesta temporada, i l’afrontàvem amb fred, un assaig suspès i lluny de casa ( no en el meu cas ). Però la confiança dels caps de colla en aquest castell i la feina feta a l’assaig l’han fet pujar ferm, quadrat, amb bones mides i ràpid, un dels millors quatres de 8 que hem fet aquest últims temps, esperem que sigui la tònica d’aquest castell aquesta temporada !

I aquí ha acabat la concentració i la part més interessant de l’actuació, sembla que aquest any serà l’estretègia general a seguir, posar tota la carn a la graella a primera ronda, i gaudir la resta de l’actuació amb una cervesa ( sense alcohol ) a la mà !

L’actuació per això ha donat vàries coses a comentar:

Convidats especials, els Castellers del Riberal, la colla de la Catalunya nord, que ha firmat la diada amb 2id4d7, 4d6, 3d6 i pd4. La colla més petita de la jornada ha acabat d’alentir una actuació que ja no era molt àgil per si sola. Amb dos intents desmuntats cal remarcar un terç que pujava amb pantalons curts i una quarta que ho feia amb texans.

Els Saballuts han fet una actuació de rodatge molt rodona, fent pujar molts castellers amb un 5d7, 7d7, 3d7 i un vd5. Eren la colla més nombrosa de la plaça, tot i que amb tanta camisa verda feia de mal dir.

Respecte als de Sabadell, cal destacar que aquest any actuarem molts cops amb ells, i pels que us agradi contar punts, els hem superat les 4 últimes ocasions que hem coïncidit a plaça! A veure si som capaços de mantenir aquesta dinàmica en els moments més importants de la temporada.

Pel que fa a la plaça, que no tenia cap bar aprop obert, també ha donat coses a comentar, i és que quan tirallongues estava fent el 3d7a han passat un grup de motos fent força xivarri. No només això, sinó que a més han aparegut a visitar-nos els armats, disfressats de Romans per donar un punt freak a la diada.

Per acabar, hem fet un pilar de 5 amb caiguda de terç sobre la pinya, ball del mocador, i tots cap a casa !

RESUM

GAUSCS 2p4, 4d8, 5d7, 3d7, p5

SABALLUTS 2p4, 7d7, 5d7, 3d7, vd5

TIRALLONGUES 2p4, 2d7, 3d7a, 4d7, vd5

RIBERAL p4, 2id4d7, 4d6, 3d6, p4

Descarrega’t l’APP dels Gausacs per estar al dia i poder indicar l’assistència a tots els nostres esdeveniments

AMB LA COL·LABORACIÓ DE:

 

CONTACTE

Rambla Can Mora, 11 – local 2
08172 Sant Cugat del Vallès
Telf. 622 888 010

ELS GAUSACS DONEM SUPORT A:
  TRADICIONALSANTCUGAT.CAT

© 2022 – Web desenvolupat per La Saladeta
AVÍS LEGAL          POLÍTICA DE PRIVACITAT          POLÍTICA DE COOKIES    
© 2022 – Web desenvolupat per La Saladeta
AVÍS LEGAL          POLÍTICA DE PRIVACITAT          POLÍTICA DE COOKIES