Crònica Igualada 22/04/2018

S’escriu aquesta crònica des del record més nítid que es pot oferir després que una colla com els Moixiganguers d’Igualada descarreguin a 22 d’abril, vigília del Patró, la que fins l’octubre de l’any passat era la seva millor actuació: 2de8f, 3de8 i 4de8. El 2, a més, de sortida i a la primera. Ovaris de ferro d’una colla que enguany vol seguir les nostres passes i descarregar el seu primer castell de 9. Cada any són més camises morades i per com hi van ens espera un 2018 divertit!

La diada d’aniversari dels Moixiganguers és la primera data gran de les actuacions dels Castellers de Sant Cugat: just fa un any, a la mateixa plaça Pius XII, hi descàrregavem el 2de8f més matiner de la nostra història, fent palès com de clau és aquesta actuació a tres setmanes de Sant Ponç, el nostre primer cim de l’any. Aquest castell, la torre folrada, enguany es farà esperar més perquè cal més feina, que acabarà sortint, i és que passat el revulsiu de l’any passat que la fèiem com a xurros ja no és l’obsessió en què s’havia acabat convertint cada any.

Ens vam plantar darrere de Santa Maria amb l’expectativa de dur-hi la nostra actuació de futur actual: 3 i 4 de 8 i 5 de 7. Dit i fet, un 3 de 8 perfecte, bé de mides, lent però ferm, que va pagar una mica l’estona que les gralles anaven repetint i repetint el toc (ahir ho vam fer molt bé, la feina dels assaigs de grabals també es veu a plaça!), i els tremolins van arribar a la descarregada, tot i que no va deixar de ser un gran castell que tornarem a pujar un pis quan ens doni la gana.

El 4, sense ser el primer que vam poder veure a Manresa i que encara no ens creiem com de bé va anar, va presentar fortalesa suficient per aguantar embats de tots els pisos i la pèrdua de mides progressiva a segons, terços i quarts, però som colla de 8 i sabem patir tranquil·lament els castells complicats. Vam tancar les rondes de castells amb aquest 5 de 7 llaaaaaarg que fem aquests mesos perquè ens cal canalla valenta que sàpiga pujar finament a un pis més d’aquesta mole de 5 potes. N’hem de fer molts més i com més en fem millor sortirà la catedral!

Per acabar, una bona notícia: tornem a dur dos pilars de 5 a plaça. Si mai tornem a fer-ne 3, el somni humit del vano de 6 seguirà essent un somni estrany però, eh, aquí per somnis que ningú ens en privi.

Ens hi acompanyava Castellers de la Vila de Gràcia, colla que sembla que ha tornar a engegar la maquinària envejable que tenien fins ara per recuperar el potencial, mentre fan actuacions que poden semblar modestes però en absolut menystenibles: moltes camises i molta feina portaran altre cop aquests 5 i 7 de 7 i 4 de 8 blaus al pis de dalt.

Un altre cap de setmana més, com sempre fins que aquesta Espanya tediosa ens deixi en pau, vam haver de ser presents a una jornada contra la repressió. Perquè, si ahir vam poder gaudir d’un dinar i una festa inoblidable on ningú recorda què hi va passar, i on es va demostrar el per què dels Moixiganguers de Sant Cugat, no podem oblidar que tenim un company tancat a la presó per haver organitzat un referèndum. Els nostres records aniran per ell i totes les persones atrapades per aquest estat podrit que no acaba de morir mai a cada diada, castell i pilar que fem!