La Granada i Mira-sol – 8 i 9 de juliol

Autors convidats: Núria Ribalaiga i Núria Fornt

Aquest cop us fem la crònica el grup de gralles i timbals, això mateix, els Grabals! Perquè encara que rarament sortim a les fotografies i a vegades a la tele no acaben d’encertar el so de les nostres gralles (mireu TV Sant Cugat per la diada de festa major) també en sabem de castells! En sabem prou! Encetem així l’explicació d’un altre cap de setmana amb Castells a temps complet.

El dissabte vam arribar al bus amb les camises ben posades, però amb cara de son, doncs feia núvol i després de dinar només els més previsors havien pogut fer la migdiada. Vam arribar a La Granada i per sorpresa nostra feia sol (sort que els Grabals sempre comptem amb els més previnguts que ens deixen les ulleres a cada ronda!). A la colla no ens va acabar d’agradar el carrer estret en el que havíem d’actuar, per no parlar de la pendent que tenia. Tot i així, estàvem contents perquè sempre és engrescador això de fer castells a zona tradicional i a més a més, l’actuació prometia. Ara bé, vam començar 20 minuts tard i en conjunt va ser tot molt lent; els castells no es muntaven amb antelació i això va fer que acabéssim a les 9 del vespre quan l’actuació començava a les sis de la tarda.

Nosaltres anàvem relaxats, podíem gaudir del so de les nostres gralles i dels nostres timbals amb tranquil·litat,  doncs comptàvem almenys amb 3 gralles per castell i 2 timbals, un dels quals era un reforç, un timbaler extern que ens va ajudar a que tot transcorregués sobre rodes (Gràcies Aitor!).

Sense pilars d’inici, vam ser tercers. Tot just començar, vam veure un 4d9f de Xicots de Vilafranca que tots ens vam mirar amb recel i, perquè enganyar-nos, també vam al·lucinar un pèl que fos descarregat amb èxit. El patiment era compartit a tota la plaça doncs darrere nostre, un home no parava de cridar “Avall!”, per sort, tant baixet que només Grabals ho vam sentir i no la canalla de Xicots que pujava nerviosa i ràpida cada pis. Les gralles de Xicots tenien alguns problemes d’afinació que van millorar al llarg de la diada i poca coordinació amb el timbal que no feia redoble. Potser haurien d’haver contractat un reforç com nosaltres! Els castells que els van seguir van ser 2d8f i 3d8.

Per part nostre, 4d8, 3d8  una mica lletjot, però ben descarregat i finalment un 2d7 que pel que ens han explicat va decebre algun casteller d’altres colles menys prudents. Grabals vam saber mantenir el nivell musical d’aquesta temporada. Les gralles que abans eren novelles van tocar prou bé, defensat segones veus soles. Celebrem que ja no son tan noves!

La Colla Joves Xiquets de Valls van fer tripleta, a destacar un pilar de 6 molt ben fet i força immòbil. Les gralles per això deixaven bastant a desitjar, ja que n’eren només tres i tocaven una sola veu. Malgrat quedés “sosillo” cal destacar que tenen una versió del toc molt interessant.

Tots hauríem acabat alegres i contents després dels pilars si no fos perquè no vam fer el toc de vermut amb les altres colles doncs van començar les colles roges sense nosaltres (ultratge!). És veritat que Grabals no som precisament ràpids, només cal veure les poques vegades que arribem a temps d’afinar tots junts a l’inici de cada actuació, però que no ens esperessin ens va tocar en el fons una mica el nostre cor graller i timbaler. Al final de l’actuació vam fer un pilar davant del Celler del poble on hi havia concert en viu. Ens vam plantejar fer el toc de castells amb versió “rumbera”, però ja era prou excèntric que l’enxaneta hagués de pujar el pilar amb una copa de vi!

En resum una diada molt interessant a nivell casteller i graller, una mica desastre a nivell formal.

Diumenge teníem cita a Mira-sol per a participar a la seva Festa Major. Una diada que compartíem amb els nostres apadrinats els Castellers de Cerdanyola. Érem una marea verda al Casal del barri! Els Grabals no estàvem massa satisfets, això de no tocar cap sortida llarga se’ns feia ben estrany, i es que els castells de set van predominar a la diada. En total 4d7a, 3d7, 5d7, 4d7. Tot i això, estàvem contents de poder tocar quatre castells.

Sembla que a la nostra ciutat ara és moda tocar amb altres colles, per Vigílies de festa major vam tocar per Caldes i diumenge el Nacho va ajudar els músics de Cerdanyola que feien un toc així lentet lentet. Per part nostre, vam tenir algun col·lapse seguint el timbal, però generalment vam quedar afinadets. Cerdanyola per la seva banda ens va mostrar un 3d7a, un 3d7, un 4d7 i un 5d6 ben fets tot i que en general tremolosos. El diumenge va ser rodó doncs Grabals el vam acabar fent pinya a la prova de 3d9f del final de l’actuació i ajudant també a una prova de Castellers de Cerdanyola. Finalment, un pica-pica abans de sopar ens va fer tornar a casa amb les panxes contentes. En general, una diada molt familiar i molt còmode.

Visca la gralla i visca el timbal, el que més mola és ser grabal!

(I intentar fer veure que en sabem prou com per escriure una crònica)

Resum grabal del cap de setmana:
Dissabte: 2 sortides curtes, 3 sortides llargues i un vermut ofegat.

Diumenge: 6 sortides curtes + altres sortides verdes

Resum La Granada:

Xicots de Vilafranca: 4d9f, 2d8f, 3d8, p5+6p4
Colla Joves Xiquets de Valls: 2d8f, 3d8, 4d8, p6, p5
Castellers de Sant Cugat: 3d8, 4d8, 2d7, 2p5

 

Resum Mira-sol:

Castellers de Sant Cugat: 2p4, 5d7, 4d7a, 3d7, 4d7, p5
Castellers de Cerdanyola: p4, 3d7, 3d7a, 4d7, 5d6, p5

Diada de Festa Major – 2 de juliol

Autora convidada: Gemma Aristoy

 

Diumenge de festa major. Tres quarts de 6 de la tarda i la plaça Octavià va començar a omplir-se de persones amb pantalons blancs i camises grises, morades i verdes (Collserola).

 

Alguns venien de l’arrossada, els altres patíem per tenir les aigües a lloc, els de la paradeta col·locaven les coses amb delicadesa (sí! Vam aconseguir un equip de persones que s’ocupessin de la parada dissabte i diumenge), altres s’hidrataven i rondinaven pel sol… Alguns tècnics de cultura eren a la plaça, perquè encara que a vegades ens sembli mentida els fem vibrar amb els nostres castells (també amb les nostres explicacions, queixes, insistències i trucades) com també hi eren els que fan la nostra claca d’altres entitats de cultura popular i tradicional, companys frikitradis, familiars i amics. La plaça s’anava omplint, tot i que a molts ens semblava que la plaça era buida, però la majoria buscaven l’ombra per poder suportar una mica millor la calorada.

 

Els caps de colla van parlar-nos i ens van dir que aniríem pas a pas, passant pantalles de menys a més, sortiríem de 3 de 8. No volien precipitar-se i volien anar amb la màxima concentració a cada un dels castells que proposessin, així que havíem de ser pacients, tot i que els nervis ens anaven per dins. Uns minuts més tard van parlar amb la canalla per transmetre aquell mateix missatge, transmetent seguretat i convicció en la manera de fer.

Pilars d’entrada a plaça, sense patir per si ens menjàvem algun arbre i començava la feina seriosa, sense desmerèixer els pilars d’entrada.

 

Els baixos col·locats, vam tancar la pinya amb agilitat, segons amunt i… els terços van donar el vist-i-plau ràpidament!!! (no sabeu com ho agraïm la gent de la pinya!!!) El castell va pujar serè, amb confiança, tranquil i lentet; però a terra un dels nostres baixos patia i això repercutia en la seva rengla. La gent de la pinya va treballar per ajudar-lo i sostenir el segon. Hi havia força silenci i se sentia: «Està molt bé. Mans a l’esquerra. És cosa de cap. Vinga, va!» entre unes gralles i timbals que sonaven de meravella. El baix va aguantar gràcies al treball de tots els que tenia al voltant i vam descarregar el 3 de 8. Respiràvem la normalitat d’haver-lo descarregat. Pas dels Moixiganguers, que després de fer la seva campanya motivacional, van aconseguir el seu objectiu i ens van tornar la torre de 8. Els Borinots ens van regalar un 3 de 8 paradíssim, estàtic (o com diuen alguns: «de postal») Es nota la seva experiència i solvència amb els castells de 9.

 

Vam començar la segona ronda amb agilitat, muntant la soca del 2 de 8 amb folre, amb ajuda dels Borinots per fer la soca a l’antiga, i de seguida que van veure que no estava bé, llavors vam desmuntar el peu. Ens hi vam posar de seguida, amb agilitat, i vam tirar amunt aquesta construcció. Un cop carregada i amb la canalla baixant la plaça va fer un crit, que ens va sobtar als que érem a la soca, perquè notàvem que tot anava bé. L’agulla del folre va dir «no passa res, seguim treballant». La celebració de la colla va pujar una mica d’intensitat. La complexitat d’aquest castell ens genera una tensió que celebrem amb intensitat a cada descarregada. Els Moixiganguers van oferir un 3 de 8 i els Castellers de Sants un 4 de 8, també serè i solvent.

 

Després d’aquests castells, la Xarxa va aprofitar per comentar tota la polèmica que s’ha generat al voltant de la cessió de drets d’imatge i propietat intel·lectual. Els Gausacs  vam signar el document que ens proposava la Coordinadora de Colles després de valorar-ho els membre de la junta, però vam fer arribar a la CCCC alguna puntualització i alguna proposta de millora i canvi per tenir-los presents a la propera assemblea anual, ja que aquesta cessió es revisarà, tal i com s’havia acordat.

 

Tercera ronda i els nervis a flor de pell: havíem arribat a la pantalla més complicada després de treballar-lo a l’assaig amb canvis als baixos, amb la torre moguda i descol·locada, amb canvis a canalla… Malgrat tot això, la colla estava convençuda. L’hauríem de treballar perquè pesa, i pesa molt! Però malgrat el canvi de baix, estàvem tots molt decidits. I el vam fer ES-PEC-TA-CU-LAR! I aquí sí que vam desbordar-nos d’alegria, crits, càntic i I ens motivava a acabar l’actuació amb la cirereta: el pilar de mèrit.

Tant Moixiganguers com Sants ens van felicitar a tants com ens coneixen. A plaça es respirava una felicitat especial.

 

Els Moixis van tancar la seva tripleta amb el 4 de 8 i Sants van fer el 5 de 7 i els de Sant Cugat ja pensàvem en la celebració i duiem tots un somriure radiant, però… quedava el pilar de 6.

 

Quan vam acabar la tercera ronda, tots preparats per fer el pilar que, inesperadament, va petar després d’una sotragada que va arribar a la pinya i va arrencar l’expressió «caps avall» de l’agulla. Ningú va prendre mal, però a tots ens va rebaixar aquell somriure permanent que teníem uns minuts enrere. Vam donar pas als pilars de comiat de plaça, el toc de vermut i unes quantes peces musicals més que ens van ajudar a recuperar el somriure, a anar a la barra de l’Espai d’arrel i omplir-nos els gots per brindar, i a valorar el que havíem fet a l’actuació de festa major 2017. Una diada històrica, sí! Però tenint en compte que al 97 vam descarregar el primer castell de 7, al 2007 vam fer el primer de 8… Sembla que estem en condicions d’aconseguir que el 2017 sigui l’any en què fem el primer de 9! És una pantalla a la qual no hi hem arribat mai, que ens costarà molta preparació, molt d’assaig, molta constància, molta tossuderia i molta confiança, però la il·lusió de compartir tot això ens farà créixer i gaudir de cada segon quan haguem passat la pantalla… o més ben dit: descarregat.

 

No puc deixar de donar les gràcies a totes les persones que es van posar ahir als nostres castells: als que venen sempre, als que venen sempre que poden, als que venen de tant en tant, als de les altres colles, als que no havien vingut mai i als que vindran. Perquè és gràcies a cadascun de vosaltres que la colla creix amb solvència i pot descarregar aquests castells espectaculars que vam poder regalar ahir al nostre municipi. Descanseu i recupereu-vos de la Festa Major 2017. Guardeu-la bé en la memòria.

 

Resum:

Castellers de Sant Cugat: p4cam, 3d8, 2d8f, 5d8, p6c, v5
Moixiganguers d’Igualada: p4cam, 2d8f, 3d8, 4d8, v5
Castellers de Sants: p4cam, 3d8, 4d8, 5d7, v5

 

Imatge: Leiva Photografy

Diada de la Grallada – 18 de juny

Autor convidat: Josep Santacreu / @pepcreu

Diumenge els Castellers d’Esplugues actuàvem a Vilanova i la Geltrú, on segons la CCCC no hi havíem actuat mai encara, amb els Bordegassos de Vilanova i els Castellers de Sant Cugat, que m’han demanat que escrigui aquesta crònica —devia ser en un moment d’abrandament alcohòlic a Cal Temerari. O sigui que una abraçada i gràcies al Miquel pel vermut a què em va convidar a plaça i, ja d’entrada, demano perdó pels errors, omissions i esbiaixaments que segur que hi trobareu en les apreciacions dels vostres castells.

 

Cap a les 12.30 ens aplegàvem al local dels Bordegassos i enfilàvem en cercavila cap a la plaça de les Cols, on habitualment se celebra la diada de la Grallada, o «del Graller» he vist en algun lloc, tot i que no em va semblar que les gralles tinguessin més protagonisme que en qualsevol altra diada. No feia gaire fresca precisament i totes tres colles ocupàvem l’espai d’ombra a tocar de les façanes dels edificis, on hi havia bars acollidors, casualment. Més o menys puntual i sense pilars d’entrada començava l’actuació, que va ser força àgil en termes generals.

 

Obrien rondes els Bordegassos amb el 4de8, el segon de l’any després que l’estrenessin a Berga la setmana anterior. Va pujar al segon peu amb bones mides, àgil i tranquil, i tot seguit era el torn dels Gausacs, que portaven el 3de8. Venien de descarregar el segon pilar de 6 de la seva història a Reus (el primer que descarreguen aquest any), amb una defensa èpica del segon, i se’ls veia força contents tot i que també una mica limitats de camises. El 3de8 de diumenge, el setè de l’any, va semblar que el fessin sense suar gaire, metafòricament parlant, que plovia foc diumenge: ràpid i apamadet, sense cap problema aparent des d’on me’l vaig mirar. Els Castellers d’Esplugues fèiem un 4de7 sense gaire història, un més, i aviam quan el fem pujar un pis més.

 

Durant la primera ronda no sé per quina raó va aparèixer la banda dels Sons de Cossetània, uns sons que van alentir una mica el ritme de la primera ronda. Els Bordegassos obrien segona ronda amb el 9de7 amb tres enxanetes, que només havien fet un cop a la seva història i que, com tots els nous, és un bosc de cames i braços més o menys sacsejat que costa de valorar si no ets a dins. La meva impressió és que com sempre va anar una mica remenat i que totes tres aletes no van acabar d’anar a l’hora, però que en general es va completar sense cap perill en cap moment.

 

Els Castellers de Sant Cugat aleshores portaven el 4de8, que com el tres també van descarregar amb molta tranquil·litat. Vaig intentar fixar-me en desarranjaments, males mides o qualsevol altra cosa a criticar, i si t’hi fixaves potser sí que es veia algun rengle una mica més a prop de l’altre o algun terç que havia de treballar una mica més que els altres, però en general em va semblar també un castell de puta mare.

 

Aleshores ens tocava als Castellers d’Esplugues i atacàvem el 2de7. L’havíem descarregat per Sant Jordi a Esplugues i l’havíem desmuntat fa un mes al Poble-sec, després d’una llenya de 4de8 que va deixar tocat un membre del tronc de la torre. Teníem el castell, la Mar ens deia que la gaudíssim i així va anar: la pinya estava perfecta, el tronc sembla que no va patir gaire, malgrat que som lents de la hòstia fent castells i que des de la meva posició vaig trobar que un segon tremolava massa pel meu gust. Així que aviam si aconseguim de debò normalitzar aquest castell i tirar-lo per tots cantons i algun dia fer com Gausacs i fer el 2de8f com botifarres.

 

En tercera ronda els Bordegassos també portaven el 2de7. En aquest cas va començar a tremolar força aviat i es va haver de defensar moltíssim a la descarregada. La van controlar i almenys als espluguins ens van ensenyar que les torres treballades també es poden descarregar i no cal que es trenquin a la primera remenada.

 

Els Castellers de Sant Cugat van optar pel 5de7, que de fora estant es veia prou bé fins a la carregada; aleshores, amb acotxadors baixant sembla que la rengla es va obrir o com a mínim el terç de la rengla es va plegar força, fent que també es plegués la quarta, de manera que tot el tres es regirés amb perill de caure. Però la rengla es va redreçar i entre tots plegats van aturar el moviment enmig dels aplaudiments de la plaça.

 

I els Cargolins, després d’haver pogut fer un altre cop la torre, acabàvem ronda de castells amb un 4de7 amb agulla que no vaig veure gaire i que no sembla que tingués gaire història, tampoc. No érem gaires camises i s’agraeix molt l’ajuda mútua entre totes les colles per fer-nos pinya.

 

En pilars tothom en fèiem de cinc: Esplugues només un, mentre que Vilanova i Sant Cugat en va fer dos de simultanis. Sembla que els Bordegassos tenien novetats als pilars, el cas és que un dels dos, després d’intentar defensar-se, va caure abans de coronar-se. El van repetir tot seguit i el van descarregar. Com que no en tenien prou, van fer també dos pilars de 4 simultanis per acabar la diada de la Grallada amb boniques danses a toc de gralla, com per exemple la polca d’Ours.

 

Feia un dia perfecte per quedar-se a la platja de Vilanova i fer-se passar la calorada. Va ser una diada en què els Bordegassos van fer feina —el segon 4de8 i el primer 9de7—, els Gausacs van demostrar que els castells bàsics de vuit els tenen més que superats i els Cargolins sobretot vam tornar a fer el 2de7, un castell amb el qual havíem tingut històricament molts problemes. En fi, salut castells i onades de calor fraternal.

 

Resum:

Bordegassos de Vilanova: 4d8, 9d7, 2d7, ip5, 2p5, 2p4
Castellers d’Esplugues: 4d7, 2d7, 4d7a, p5
Castellers de Sant Cugat: 3d8, 4d8, 5d7, 2p5

Diada de Sant Pere a Reus – 17 de juny

Autor Convidat: Santi Pie

Cap de setmana de doblet, nova actuació, nova plaça a Reus. Una colla diferent més amb la que actuem aquest any, colla de 9, zona tradicional i ni més ni menys que per festa major. Xiquets de Reus, Castellers de Vila de Gràcia i Gausacs, a la plaça del Mercadal. Un doblet on hem tingut algun problema a l’hora d’arrossegar camises en un cap de setmana intens, tot i que amb moltes de ganes de gaudir de la colla, de les places i dels castells.

Arribàvem en dos autocars a Reus, un pèl justos d’hora, a plaça on semblava un desert sense vegetació i un sol radiant que fonia. Tots en recerca d’un racó d’ombra on canviar-se i enfaixar-se i alguna camisa avellana que encara no apareixia.

Avançàvem davant l’ajuntament on ja es veien camises de la ciutat i ens col·locàvem on ens tocava. Al sol. Calor i desig de vent i ombra. Ens informen que Xiquets ha variat les seves intencions de plaça per no arriscar massa i obren amb un 3d8. Una ronda ràpida on totes les colles van encetar la diada amb el mateix castell, tots amb prou solvència i amb ganes d’encarar la segona ronda. Una segona ronda, on els déus enfaixats ja havien escoltat les nostres pregàries i l’ajuntament de Reus ens va cobrir d’una santa ombra.

Els locals encaraven el primer castell folrat de la diada, un 2d8f on les seves peces eren força més altes de les que estic acostumat a veure a plaça. Tot i girar-se i amb uns moviments a la baixada de l’enxaneta, els Xiquets el van defensar fins a la descarregada. La meva màxima admiració a la part més alta del castell, que tot i la calor, portaven samarreta sota la camisa, marejava només adonar-se’n. Per una altra banda, els de la capital rere un intent desmuntat, que des de fora semblava perfecte però amb algun problema al nucli de la pinya, al segon intent van descarregar un 7d8 sense massa problemes, convertint-se en el tercer de la temporada. Finalment en aquesta ronda, vam completar el 4d8 número 10 de la temporada! Un número per destacar a finals de juny. Que amb certs canvis i incorporacions en tot el castell, sembla que ja el tenim més que agafada la mida a aquest castell.

Per tercera ronda, tant els locals com els de Barcelona, van continuar amb un 4d8 que no els hi va donar cap problema a totes dues colles. Tot i un peu i un intent desmuntat dels de blau. Nosaltres rematàvem la tercera ronda amb una torre on hem rebaixat un pis a causa del nombre de camises però aprofitàvem per seguir consolidant el tronc a plaça amb el 2d7.

A ronda de pilars, els locals van tenir algun problema amb el pilar folrat i amb la tremolor de la carregada, des d’on jo apreciava aquest gran castell, semblava que el nucli del folre s’enfonsés i causés la impossibilitat de treballar-ho… i va quedar en carregat.

Seguíem nosaltres amb el pilar de 6, intentant empassar-nos els nervis, ja que amb els de la setmana passada només va quedar en carregat. La construcció començava amb calma fins a gairebé la carregada, però al moment de descarregar-lo, els nervis van tornar a atacar el pilar. Recordant la desil·lusió de la setmana passada, tots vam fer un sobreesforç per no repetir aquella sensació i amb un espectacular treball en tot el pilar (ja traspassat 8 vegades a l’assaig) i, amb una força titànica de la pinya, vam parar la sortida de l’enxaneta. Ja només quedava apretar el cul per tornar a celebrar, tots plegats (fins i tot, certs desconeguts de la plaça que es van afegir a nosaltres a causa de l’eufòria del moment) el segon pilar de 6 descarregat de la nostra història després d’any i mig, la meva primera diada a Sant Cugat com a gausac.

Una de les grans diferències que trobo de la zona tradicional són les sensacions a plaça, amb uns aplaudiments a la carregada del pilar, afegits a uns crits descomunals i triples aplaudiments a la descarregada, aconsegueixen multiplicar la il·lusió que ja hi posem nosaltres quan fem castells i molt més amb moments com aquests. Personalment, penso que no oblidaré mai aquest moment, i encara em costa contenir les llàgrimes recordant aquell instant a plaça.

Seguim creixent, seguim sumant, seguim preparant Festa Major i el que sembla que serà una temporada de somnis. AMUNT GAUSACS. No afluixem.

 

RESUM:

Xiquets de Reus: 3d8, 2d8f, 4d8, pd7fc, 5p4
Castellers de la Vila de Gràcia: 3d8, id7d8, 7d8, id4d8, 4d8, v5
Castellers de Sant Cugat: 3d8, 4d8, 2d7, pd6, 2p4

 

Foto: Leiva Photografy

23è Aniversari Castellers de Sabadell – 11 de juny

Autor Convidat: Mireia Ferrés

Per posar la cirereta a una setmana intensa d’assajos, Sabadell apareixia al final de la línia de ferrocarril per posar-nos una vegada més a prova. Una plaça, la de Sant Roc (la del Viena de sempre, com si diguéssim), on sempre volem portar el millor que tenim. Descartat d’antuvi el 5d8 per no haver de forçar la màquina, la torre obriria la nostra actuació. “En portem tres” deien els caps de colla. “Serà la quarta que fem!” reflexionava algun espavilat en veu alta. I després el tres i el quatre, i ja si d’allò les postres. Però ja veurem. Però que sí, que pilar de sis. Però tothom tranquil, eh? Eh?!? Tranquil tothom.

Saballuts encetava la diada amb un castell que no era la torre. Tot seguit els castellers de Sant Pere i Sant Pau descarregaven el 2d7 amb un dels seus dosos, la Trini, que trepitjava pinya amb el casc penjant del braç. “Tampoc hi ha pressa” devia pensar la criatura. I no, rai, pressa cap, ara que ja som aquí… Tercers en actuar la calor s’anava notant, sobretot en el moment de tancar la primera soca gausac desmuntada perquè venia girada (o quelcom per l’estil). A la segona sí; als crits de “Nacho! Nachooo!!” quarta torre de vuit descarregada en el que portem de temporada. Serà veritat allò de l’any dels folres al final? Alegria i abraçades contingudes per celebrar un castell que afortunadament i orgullosa sembla que hem aconseguit fer habitual en les diades verd Collserola -important el matís cromàtic per evitar confusions en una diada precisament força igualada en pantones. Tancant ronda els castellers de Terrassa amb un 3d7 per sota que malauradament va quedar en intent en l’última aixecada.

Exagerada la calor a la segona ronda fent alentir el ritme de la diada. 7d8 dels locals, 3d8 de StPStP -que si ho llegeixes tal qual sembla que estiguis cridant el teu gat-, 3d8 gausac prou ferm amb estrena d’enxaneta. Enhorabona Canalla! 5d7 de c. de Terrassa. Més calor.

A partir d’aquí només us puc explicar que després de voltar la plaça com una boja buscant el Muñoz i el Ricarchi vaig descobrir un túnel a la plaça que portava a una dimensió desconeguda en forma de parc infantil i lavabos públics on Canalla i famílies s’arreceraven de la calitja insuportable i del ritmazo serrano de la tercera ronda. Evidentment els dos perduts els vaig acabar trobant al bar, però l’ombreta momentània es va agrair força. Per part nostra 4d8d amb una pinya sòlida i que va demostrar recursos per treballar quan cal. Pel que fa a la resta de colles ja voldria comentar la seva tercera ronda, eh? Però de debò que vaig trigar mmmmolta estona a trobar els dos nàufrags pinyils al bar per poder dir-los on anaven. Molta.

Ronda de millora per a CdT i ara sí que sí; pilars. La colla de Tarragona va descarregar el pd6 respirant rodatge i seguretat. Nosaltres histèrics perduts però fent veure que no, fent un esforç per recordar-nos els uns als altres i cadascú a si mateix que el tenim, que ho hem fet a l’assaig, que són unes bèsties i  podran fer-ho a la primera. Però els nervis són traïdors, i tot i que forts no som invencibles: pd6 carregat. Altres ho celebrarien, i molt. No ho fa qualsevol això, eh? Els ulls gausacs s’omplen de llàgrimes de ràbia per haver-nos d’esperar a la propera ocasió. Per sort, el cap de setmana vinent ens espera doblet d’actuació. Algun moment trobarem per treure’ns l’espinassa del pilar, no?

 

Resum:
Castellers de Sabadell: 2p4, 3d8, 7d8, 4d8, 3p5
Colla Castellera Sant Pere i Sant Pau: p4, 2d7, 3d8, 4d7p, p3, 2p4
Castellers de Sant Cugat: 2p4, 2d8f, 3d8, 4d8, p6c
Castellers de Terrassa: i3d7xs, 5d7, 4d7, 4d7p, p5

Calor: 36ºC-a-l’ombra d, 17 garrafes-d’aigua d, 1flis-flis-de-l’Eloi d, lipotímia-general id.

FirEntitats i diada de l’Ascensció – 27 i 28 de maig

Autor convidat: Bernat Alonso

 

Història!

Fa no tants anys acabàvem la temporada contant i comparant els castells de 7 i de 6 que havíem fet durant l’any, però per sort aquests segons ja fa un temps que han passat a formar part de “bolos” i actuacions no convencionals. Començo així, per que aquest cap de setmana, per primera vegada a la història*, portem el mateix nombre de castells de 8 que de 7. Moltíssimes felicitats a tots!! Us imagineu començar la crònica d’aquí uns anys dient el mateix amb castells de 9 i 8? Apa, que somiar es gratis…

Fet aquest apunt històrico-estadístic, anem cap a la crònica pròpiament de l’espectacular cap de setmana. Dissabte anàvem a la ja “casi” tradicional actuació de Firaentitats, una de les actuacions que ens permet actuar al costat de dues de les colles referents al món casteller. Ja fa uns anys que anem al carrer de Sants (encara que a aquella alçada tingui un altre nom) a actuar i tot i que hi hem portat grans castells, sempre ens havia costat arrossegar bastantes camises. Aquest any però, ja intuíem que seria diferent, començant per la presència de una representació en forma de gegant del Cierco (veure foto), com per que ja 15-20 minuts abans de l’hora fixada pel començament de l’actuació, un bon gruix de camises verd Collserola buscàvem les ombres que oferien carpes i tendals. I les novetats no acabarien aquí, quan poc abans de començar vam saber que seríem primers en actuar!

I com més ens agrada, almenys a aquest cronista, començàvem pel plat fort de l’actuació i amb la millor torre de 8 que un recorda. No per que fos la més tranquil·la, doncs fa quinze va ser molt més plàcida, ni per èpica, la que vam fer fa un mes a Igualada ho va ser molt més. Però aquesta, al menys des del punt de vista d’un servidor, va oferir la veterania que només ofereixen els castells quan ja els tens força dominats. Aquella sensació de treballar-los, però tenint el convenciment que alguna cosa greu ha de passar per que se’t torcin. I a més, ja gairebé ni la vam celebrar, que no fa més que demostrar-nos el convenciment que tenim en aquesta estructura. Ah, i va ser la única torre de la diada amb agulla al folre, doncs ni els de Vilafranca ni el Borinots en posen, pensant en pujar-la un pis.

En segona ronda, com era d’esperar, encaràvem un 3 de 8 que aquest any ens està portant més maldecaps dels que voldríem, i que aquest cop, pujava força ferm, però a partir de que es van col·locar els més petits a dalt, va començar a estirar-se i a sofrir algunes sacsejades, que no van fer que és patís per arribar a bon port, però que no el va fer còmode de treballar a cap pis. Ja en la última ronda de castells, un 4 sense massa història, i que ens va permetre guanyar confiança ja que divendres a assaig havíem tingut algun problema, sobretot al lligar-lo. Finalment, tot i que va haver-hi uns moments on s’especulava amb la possibilitat de encarar el primer pilar de 6 de l’any, un parell de pilars de 5 molt tranquils i cap a veure el Barça! CAMPIONS!! Reis de copes! Bartu dimissió!!

De la resta de colles, destacar el primer 2d8f de l’any dels de Sants, i com ens tenen acostumats, amb un volum de castellers envejable, els castells més moguts de l’habitual dels vilafranquins, que sobretot en el 3d9f i el pilar de 7 final van patir molt, i uns castellers del Poble sec que no estan passant per el seu millor moment, castells molt lents i el poc gruix de camises no són els millors indicadors de canvi de tendència, desitjo de tot cor que la puguin invertir quan abans millor.

Amb una nova tripleta a la butxaca i diverses cròniques i piulades felicitant-nos tant pel nivell dels castells, per com els havíem fet i pel nivell dels nostres grabals, ens plantàvem diumenge al matí a la plaça de la porxada de Granollers, a partir d’ara coneguda també com l’infern del Vallès Oriental. Mare de Déu, quina calor! I el fet de disposar d’ombra tant accessible, feia que estar al sol fos una verdadera tortura. Honor i glòria als castellers que es van posar a totes les pinyes de les altres colles, sou els verdaders herois.

Destacar el fet d’actuar en aquesta plaça, on feia gairebé 20 anys de la nostra única actuació, i com els més veterans de la colla ens van recordar, va veure el primer 3 de 7 descarregat per part nostre. Aquest cop ens va permetre, sobretot a la canalla, gaudir d’una sessió prèvia de zumba dirigida per una castellera dels Xics. Si l’Esperidió aixequés el cap…

Pel que fa a l’actuació en si, vam començar amb dos pilars de 4 eterns a la pinya per fer-los més o menys simultanis amb les altres colles, i que ja ens van fer veure que, independentment de com anessin els castells, suaríem de valent.

Aquesta vegada actuàvem segons, i amb menys camises de les que ens agrada, vam encarar un 3d8, després de desmuntar-ne un peu, que no va ser còmode del tot però es va poder treballar millor que el dia anterior, i que només descarregar-lo va demostrar quina seria la dinàmica de gran part de la colla, cronista inclòs, refugiant-se ràpidament sota la porxada i/o anant fins a la font a l’altre extrem de la plaça a remullar-se. A segona ronda, un 4 de 8 que va fer encara més evident la manca de camises, però que, gràcies en part a l’ajuda de les altres dues colles, es va poder descarregar amb solvència i en ultima ronda un 5 de 7 molt segur, expectants per veure quan el podem encarar amb un pis més. I per tancar l’actuació, un pilar de 5 també etern, però aquesta vegada a tots els nivells, de cara a anar treballant el de 6, que fa tota la pinta que no haurà d’esperar gaire.

I així acabàvem un cap de setmana rodó, on hem pogut portar 5 castells de 8, fet més que destacable, i sinó llegiu l’article de la revista castells de la setmana passada sobre doblar actuacions el cap de setmana, vam guanyar una nova copa del Rei i arribarem al juny sense desmuntar cap castell a plaça, fet que no aconseguíem des de l’any 2006. Felicitar a tothom de la colla, ara caldrà no afluixar per encarar reptes superiors durant un juny-juliol que pinta apassionant.

*Per als que contin els castells carregats, durant uns minuts a la temporada 2014, també portàvem les mateixes aletes de 7 que de 8, però recordeu que els castells carregats NO VALEN PER RES!

 

Resum Firentitats:

Castellers de Sant Cugat: p4dol, 2d8f, 3d8, 4d8, 2p5
Castellers de Vilafranca: p4dol, 2d8f, 3d9f, 4d8, p7f, 6p4
Castellers de Sants: p4dol, 3d8, 4d8, 2d8f, v5, p5balcó
Castellers del Poble Sec: 4d7, 3d7, 2d6, p5

 

Resum Fira Ascensió:

Xics de Granollers: 3p4, 4d8, 7d7, 3d7, v5
Castellers de Sant Cugat: 2p4, 3d8, 4d8, 5d7, p5
Sagals d’Osona: p4dol, 2p4, 5d7, 3d7a, 4d7, p5

Foto: @albertmauri

Vigílies i Diada de Sant Ponç – 13 i 14 de maig

Autor convidat: Ignacio Cierco

Ens ha costat Déu i ajuda….

Fent menció a la ja popular cançó de Manel: Ens ha costat Déu i ajuda arribar fins aquí….. en concret 4 anys d’ençà que cada 1 de gener molts especulem en fer el 2d8f per Sant Ponç. Aquest cop ja no era el primer de la temporada, però si era el primer de l’any a Sant Cugat, Ens ha costat Déu i ajuda dir que Sant Cugat ens ha vist descarregar més cops el 2d8f que no pas caure d’aquest castell (4d, 2c, 1i). Ens ha costat Déu i ajuda decidir que ja teníem prou fotos amb el rosetó darrere del 2d8f i per tant era el moment de canviar l’orientació del castell.

Però abans de ficar-nos amb la crònica de Diumenge, recordeu que els castells van començar dissabte amb les Vigílies:

Les Vigílies és aquella diada que ningú acaba de tenir clar quin és el seu objectiu: sumar algun castell important més (en format de 4d8 o 3d8), fer rodatge de gent i per tant hem de fer castells “truites” (7d7, 9d7) o pel contrari hem de fer 32,5 pilars de 4. Encara no s’ha ficat sobre la taula si solament hem de fer trobada per “pimplar-nos” 4 cerveses i dir-nos lo guapos i guapes que som per així agafar forces per l’endemà, però temps al temps.

Aquest cop la decisió va ser fer els castells “truites”, però com avui en dia tot és “branding” li vam ficar un titular prou bonic: La Diada de les 7 aletes. Personalment hauria fet el 9d7 amb 5 aletes (versió Vilafranca), i aleshores solament hagués fet falta fer el 5 o el 7 i ja ho haguéssim tingut fet.  La tercera ronda disponible de per dir-nos lo guapos i guapes que som.

I ja parlant de com va anar la diada, comentar que vam sortir de 7d7, castell que a la descarregada es va tenir que treballar a terços del 4, ja que va tenir algun petit ensurt, tot i així l’estabilitat d’aquest castell va fer que poguéssim descarregar-lo.

A segona ronda tocava la truita d’ous, patata, carbassó, ceba i espinacs. Un 9d7 que la part central no es va acabar de quadrar del tot bé i va fer que durant tot el castell es treballés un pel més del normal per ser una estructura de 7 pisos. Pels més puristes dir que el vam fer amb 3 anxanetes.

Per acabar les rondes dels castells un 5d7 que presentava alineació “pesada” i que no va tenir res destacable a nivell d’execució, però pel que fa a canalla comentar que (si no vaig errat) s’estrenava el dos de la rengla, motiu de tanta alegria que fa desencadenar una guerra d’aigua al final de l’actuació (aiiiix si s’aixequessin de la tomba els Deus Fundadors de la ZT)

La ronda de pilars començava amb un vano de 5 i acabava amb un festival de 4 pilars de 4.

Pel que fa a les altres colles els Castellers de la Sagrada família van tenir com millor castell el que els últims anys està sent el seu “buque insignia”, el 3d7ps, acompanyat dels bàsics de 7 (3d7 i 4d7) que van resoldre sense cap mena de complicació. Una colla que està firmant un començament de temporada força espectacular. Per altra banda, els Castellers d’Esparraguera, que van arrossegar força efectius, van poder completar l’actuació amb 3 castells de 7 (3d7, 4d7a i 4d7). Esperem veure ben aviat una passa més d’aquesta colla en forma de 2d7 o de 3d7ps.

Resum Vigílies:

Castellers de Sant Cugat: 7d7, 9d7, 5d7, v5, 4p4
Castellers de la Sagrada Família: 3d7ps, 4d7, 3d7, 2p4, 2p4
Castellers d’Esparreguera: 3d7, 4d7a, 4d7, p5, 2p4

I ara anem al plat fort del cap de setmana, la Diada de Diumenge, Sant Ponç podríem dir que és la primera Diada important dels Castellers de Sant Cugat a plaça pròpia, és la que ens “mig obliga” a arribar en un cert nivell i fent un símil esportiu (al que no li agradi que ens fiqui fulles :P) marca el final de la pretemporada. A partir d’aquí toca “apretar” fort.

Ens plantàvem a l’actuació de Sant Ponç amb els deures fets (5x4d8, 1x3d8, 1x2d8f), i ara tocava ajuntar 3 castells que ja havíem assolit durant l’any.

Després dels pilars de 4 d’entrada (3 per ser més concrets), ens enfrontàvem al 2d8f, per primer cop a la plaça d’Octavià es va decidir canviar l’orientació del castell, i si fins a data d’ahir sempre l’havíem fet paral·lel al rosetó, aquest cop es va fer perpendicular per motius tècnics.

No sabem si va ser això, va ser perquè era el segon de la temporada, va ser perquè es van alinear tots els astres del món mundial o perquè portem quasi una seixantena de soques de 2d8f a l’assaig i 14 folres a terra sencers, però el cas que va ser una de les torres de 8 més tranquil·les que hem tingut, almenys així ho va dir la gent que estava a la soca i el que ens va transmetre la gent que ho van veure des de fora.

A segona ronda es va decidir encara el 3d8, castell que aquest inici de temporada ens està portat algun que altre maldecap però que les últimes setmanes li estem agafant la mida. El castell de forma similar al que vam fer a Cerdanyola es va carregar de forma força solvent (un pèl lent pel meu gust), i la descarregada va ser molt més plàcida que el primer d’aquesta temporada, tot i així no va tenir l’execució perfecta que volem tenir amb aquesta estructura.

Per acabar ronda de castells, i firmar la tripleta més matinera que hem fet mai, un 4d8 que aquest any sembla que de moment (creuem els dits) ens està donant menys problemes que anys enrere, i això que com va ser habitual portava algun canvi respecte a l’anterior (de fet els últims quatre 4d8 no han tingut cap alineació similar a nivell de tronc i pinyes). El 4d8 va pujar força bé de mides i fins a la sortida de dosos ens van mantenir  força similars. Un altre a la saca i ja en van 6.

I abans de celebrar aquesta tripleta, tres pilars de 5 descarregat, aquest cop si, amb el rosetó darrera.

Pel que fa a les altres colles vam poder gaudir dels primers 7d8 tant de Gracia i de Sabadell en segona ronda, colles que dominen a la perfecció aquesta estructura. Els nostres veïns Saballuts vam acompanyar aquest castell del seu primer 2d8f carregat de la temporada i del 3d8 que van assolir sense massa problemes. Els Castellers de la Vila de Gràcia vam apostar també pel 3d8 en primer ronda però en tercera ronda van descarregar el 2d7. Bordegassos de Vilanova que està en un altre moment de la temporada van fer rodatge amb el 5d7 com millor castell, el 4d7a i el 4d7 (pensant ja amb el 4d8) van completar la seva actuació.

P.D.  He repassat 4 cops que no em deixes cap pilar de 4 nostre, de fet m’he plantejat no ficar-los perquè així tindria alguna interacció a Twitter reclamant-los 😉

Resum Diada Sant Ponç:

Castellers de Sant Cugat: 3p4, 2d8f, 3d8, 4d8, 3p5
Castellers de la Vila de Gracia: p4, 3d8, 7d8, 2d7, v5
Castellers de Sabadell: 2p4, 2d8fc, 7d8, 3d8,  2p5
Bordegassos de Vilanova: p4, 5d7, 4d7a, 4d7, p5

 

Diada del Roser de Maig de Cerdanyola – 7 de maig

Autor convidat: Eric Serra Seuba

En principi l’actuació a Cerdanyola es presentava com una actuació tranquil·la, veníem amb els ànims pels núvols gràcies a la torre de 8 d’Igualada i l’objectiu era estrenar un 3d8 consolidat als assajos i perquè no, repetir la torre. Però a mesura que s’apropava el cap de setmana, s’anava posant en relleu el que alguns dels veterans ja preveien, l’actuació podia amagar més trampes de les que aparentava en un bon començament.

1. La plaça: Tot i que no ens podem queixar de l’assistència de públic i l’ambient festiu està clar que no era l’ambient idoni per fer castells, l’olor de carn a la brasa, altaveus retransmetent un partit de futbol que no vam poder identificar, i una batucada passejant pels voltants de la plaça ajuden a fer que estiguem tots ben dispersos.
A més, al no haver-hi tren per arribar a l’actuació i que aquesta fos tan a prop de casa va provocar que la gestió de la colla fos complicada, tothom va arribar en hora i forma diferents i vam tenir el luxe de portar un autobús gairebé buit.

 
2. Les colles: Com ja va sent habitual aquesta temporada, els Gausacs vam ser la colla que va imposar ritme a l’actuació, però ens va acompanyar un 5d7 carregat amb sortida d’ambulàncies i algun intent desmuntat que no van ajudar la dinàmica general de l’actuació.

 
Però hem vingut a parlar de nosaltres, recuperant tradicions i sent els últims a actuar, vam començar amb un pd4 caminat més aviat poc assajat però que vam resoldre gràcies a l’experiència dels implicats, (i eh, si a l’assaig l’hem pogut fer escalant les pastilles, fer-lo en un terra pla havia de ser fàcil) i després del 5d7 carregat de Cerdanyola i un id de torre de 7 de BCN vam poder fer una torre de 7 que va pujar ferma i vam descarregar sense problema. Sortir de torre i no de 3d8 va descol·locar a algun casteller (la filosofia sol ser encarar el castell gros a primera ronda) tot i així va arribar la segona ronda i l’hora d’encarar un tres de vuit que es mereix un paràgraf per ell sol.

 
El castell va començar com esperàvem, bona mida de baixos i una pinya compacte pel bon assaig i el pit extra de les altres colles, va pujar nerviós però ferm, i sense massa complicacions l’enxaneta va arribar a coronar el castell. Ara bé, a partir de l’aleta la dinàmica va començar a canviar completament i va donar pas a l’èpica. La tremolor es va apoderar de castell, fent que gairebé tots els castellers de tronc anessin d’una banda a l’altre. I algun segon (un novell que fem pujar ara) va protagonitzar alguna recuperada digna de sortir a qualsevol vídeo motivacional de Red Bull. El vam descarregar, però gràcies a la veterania i la confiança amb el castell.

 
Després de l’ensurt del 3 vam acabar l’actuació amb un 4 ple de canvis a la pinya que no va ser de postal, però vam resoldre sense massa complicacions.

 
Per acabar de mantenir la dinàmica de l’actuació, la ronda de pilars va començar amb un vano de 5 en solitari de la colla local, i nosaltres vam plantar un pd5 que els pilaners es van permetre girar per acabar de posar la cirereta a la primera clàssica de 8 de la temporada!

 

Resum:
Castellers de Cerdanyola: p4cam, 5d7c, 4d7a, 3d7a, V5
Castellers de Barcelona: p4cam, id2d7, 2d7, 3d8, 4d8, p5
Castellers de Sant Cugat: p4cam, 2d7, 3d8, 4d8, p5

XXIIè aniversari dels Moixiganguers d’Igualada – 23 d’abril

Autor convidat: Nacho Ferrer

Faria aquesta crònica unes 28 vegades de 48 formes diferents i fins 97 voltes més. Igualada, Sant Jordi, un dia de nassos, la vida. No sóc de relacionar fets absolutament casuals entre ells però la diada d’aniversari dels Moixiganguers d’Igualada en 23 d’abril i amb la maquinària collserola funcionant com està funcionant posava tot massa maco com per no rutllar.

La colla sap que aquesta és la diada grossa (que no necessàriament gran) del mes d’abril: la plaça, la data (queda poc per Sant Ponç), l’entesa entre colles. Plantejar castells de 8 a l’abril era (i és) un repte pels gausacs ja que amb una temporada tan truncada per l’estiu i la Festa Major a finals de juny es demana celeritat moderada i certesa radical amb els 8 pisos, però amb tres 4de8 descarregats a aquestes alçades el repte se supera i es pot gaudir dels castells amb la calma pròpia de colla gran. Amb la calma de plantejar el 2 de 8 amb folre abans de Sant Ponç, sanament apretats* per la camisa morada que ja ens la van treure a la mateixa diada de l’any passat.

Amb el 3 de 8 descartat feia setmanes i uns assaigs de folre espectaculars, destacant que l’encaix folre-soca és perfecte i cap amunt ja no hi ha mogudes estranyes, amb un tou de camises important i la tropa animada la festa igualadina es presentava interessant. I així fou, així fou.

Cliqueu a la imatge per accedir a la galeria de fotografies de la diada del XXII Aniversari dels Moixiganguers d’Igualada

Els igualadins obrien rondes pel boc gros i sense miraments traient el primer castell de 8 de la seva temporada en format 2 de 8 amb folre. Torre maca, segura i amb absolutament tots els membres del folre amb la moto. Espectacular. Val a dir que si el nostre objectiu era fer el mateix és d’agrair que t’obrin via, tot i que només teníem per segur que faríem el 4 de 8 i en primera ronda, tal i com vam fer amb un carro gros treballat a pinya però ferm en la pujada i la baixada, mostrant bones mides donant per bons els canvis a l’assaig respecte els 3 darrers. Just després d’això caps de colla per fi es decidien per comunicar que ens llançàvem al 2 de 8, amb la corredissa pausada de tothom deixant mòbils, carteres i sabates pertot.

La torre és un castell preciós. Tots ho són, tots tenen una màgia imperceptible, però aquest té una essència tan fina, tan delicada, tan brutalment fràgil que és una apoteosi. La imatge de la soca, el folre, el tronc i l’aleta més valenta. Hem dut 150 camises a Igualada perquè portàvem uns assaigs sensacionals i perquè aquest castell ens té el cor atrapat per totes les històries personals que s’ha guanyat en els darrers 5 anys. 5 anys folrats. I per primer cop, almenys per mi, sense nervis. La calma de la feina feta.

Amb tot a dalt no ens vam estar per res i cap amunt a la primera. S’anava posant tot a lloc, amb una pujada treballada però decidida i unes mides més tancades. El folre pencant i l’acotxadora ja és dalt de tot esperant l’enxaneta que ja es coloca i fa l’aleta. De cop tot branda. Quarts estirats, quintes perdent la posició i una dosos esquenada. Els terços patint i el Cierco fent famós un lateral a crits de “Nacho! Nachooooo!”. Dents apretades, dits arrapats a la carn i tot el folre empenyent cap al cel perquè del cel només en poden caure glòries. La soca perfecta, la soca aguantant tot el pes que els queia, aixecant espatlles quan els peus s’enfonsen. Aquestes bèsties es descarreguen amb el cap i tots els músculs engegats. Descarregada. 23 d’abril i ja hem descarregat el 2 de 8 amb folre. Visca Sant Jordi i visca nosaltres.

Per acabar la festa que encara havia de començar, 9 de 7. Set pisos de gent i gent i gent i pinya i pinya i pinya i camises i camises i camises i troba el contrafort que és lateral, el primeres que fa de vent i la crossa que vés a saber a quin baix ha anat a petar. Quin tros de castell. Descarregat com tot castell gros, amb assaig i 150 camises a plaça. La seguretat d’aquest castell és justament allà, amb una pinya que sap posar-se qualsevol castell a sobre i d’un tronc poc habitual que ho donarà tot en qualsevol oportunitat que tingui.

I 2 pilars de 5 que ja comencen a ser habituals. És genial tenir capacitat de plantar-ne sempre més d’un a cada plaça, gran feina de l’equip de pilars!

De les rondes de les altres colles destacar el primer 4 de 8 moixiganguer de la temporada que és fidel a la línia morada de fer-los a gust dels més avesats al dinamisme. 4 à la moixi. i el seu 9 de 7. Ben bé eren propicis els comentaris de dubtosa lucidesa sobre una diada ben igualada. De Castellers de Terrassa esmentar que sempre agrada veure un 3 de 7 aixecat per sota, castell que jo voldria fer sempre perquè és una animalada. Cap intent desmuntat, diada ràpida i així sí, carai, així sí!

El que va seguir a la diada resta en el record feliçment borrós, ball de gralles improvisat, duel d’embarbussaments i pilars absurds i cercavila de retorn digne del pitjor dels espectacles de circ previ a un viatge de bus mogudet i reiteratiu en les voltes. I una altra. I una altra. GPS PA QUÈ SI JA TENIM LA RAMIS. Allà es queda el nostre amor per aquesta diada i l’acollida sempre agradable dels Moixiganguers, una colla amb qui fa gust actuar i trobar-s’hi cada any a les places per veure-hi amics, coneguts i enfaixats. Gràcies, morats!

Un últim punt: el pilar de dol en record del Negre. Carles Feiner era un membre històric dels Minyons de Terrassa, essent-ne president i cap de colla en diferents ocasions, i un dels castellers que va ajudar més durant la creació dels Castellers de Sant Cugat. Un home de ciència castellera, de coneixement humà immens i tracte digníssim amb tothom qui s’hi acostava a parlar-hi. Per entaular-s’hi durant hores parlant de castells i de tot, per deixar-lo xerrar i escoltar-lo tota una vetllada. Cuida’t allà on siguis, Negre!

Resum:

Moixiganguers d’Igualada: 3p4, 2d8f, 4d8, 9d7(3e), 2p5+2p4

Castellers de Sant Cugat: 2p4, 4d8, 2d8f, 9d7(3e), 2p5, p4dol

Castellers de Terrassa: 2p4, 5d7, 4d7, 3d7xs, 2p5

Diada de Primavera – 9 d’abril

Autor convidat: Alex Castellarnau

Les actuacions castelleres, històricament realitzades al marc de les festes majors, han anat poc a poc desvirtuant la seva raó d’ésser per fer-se amb qualsevol motiu que als mortals se’ns pugui ocórrer.  I els Castellers de Sant Cugat no podien ser menys. L’any passat per aquestes dates ens vam inventar una diada de Padrins i Fillols i aquest any al no poder convidar-los li diem diada de la primavera i ens quedem tan amples. El cas és mostrar l’activitat a una població que passa  un diumenge al matí passejant el gos, les criatures o l’avi i que veu una bona excusa per aturar-se una estona en veure un castell per continuar la seva rutina dominical.

El marc aquest cop ha estat la plaça de Sant Pere o Pere San, pels més tradicionals. Topogràfica ment potser sí que és una plaça però per fer castells, plaça el que es diu plaça seria més que discutible. Una inspecció tècnica dels responsables, amb el nivell, portaangles,  escaire i làser ha determinat que el lloc més idoni serien uns metres quadrats encaixats entre el començament del carrer Major i el de l’Endavallada, i les colles s’anirien tornant per fer els respectius castells al lloc assenyalat. Tot i aquest petit inconvenient,  cal dir que la Diada ha estat molt ràpida seguint la tònica de l’any,  i a quarts de dues ja havíem fet el Toc de vermut. Vermut per cert que estaven fotent els ministres habituals dels bars del Mercat Vell que amb una habilitat encomiable van dirigir les seves cadires en direcció a la nostra posició fent un caliu que s’agraeix.

Les boles calentes han fet que el sorteig ens toques “la joyita” i ens garantís sortir primers, seguits pels Castellers de Santpedor i el Moixiganguers d’Igualada, que amb la més pura tradició castellera, han patit el retard d’uns dels seus membres.

Cliqueu a la imatge per accedir a la galeria de fotografies de la diada de Primavera

Nosaltres hem sortit de 5d7. Apamadet i amb aparent facilitat s’ha pogut descarregar tot i el clàssic desquadrament del 3 d’aquesta temporada.  En segona ronda, les sensacions que donaven la plaça han fet decidir tirar pel 4d8.  Bon gruix de Pinya, l’excel·lent estat del castell,  i una gran feina de la canalla han fet que realment l’estructura estigués molt bé fins la sortida de dosos on sobretot terços s’han estirat molt. Amb la canalla ja fora de la pinya s’ha hagut de fer un sobreesforç demostrant que no és un castell fàcil i menys a aquestes alçades de temporada. Això si,  tres 4d8 en 3 setmanes, consecutius, i cap peu ni intent desmuntat. Estem parlant dels Gausacs? Per acabar, un 7d7 que sempre permet fer rodatge de castellers a moltes posicions que ha estat molt comentat per les colles convidades per una passada Gausaca que ja s’està convertint en trending tòpic. Dos pilars de 5 simultanis per no fer enfadar l’equip de pinyes i no fer un vano i de vacances que ens ho mereixem.

Els castellers de Santpedor, a la seva primera visita a Sant Cugat han complert amb un 4d6 un 3d6xs i un 3d6 ben executats i amb bon gruix de camises grogues. Bones maneres.

Els Moixiganguers per la seva part han fet la seva primera torre de 7 de la temporada i l’han acompanyat d’un 5d7 i un 4d7 acomplerts sense problemes.

Bona harmonia entre les tres colles, ambient molt animat i actuació ràpida que han fet que es tingui un bon record de la ja tradicional diada de la primavera.

 

Resum:

Castellers de Sant Cugat: 2p4, 5d7, 4d8, 7d7, 2p5
Castellers de Santpedor: p4, 4d6, 3d6xs, 3d6, p4
Moixigangers d’Igualada: 2p4, 2d7, 4d7, 5d7, p5