Diada del Roser de Maig de Cerdanyola – 7 de maig

Autor convidat: Eric Serra Seuba

En principi l’actuació a Cerdanyola es presentava com una actuació tranquil·la, veníem amb els ànims pels núvols gràcies a la torre de 8 d’Igualada i l’objectiu era estrenar un 3d8 consolidat als assajos i perquè no, repetir la torre. Però a mesura que s’apropava el cap de setmana, s’anava posant en relleu el que alguns dels veterans ja preveien, l’actuació podia amagar més trampes de les que aparentava en un bon començament.

1. La plaça: Tot i que no ens podem queixar de l’assistència de públic i l’ambient festiu està clar que no era l’ambient idoni per fer castells, l’olor de carn a la brasa, altaveus retransmetent un partit de futbol que no vam poder identificar, i una batucada passejant pels voltants de la plaça ajuden a fer que estiguem tots ben dispersos.
A més, al no haver-hi tren per arribar a l’actuació i que aquesta fos tan a prop de casa va provocar que la gestió de la colla fos complicada, tothom va arribar en hora i forma diferents i vam tenir el luxe de portar un autobús gairebé buit.

 
2. Les colles: Com ja va sent habitual aquesta temporada, els Gausacs vam ser la colla que va imposar ritme a l’actuació, però ens va acompanyar un 5d7 carregat amb sortida d’ambulàncies i algun intent desmuntat que no van ajudar la dinàmica general de l’actuació.

 
Però hem vingut a parlar de nosaltres, recuperant tradicions i sent els últims a actuar, vam començar amb un pd4 caminat més aviat poc assajat però que vam resoldre gràcies a l’experiència dels implicats, (i eh, si a l’assaig l’hem pogut fer escalant les pastilles, fer-lo en un terra pla havia de ser fàcil) i després del 5d7 carregat de Cerdanyola i un id de torre de 7 de BCN vam poder fer una torre de 7 que va pujar ferma i vam descarregar sense problema. Sortir de torre i no de 3d8 va descol·locar a algun casteller (la filosofia sol ser encarar el castell gros a primera ronda) tot i així va arribar la segona ronda i l’hora d’encarar un tres de vuit que es mereix un paràgraf per ell sol.

 
El castell va començar com esperàvem, bona mida de baixos i una pinya compacte pel bon assaig i el pit extra de les altres colles, va pujar nerviós però ferm, i sense massa complicacions l’enxaneta va arribar a coronar el castell. Ara bé, a partir de l’aleta la dinàmica va començar a canviar completament i va donar pas a l’èpica. La tremolor es va apoderar de castell, fent que gairebé tots els castellers de tronc anessin d’una banda a l’altre. I algun segon (un novell que fem pujar ara) va protagonitzar alguna recuperada digna de sortir a qualsevol vídeo motivacional de Red Bull. El vam descarregar, però gràcies a la veterania i la confiança amb el castell.

 
Després de l’ensurt del 3 vam acabar l’actuació amb un 4 ple de canvis a la pinya que no va ser de postal, però vam resoldre sense massa complicacions.

 
Per acabar de mantenir la dinàmica de l’actuació, la ronda de pilars va començar amb un vano de 5 en solitari de la colla local, i nosaltres vam plantar un pd5 que els pilaners es van permetre girar per acabar de posar la cirereta a la primera clàssica de 8 de la temporada!

Resum:
Castellers de Cerdanyola: p4cam, 5d7c, 4d7a, 3d7a, V5
Castellers de Barcelona: p4cam, id2d7, 2d7, 3d8, 4d8, p5
Castellers de Sant Cugat: p4cam, 2d7, 3d8, 4d8, p5