Diada de Can Jorba – 2 d’abril

Autor convidat: Marc Maymo

Tercera actuació de la temporada i, fins ara, els nou castells duts a plaça descarregats a la primera, sense cap peu desmuntat i amb força agilitat muntant les pinyes. No és un mal començament. Aquest passat diumenge, al vell mig del Portal de l’Àngel de Barcelona, hi hem descarregat el 2d7, el 4d8 i el 5d7, acompanyats de dos pd4 per obrir boca i un parell més de pilars, però de 5, per tancar la diada.

Tanmateix, aquesta vegada, la pregunta que més planava per la plaça, perdó, per l’avinguda, no eren ni el què, ni el com; era el PERQUÈ ? Perquè hem actuat al mig d’un dels carrers més comercials de la Ciutat Comtal ? Doncs un xic d’història, que no ens farà mal.

L’actuació d’aquest diumenge era en commemoració d’un antic concurs de castells que es va fer a Barcelona els anys 1964, 1965 i 1966. Aquests tres concursos es van fer en el marc de les Festes Majors de la Mercè (perquè es commemora a l’Abril uns fets ocorreguts al Setembre? Ni idea) i eren coneguts com a Trofeu de Jorba-Preciados. L’organitzador d’aquests concursos va ser la casa comercia Jorba-Preciados, formada pels barcelonins magatzems Jorba i les madrilenyes Galerias Preciados. Als tres concursos van participar-hi totes les colles existents en aquells moments i els va guanyar tots 3 la Colla Vella dels Xiquets de Valls, i el millor castell que s’hi va veure va ser un 3d8 carregat per la Colla Vella l’any ’66. Fet l’apunt històric tornem a l’actuació de l’any 2017.

Cliqueu a la imatge per accedir a la galeria de fotografies de la diada de Can Jorba

Ens les prometíem tots molt feliços imaginant altre cop una actuació ràpida, sense entrebancs ni intents desmuntats per part de cap colla, el que sol ser una típica actuació de rodatge d’inici de temporada. És evident que no comptàvem amb el factor “vermell”, o “pebrots vermells” com s’autoanomenen un grup d’insurgents, o no, de la colla barcelonina a les xarxes socials. I és que vermells ens hem posat veient els dos intents desmuntats d’un 4d8 als que no calia enfilar-li la canalla per veure que no anaven a bon port. Tanmateix, malgrat el peu, els dos intents desmuntats i la ronda extra treta de la màniga de la camisa, l’actuació ha acabat sent prou àgil.

Han obert plaça uns castellers de Barcelona que, tot s’ha de dir, han fet uns molt bons castells quan s’hi han posat com calia, 3d8, 4d8 i 5d7. Quan han canviat l’estratègia, el 4 els ha sortit impecable. Els tercers en actuar han estat els Minyons de Terrassa, amb una actuació impecable, 4d8, 3d8 i 2d7. Fa uns dies semblava que s’anunciava el primer 2d8f malva de la temporada, però la baixa d’un dels segons de la torre folrada els ha fet desestimar aquest primer atac sobre un castell folrat i deixar-lo per un altre dia. Queda clar que son actuacions de rodatge.

I els segons en actuar, alabat sia el responsable, nosaltres! Hem obert plaça amb el 2d7, sense canvis d’estratègia d’última hora com va passar a Sabadell, símptoma de que hi érem tots des de l’inici i fins al final. Un 2d7 descarregat sense cap contratemps. Segon de la temporada i anar fent motxilla per arribar més amunt. De segon plat, i com ja vam fer la setmana passada, el 4d8. No ens ha quedat tan perfecte com l’anterior, tanmateix un 4d8 quiet, serè i, sensació personal, un punt més ràpid. Això si, sortint dosos ha tocat prémer una mica les dents a terços, res greu i a seguir pencant per ben aviat enganxar-li més rengles darrera. A destacar que el 4 ens ha servit per recuperar un aixecador que no descarregava un castell de 8 des d’abans de l’estiu passat. Fantàstic. En tercera ronda el 5d7, correcte però massa deformat a terços del 3 per, de moment, veure’l amb un pis més. A seguir pencant que ja arribarà.

Ja per acabar dos pd5 simultanis. Pot semblar una manera com una altra d’acabar l’actuació, però no és així. Des d’aquestes humils línies reivindico l’operació “No ens pot tornar a passar”. No, el que ens va passar a l’Eperidió l’any passat no pot tornar a succeir. Tothom fent vanos de 6 i nosaltres mirant ?? Mai més.

 

Resum:

Castellers de Barcelona: 2p4, 3d8, id4d8, id4d8, 4d8, 5d7, v5
Castellers de Sant Cugat: 2p4, 2d7, 4d8, 5d7, 2p5
Minyons de Terrassa: 2p4, 4d8, 3d8, 2d7, v5

Diada del Tèxtil – 26 de març

Autor convidat: Bernat Picornell

Que s’organitzi una diada del tèxtil a Sabadell, ciutat per cert republicana, em sembla fantàstic. Que hi vagin els Castellers de Sabadell i els Minyons de Terrassa, dues poblacions amb un estretíssim vincle amb la producció tèxtil, em sembla una bona idea per recordar aquells temps on el fum de les xemeneies ho era tot… Però que hi convidin Sant Cugat, que tenim de relació amb el tèxtil el que les pinces ho aguantin, em sembla una “patillada” important. Això sí, sense menystenir-ho, Sant Cugat va ser una de les seus més importants per a l’Escola catalana del tapís… Ara sí, si algú volia una explicació, ja la té, una de ben agafada amb pinces!

Això sí, si hi ha un vincle amb aquestes dues altres ciutats aquest és el ferroviari! Enguany celebrem el centenari de l’arribada del ferrocarril a Sant Cugat i un potser és per això que un cop més vam fer el desplaçament amb Ferrocarrils (o perquè el Rafa, responsable dels autobusos, no s’estira i ens en posa per anar-hi, vaja!). A tall de dada irrellevant però pels més freaks, de les vegades que hem actuat fora de la nostra ciutat en els últims cinc anys, ens hem desplaçat la meitat de cops amb tren i la meitat de cops amb autobús… Petit homenatge a Frederick Stark Pearson, que també devia ser un incondicional de les places castelleres de l’època.

Cliqueu a la imatge per accedir a la galeria de fotografies de la diada del Tèxtil de Sabadell

En qualsevol cas, i per deixar les irrellevàncies, molt bona ocasió per coincidir (per boca d’un expresident de Minyons) les tres millors colles del Vallès a plaça en un ambient encara de “poca temporada” (així ho van demostrar els Minyons portant més gent al pícnic jazz de Terrassa que a la seva ciutat rival) i de molts castells “amb previsions de” que han d’anar més enllà en les properes setmanes o mesos.

Per començar, dos pilars de quatre d’inici. Però per no faltar a la història, els Castellers de Sant Cugat actuàvem tercers per la manca de puntualitat d’algunes camises (qüestió remarcada per un dels caps de colla). Això no ens va impedir però que saltés la sorpresa a plaça (“plaça” per dir d’alguna manera al carrer on vam actuar) i s’anunciés el 7d7 de sortida. Bon castell que et permet pujar-hi molta gent i que havia quedat com a pendent a la primera actuació i sense poder-lo lligar com s’hagués volgut en algun assaig. Bona definició del castell i a seguir sumant.

En segona ronda vam atacar el primer castell de vuit (amb canvi d’última hora a canalla) de la temporada amb triple celebració. En primer lloc per no haver desmuntat el peu (històric!), en segon lloc per ser el castell de vuit descarregat més matiner de la nostra història i en tercer lloc per ser el nostre castell de vuit número cent. En acabar la celebració, un company de la colla rival va fer cara de: “ah, només cent? Nosaltres en portem més del doble”. El felicitem des d’aquí!

Per tancar les rondes vam apostar per una torre de set que té ganes de ser més  en els propers mesos sense que l’ansietat d’haver d’arribar-hi per poder pensar en somnis més grans ens posi nerviosos per atacar-lo. Per finalitzar vam tancar actuació amb un vano de cinc acompanyat per les altres colles (i aquest cop sí, l’orientació dels pilars de totes les colles va ser la mateixa!).

Pel que fa a les altres colles, Sabadell va obrir amb dos pilars de quatre i Minyons va iniciar-se amb un sol pilar. Els que vesteixen igual que nosaltres (o això va dir algú del públic) van fer una torre de set molt treballada i tremolosa però que van saber defensar tot descarregant-la. A la segona i tercera ronda van posar-hi tota la carn i van treure un bon 9d7 amb una enxaneta i un bon gruix de camises a la pinya i un darrer 4d8. Els Minyons, per la seva banda, van atacar el 3d8, el 2d7 i el 5d7, castells de tràmit per un inici de temporada en la que poques cartes es poden ensenyar…

Un cop fetes les remullades pertinents pels que es van estrenar i a les motxilles que passaven per allà, torn de l’acte institucional per la casta gausaca. Acte amb la presència del gremi tèxtil que ens va agrair l’assistència a les colles però que ho va esguerrar intentant vincular els valors castellers amb el d’aquest tipus d’indústria molt vallesana. L’únic que devia assimilar-se és l’esclavatge d’hipotecar-se cada dimarts i cada divendres a assaig amb l’esclavatge de treballar més de deu hores seguides a les fàbriques… Per la resta, bon viure dels amos i poc viure dels i les treballadores (dit d’una altra manera: bon viure dels caps de colla Àlex i Biel, de la presidenta Gemma, i la resta a pencar)… I sinó llegiu-vos La Fàbrica de Miquel Martí i Pol, tot un “llibràs” de la nostra literatura.

Que l’experiència de coincidir amb les tres millors colles es repeteixi més sovint, que encara recuperarem l’amistat amb una d’elles… O no!

NOTA: crònica feta amb l’autoexigència de no citar la paraula “ganxito”, “papinu”, “malva” i “verd”

 

Resum:

Castellers de Sabadell: 2p4, 2d7, 9d7, 4d8, 2p5
Minyons de Terrassa: p4, 3d8, 2d7, 5d7, 2p5
Castellers de Sant Cugat: 2p4, 7d7, 4d8, 2d7, v5

Diada de Sant Medir – 5 de març

Autor convidat: Miquel Royo

Gausacs, Sants i Gràcia ens trobàvem, un any més, a la diada de Sant Medir per encetar la temporada. La diada ha passat per diferents places aquests darrers anys, però s’estrenava per primer cop a Can Quitèria, segurament una de les places Sant Cugatenques amb més swing i menys glamur.

Una hora abans de començar, i mentre els assistents a l’esmorzar de forquilla i ganivet estaven intentant pair els callos que s’havien cruspit, arribaren a plaça els Castellers de la Vila de Gràcia i els Castellers de Sants, fent dubtar als organitzadors de l’hora oficial de començament de la diada.

A poc a poc van començar a arribar els castellers amfitrions, però es començava a veure que potser no seríem suficients per poder portar a plaça el 7d7, un dels objectius principals de la diada.

Cliqueu a la imatge per accedir a la galeria de fotografies de la trobada de colles de Sant Medir

L’actuació es va plantejar per part dels caps de colla com una diada tranquil·la on sortiríem a passar-nos-ho bé i gaudir de fer castells. Malauradament la primera estructura oficial de l’any va haver de ser un pilar de dol en memòria al casteller de Gavà que havia mort el dia abans en un accident. Cada pilar va mirar cap a una banda diferent, marcant així la tònica d’una jornada on quasi cap castell estaria encarat de la mateixa manera.

Sortíem de 5d7, un castell que hem treballat a l’assaig i que no hauria de suposar cap dificultat. El castell es va fer esperar, ja que les ambulàncies s’havien perdut arribant a plaça, i alguns castellers s’havien perdut buscant la seva posició a la pinya. Amb tothom a lloc, i els terços del castell de vuit ocupant posicions a la pinya, es va poder fer el primer castell de la temporada que no va aixecar l’eufòria d’una plaça una mica buida.

Tant Gràcia com Sants, enrabiats per la bellesa del 5d7 de color verd collserola, van decidir fer el mateix castell a primera ronda. La segona ronda va començar amb un 4d7 per part dels Castellers de Sant Cugat que segons l’observer oficial d’aquesta crònica va estar, com sempre, malament de mides. Al 4 el va seguir un 7d7 per part de les colles convidades que presentaven unes pinyes molt saludables per un castell que requereix moltes camises. Enveja sana.

Durant els castells de les colles convidades es van poder veure a plaça reunions entre els equips de pinyes i troncs dels Castellers de Sant Cugat fent preveure canvis per l’última ronda. Amb només dos cordons, i bastants invents a la pinya, el 7d7 quedava descartat i a tercera ronda apareixia màgicament el 4d7a.

Interessant que a una diada on anàvem a passar-nos-ho bé i a gaudir, a tercera ronda es decidís fer un castell del qual no havíem assajat el lligat aquesta temporada. Així doncs, amb les crosses extremadament contentes de fer un castell on sempre s’ho passen bé, i per primera vegada des del 23 de juliol de l’any passat, es va tirar amunt l’estructura que es va poder coronar sense gaires crits ni comentaris des de baix a part de les ordres eixordadores de qui manava als segons vents a agafar castell, i els primers vents a agafar pilar.

Després de l’aleta es va anar desmuntant l’estructura del 4 per ensenyar al poble el nostre primer pilar de 5 de la temporada. Ens agradaria poder donar un comentari tècnic sobre aquest 4d7a, pero les gralles van despertar al fill de l’observador oficial de la crònica que no va poder estar atent al castell. Grabals, siusplau, toqueu més fluix que em desperteu al personal i al final no podem fer aportacions de qualitat.

Cliqueu la imatge per visitar l’àlbum cedit per l’Andrés Fernández

Amb un regust amarg de no haver pogut portar el 7d7 a plaça (millor no parlar del 9d7), acabàvem la diada amb un pilar de 5 que s’ha passejat per algunes de les places més fotogèniques del món casteller com son la TAP i la Sagrada Família. Ara, però, ja poden dir que han complert un somni afegint La Vermuteria i Can Quitèria com a fons incomparable del seu pilar.

Els Borinots i Gràciencs van acabar la seva diada amb un 4d7a i un 4d7 respectivament.

Actuar amb colles com Sants i Gràcia ens demostra que tenim molta feina a fer si volem arribar als castells de 9 aquest any. Així doncs, amb la temporada oficialment començada, ja sabem que toca: més assaig, més camises i menys 4d7a! Som-hi!

 

A destacar:

  • Cap peu desmuntat per part nostre. Un aplaus, colla!
  • Felicitar als Grabals que a diferència d’altres van tocar els castells sense jaqueta, ensenyant així l’escut de la nostra colla en un dia on feia fred.
  • Menció d’honor als cuiners i organitzadors del picapica, els autèntics herois de la jornada
  • Toc d’atenció als membres de la tècnica que es van equivocar i es pensaven que l’actuació era a la Pl. Octavià. Nois…menys manar i més estar atents!!!

 

Resum:

Castellers de Sant Cugat: p4dol, 5d7, 4d7, 4d7a, p5
Castellers de Sants: p4dol, 5d7, 7d7, 4d7a, v5
Castellers de la Vila de Gràcia: p4dol, 5d7, 7d7, 4d7, 3p4