Diada del Tèxtil – 26 de març

Autor convidat: Bernat Picornell

Que s’organitzi una diada del tèxtil a Sabadell, ciutat per cert republicana, em sembla fantàstic. Que hi vagin els Castellers de Sabadell i els Minyons de Terrassa, dues poblacions amb un estretíssim vincle amb la producció tèxtil, em sembla una bona idea per recordar aquells temps on el fum de les xemeneies ho era tot… Però que hi convidin Sant Cugat, que tenim de relació amb el tèxtil el que les pinces ho aguantin, em sembla una “patillada” important. Això sí, sense menystenir-ho, Sant Cugat va ser una de les seus més importants per a l’Escola catalana del tapís… Ara sí, si algú volia una explicació, ja la té, una de ben agafada amb pinces!

Això sí, si hi ha un vincle amb aquestes dues altres ciutats aquest és el ferroviari! Enguany celebrem el centenari de l’arribada del ferrocarril a Sant Cugat i un potser és per això que un cop més vam fer el desplaçament amb Ferrocarrils (o perquè el Rafa, responsable dels autobusos, no s’estira i ens en posa per anar-hi, vaja!). A tall de dada irrellevant però pels més freaks, de les vegades que hem actuat fora de la nostra ciutat en els últims cinc anys, ens hem desplaçat la meitat de cops amb tren i la meitat de cops amb autobús… Petit homenatge a Frederick Stark Pearson, que també devia ser un incondicional de les places castelleres de l’època.

Cliqueu a la imatge per accedir a la galeria de fotografies de la diada del Tèxtil de Sabadell

En qualsevol cas, i per deixar les irrellevàncies, molt bona ocasió per coincidir (per boca d’un expresident de Minyons) les tres millors colles del Vallès a plaça en un ambient encara de “poca temporada” (així ho van demostrar els Minyons portant més gent al pícnic jazz de Terrassa que a la seva ciutat rival) i de molts castells “amb previsions de” que han d’anar més enllà en les properes setmanes o mesos.

Per començar, dos pilars de quatre d’inici. Però per no faltar a la història, els Castellers de Sant Cugat actuàvem tercers per la manca de puntualitat d’algunes camises (qüestió remarcada per un dels caps de colla). Això no ens va impedir però que saltés la sorpresa a plaça (“plaça” per dir d’alguna manera al carrer on vam actuar) i s’anunciés el 7d7 de sortida. Bon castell que et permet pujar-hi molta gent i que havia quedat com a pendent a la primera actuació i sense poder-lo lligar com s’hagués volgut en algun assaig. Bona definició del castell i a seguir sumant.

En segona ronda vam atacar el primer castell de vuit (amb canvi d’última hora a canalla) de la temporada amb triple celebració. En primer lloc per no haver desmuntat el peu (històric!), en segon lloc per ser el castell de vuit descarregat més matiner de la nostra història i en tercer lloc per ser el nostre castell de vuit número cent. En acabar la celebració, un company de la colla rival va fer cara de: “ah, només cent? Nosaltres en portem més del doble”. El felicitem des d’aquí!

Per tancar les rondes vam apostar per una torre de set que té ganes de ser més  en els propers mesos sense que l’ansietat d’haver d’arribar-hi per poder pensar en somnis més grans ens posi nerviosos per atacar-lo. Per finalitzar vam tancar actuació amb un vano de cinc acompanyat per les altres colles (i aquest cop sí, l’orientació dels pilars de totes les colles va ser la mateixa!).

Pel que fa a les altres colles, Sabadell va obrir amb dos pilars de quatre i Minyons va iniciar-se amb un sol pilar. Els que vesteixen igual que nosaltres (o això va dir algú del públic) van fer una torre de set molt treballada i tremolosa però que van saber defensar tot descarregant-la. A la segona i tercera ronda van posar-hi tota la carn i van treure un bon 9d7 amb una enxaneta i un bon gruix de camises a la pinya i un darrer 4d8. Els Minyons, per la seva banda, van atacar el 3d8, el 2d7 i el 5d7, castells de tràmit per un inici de temporada en la que poques cartes es poden ensenyar…

Un cop fetes les remullades pertinents pels que es van estrenar i a les motxilles que passaven per allà, torn de l’acte institucional per la casta gausaca. Acte amb la presència del gremi tèxtil que ens va agrair l’assistència a les colles però que ho va esguerrar intentant vincular els valors castellers amb el d’aquest tipus d’indústria molt vallesana. L’únic que devia assimilar-se és l’esclavatge d’hipotecar-se cada dimarts i cada divendres a assaig amb l’esclavatge de treballar més de deu hores seguides a les fàbriques… Per la resta, bon viure dels amos i poc viure dels i les treballadores (dit d’una altra manera: bon viure dels caps de colla Àlex i Biel, de la presidenta Gemma, i la resta a pencar)… I sinó llegiu-vos La Fàbrica de Miquel Martí i Pol, tot un “llibràs” de la nostra literatura.

Que l’experiència de coincidir amb les tres millors colles es repeteixi més sovint, que encara recuperarem l’amistat amb una d’elles… O no!

NOTA: crònica feta amb l’autoexigència de no citar la paraula “ganxito”, “papinu”, “malva” i “verd”

Resum:

Castellers de Sabadell: 2p4, 2d7, 9d7, 4d8, 2p5
Minyons de Terrassa: p4, 3d8, 2d7, 5d7, 2p5
Castellers de Sant Cugat: 2p4, 7d7, 4d8, 2d7, v5