XIX Aniversari dels Moixiganguers d’Igualada

Divendres acabàvem l’assaig amb unes paraules importantíssimes d’en Toni que deien alguna cosa així com “si algú es queda enrere cal esperar-lo i allargar-li la mà per poder tornar a caminar tots al mateix ritme”, així és com creixen i avancen les colles castelleres i l’actuació d’aquest passat diumenge a Igualada, lluny del que pugui semblar pel nivell de dificultat dels castells que hi vam descarregar, és de les que fan avançar molt a la colla.

Diumenge ens vam presentar a l’actuació amb la intranquil·litat de saber que no podríem dur els nostres millors castells com a regal d’aniversari per als companys igualadins, però amb la certesa que per reenganxar-nos als grans castells ens calia enfaixar-nos ben fort i fer una actuació d’aquelles que et deixen el regust de la feina ben feta.

Obrien plaça els Moixiganguers i van fer-ho amb valentia encarant el seu primer castell de 8 de la temporada, un 4de8 que duien molt ben treballat als assaigs, però que a plaça els va quedar massa lluny de ser carregat. La caiguda va comportar que l’ambulància hagués d’evacuar un company moixiganguer i això va deixar l’actuació aturada durant pràcticament una hora. Malgrat tot, el comportament de la colla va ser exemplar i, omplint-nos de paciència, una hora més tard del previst fèiem el nostre primer castell, un 3de7 amb molt bones mides i d’execució molt tranquil·la, que servia per anar donant la serenor i les dosis de confiança que en aquests moments necessiten els més menuts de la nostra colla. En segona ronda encaràvem el castell de més nivell dels que vàrem fer diumenge, un 4de7 amb l’agulla que al País Basc ens havia dut més problemes dels esperats, però que, aquest cop, la pinya va saber tancar amb moltíssima solvència, fent que la feina del tronc fos molt plàcida i, un cop més, permetent que la canalla pogués fruir d’un castell tranquil i de bella factura. Per tancar les rondes de castells un 4de7, també molt ben executat, complia els mateixos objectius que els castells anteriors. Al final un pilar de 5 amb estrena de terç que sempre és una notícia excel·lent per a la colla.

Les altres colles

És evident que els amfitrions no van sortir de plaça totalment satisfets: caure del primer intent de castell de 8 de la temporada no és la millor de les notícies –ja ho sabem per experiència pròpia; de tota manera els Moixiganguers van saber refer-se de l’ensurt inicial i en segona ronda van descarregar l’altra gran aposta per a la jornada, un 2de7 que fins a la passada temporada els havia dut sempre molts mals de cap. Abans, però, i en repetició de la primera ronda havien descarregat el 7de7, i van tancar la jornada amb un 5de7. La millor actuació que han fet mai per al seu aniversari.

La tercera colla, els Sagals d’Osona, van plantejar una actuació similar a la nostra, buscant castells tranquils i per sota del seu màxim nivell. Amb un 5de7 obrien la seva actuació, en segona ronda van deixar el 4de7 en intent desmuntat totalment anecdòtic per acabar descarregant-lo sense cap problema a la ronda de repetició juntament amb un 3de7 amb el qual tancaven la diada.

Apunts

• Tot i estar al final d’abril hem tingut un inici de temporada que, calendari en mà, no ens ha donat gaires oportunitats per consolidar la feina en els castells senzills. Com a exemple cal tenir en compte que el 3de7 d’ahir tot just és el segon que descarreguem aquesta temporada. Calma i serenor, que els castells grans el tornarem a fer amb solvència, com l’any passat.
• Segona vegada que sense èxit s’intenten castells de 8 durant l’aniversari dels Moixiganguers.
• Segon 4de7 amb agulla descarregat aquesta temporada, els mateixos que l’any passat amb tota la temporada sencera. Un castell aparentment senzill però que sempre aporta molta millora tècnica al treball de la pinya, baixos i segons, les quals ens seran molt necessàries per encarar reptes superiors.
• Els Sagals d’Osona es consoliden com la segona colla amb qui més vegades hem compartit plaça –aquesta n’era la trentena ocasió.

Autor: Marc Maymó