XXIIè aniversari dels Moixiganguers d’Igualada – 23 d’abril

Autor convidat: Nacho Ferrer

Faria aquesta crònica unes 28 vegades de 48 formes diferents i fins 97 voltes més. Igualada, Sant Jordi, un dia de nassos, la vida. No sóc de relacionar fets absolutament casuals entre ells però la diada d’aniversari dels Moixiganguers d’Igualada en 23 d’abril i amb la maquinària collserola funcionant com està funcionant posava tot massa maco com per no rutllar.

La colla sap que aquesta és la diada grossa (que no necessàriament gran) del mes d’abril: la plaça, la data (queda poc per Sant Ponç), l’entesa entre colles. Plantejar castells de 8 a l’abril era (i és) un repte pels gausacs ja que amb una temporada tan truncada per l’estiu i la Festa Major a finals de juny es demana celeritat moderada i certesa radical amb els 8 pisos, però amb tres 4de8 descarregats a aquestes alçades el repte se supera i es pot gaudir dels castells amb la calma pròpia de colla gran. Amb la calma de plantejar el 2 de 8 amb folre abans de Sant Ponç, sanament apretats* per la camisa morada que ja ens la van treure a la mateixa diada de l’any passat.

Amb el 3 de 8 descartat feia setmanes i uns assaigs de folre espectaculars, destacant que l’encaix folre-soca és perfecte i cap amunt ja no hi ha mogudes estranyes, amb un tou de camises important i la tropa animada la festa igualadina es presentava interessant. I així fou, així fou.

Cliqueu a la imatge per accedir a la galeria de fotografies de la diada del XXII Aniversari dels Moixiganguers d’Igualada

Els igualadins obrien rondes pel boc gros i sense miraments traient el primer castell de 8 de la seva temporada en format 2 de 8 amb folre. Torre maca, segura i amb absolutament tots els membres del folre amb la moto. Espectacular. Val a dir que si el nostre objectiu era fer el mateix és d’agrair que t’obrin via, tot i que només teníem per segur que faríem el 4 de 8 i en primera ronda, tal i com vam fer amb un carro gros treballat a pinya però ferm en la pujada i la baixada, mostrant bones mides donant per bons els canvis a l’assaig respecte els 3 darrers. Just després d’això caps de colla per fi es decidien per comunicar que ens llançàvem al 2 de 8, amb la corredissa pausada de tothom deixant mòbils, carteres i sabates pertot.

La torre és un castell preciós. Tots ho són, tots tenen una màgia imperceptible, però aquest té una essència tan fina, tan delicada, tan brutalment fràgil que és una apoteosi. La imatge de la soca, el folre, el tronc i l’aleta més valenta. Hem dut 150 camises a Igualada perquè portàvem uns assaigs sensacionals i perquè aquest castell ens té el cor atrapat per totes les històries personals que s’ha guanyat en els darrers 5 anys. 5 anys folrats. I per primer cop, almenys per mi, sense nervis. La calma de la feina feta.

Amb tot a dalt no ens vam estar per res i cap amunt a la primera. S’anava posant tot a lloc, amb una pujada treballada però decidida i unes mides més tancades. El folre pencant i l’acotxadora ja és dalt de tot esperant l’enxaneta que ja es coloca i fa l’aleta. De cop tot branda. Quarts estirats, quintes perdent la posició i una dosos esquenada. Els terços patint i el Cierco fent famós un lateral a crits de “Nacho! Nachooooo!”. Dents apretades, dits arrapats a la carn i tot el folre empenyent cap al cel perquè del cel només en poden caure glòries. La soca perfecta, la soca aguantant tot el pes que els queia, aixecant espatlles quan els peus s’enfonsen. Aquestes bèsties es descarreguen amb el cap i tots els músculs engegats. Descarregada. 23 d’abril i ja hem descarregat el 2 de 8 amb folre. Visca Sant Jordi i visca nosaltres.

Per acabar la festa que encara havia de començar, 9 de 7. Set pisos de gent i gent i gent i pinya i pinya i pinya i camises i camises i camises i troba el contrafort que és lateral, el primeres que fa de vent i la crossa que vés a saber a quin baix ha anat a petar. Quin tros de castell. Descarregat com tot castell gros, amb assaig i 150 camises a plaça. La seguretat d’aquest castell és justament allà, amb una pinya que sap posar-se qualsevol castell a sobre i d’un tronc poc habitual que ho donarà tot en qualsevol oportunitat que tingui.

I 2 pilars de 5 que ja comencen a ser habituals. És genial tenir capacitat de plantar-ne sempre més d’un a cada plaça, gran feina de l’equip de pilars!

De les rondes de les altres colles destacar el primer 4 de 8 moixiganguer de la temporada que és fidel a la línia morada de fer-los a gust dels més avesats al dinamisme. 4 à la moixi. i el seu 9 de 7. Ben bé eren propicis els comentaris de dubtosa lucidesa sobre una diada ben igualada. De Castellers de Terrassa esmentar que sempre agrada veure un 3 de 7 aixecat per sota, castell que jo voldria fer sempre perquè és una animalada. Cap intent desmuntat, diada ràpida i així sí, carai, així sí!

El que va seguir a la diada resta en el record feliçment borrós, ball de gralles improvisat, duel d’embarbussaments i pilars absurds i cercavila de retorn digne del pitjor dels espectacles de circ previ a un viatge de bus mogudet i reiteratiu en les voltes. I una altra. I una altra. GPS PA QUÈ SI JA TENIM LA RAMIS. Allà es queda el nostre amor per aquesta diada i l’acollida sempre agradable dels Moixiganguers, una colla amb qui fa gust actuar i trobar-s’hi cada any a les places per veure-hi amics, coneguts i enfaixats. Gràcies, morats!

Un últim punt: el pilar de dol en record del Negre. Carles Feiner era un membre històric dels Minyons de Terrassa, essent-ne president i cap de colla en diferents ocasions, i un dels castellers que va ajudar més durant la creació dels Castellers de Sant Cugat. Un home de ciència castellera, de coneixement humà immens i tracte digníssim amb tothom qui s’hi acostava a parlar-hi. Per entaular-s’hi durant hores parlant de castells i de tot, per deixar-lo xerrar i escoltar-lo tota una vetllada. Cuida’t allà on siguis, Negre!

Resum:

Moixiganguers d’Igualada: 3p4, 2d8f, 4d8, 9d7(3e), 2p5+2p4

Castellers de Sant Cugat: 2p4, 4d8, 2d8f, 9d7(3e), 2p5, p4dol

Castellers de Terrassa: 2p4, 5d7, 4d7, 3d7xs, 2p5

Temporades: 2017.

Deixa un comentari