Crònica Festa Major 2018

Cronista convidat: Isaac Ballester

Una festa major, dos actuacions de bon nivell

La Festa Major es fa esperar i els Gausacs volem aprofitar-la cada any per ensenyar el poble els nostres millors castells. Dijous 28, després d’un seguici d’inici remullat per una pluja que com a mínim podríem anomenar espectacular, vam viure un assaig molt intens i potent on es van veure les ganes que teníem de portar grans castells a plaça. L’endemà el dia va donar la volta com si fos un mitjó i el sol es va mantenir radiant matí i tarda. Aquells pilars que sovint costa veure a plaça, integrats per castellers que sovint no tenen gaire ocasions de ser protagonistes de castells o pilars, van lluir durant tot el seguici de Sant Pere. Sobretot em quedo amb l’emocionant pilar d’entitats que vivim davant de Can Bal, com a homenatge a un dels santcugatencs que més ha fet per la cultura popular catalana. Al començament del seguici vam patir un petit incident en forma de caiguda, però l’esclat d’inici el va mig amagar.

Dissabte 30 era dia de vigílies, la prèvia a l’actuació grossa. Va ser una actuació d’estrenes, lògiques perquè un dels castells que hi vam fer va ser el 9 de 7, un castell que té un 3 dins i al voltant tres torres, en total, doncs, 9 pilars, amb els consegüents dosos (8), acotxadors (4) i enxanetes (4). Feia patxoca veure tanta gent pujant a l’hora. El públic agraeix molt aquest tipus de construccions tan espectaculars. Els altres dos castells van ser el 2 de 7, amb molt bones sensacions, una torre a la qual volem afegir des de fa temps un pis més i el 3 de 8, molt tranquil i estable, que l’endemà hauria de convertir-se en un castell folrat.

Diumenge 1 de juliol la intenció dels caps de colla era posar tota la carn a la graella: portar-hi el 5 de 8, el 3 de 9 amb folre i el 2 de 8 amb folre. L’actuació va començar molt bé, amb un 5 remenat, però molt celebrat després de la caiguda de Sabadell. La pena que encara ens remou és no haver pogut descarregar el 3 de 9 amb folre, que es va enfonsar un cop l’enxaneta hi va fer l’aleta. La nostra colla no sap celebrar un castell que ha caigut, i tots ens vam quedar una mica moixos, tot i haver coronat una bèstia com aquesta, que és actualment el màxim repte. Tanmateix no ens vam arronsar i vam acabar l’actuació amb el cap ben alt, amb un orgullós 4 de 8, molt ferm.

Ara toca aixecar-nos i provar de nou portar aquests tres castells de somni que han quedat pendents a la Festa Major. Potser els veurem al Concurs de Tarragona?

Temporades: 2018.

Deixa un comentari