Campions de la jornada de dissabte del XXV Concurs de Castells de Tarragona!

Dissabte vam anar al concurs amb una idea molt clara, descarregar per tercera vegada a la nostra història la Tripleta de Vuit.

Això vol dir el 3de8, el 4de8 i el 2d8f. Això vol dir ser moltes persones amb camisa, o samarreta, donant pit i treballant per assolir els nostres objectius.Això vol dir treure’ns l’espineta de no haver descarregat aquell 3de8 ara fa dos anys.Això vol dir constatar que hem redreçat del tot una temporada que havíem començat amb el peu canviat.

Ah! i ja que hi som, així de passada, això vol dir dir quedar primers en la classificació de dissabte del Concurs, tant de passada que quan vam posar-nos les mans a les butxaques en acabar, vam adonar-nos que no hi dúiem confeti.

L’assaig previ al Concurs va ser de traca. Un assaig d’on, més enllà de constatar que dúiem els castells molt ben preparats, hauríem de destacar-ne el primer 2de8f fins a dosos que ha fet mai la colla en un assaig, el primer 7de7 net sencer i una prova de 3de9f fins a quints com a cirereta d’un parell de setmanes molt intenses a nivell d’assaig. Anàvem a Concurs a fer-hi la millor actuació que hem dut mai a plaça i ens vam poder permetre el luxe de dedicar estona d’assaig a proves de castells superiors que, si seguim treballant amb aquesta intensitat, els acabarem convertint en una realitat a plaça.

Com fa dos anys, entràvem a plaça tancant un dels cercaviles, i com fa dos anys, vam ser la colla que tancava el primer grup de les dues primeres rondes. Sortosament enguany no vam ser l’única colla que tirava castell en solitari a la primera ronda, i vam ser testimonis del 3de8 amb què els Sagals va obrir la seva actuació. L’experiència de fa dos anys ens va permetre poder començar el Concurs amb una mica més de calma. L’ordre de la nostra actuació, tot i els esforços de la Tècnica per no desvetllar-lo abans d’hora, l’imposava la lògica. El 4de8 era l’únic castell en el qual ens podíem permetre diversos canvis per pis i, per tant, el més sensat era deixar-lo per al final. L’experiència de sortir amb la torre ja la teníem, i enguany encara no l’havíem duta a plaça, mentre que el 3de8 és un castell que a hores d’ara ens aporta tranquil·litat i seguretat. Així, doncs, 3de8 de sortida, un castell que no va acabar de ser còmode del tot als primers cordons de la pinya, però que de segons cap amunt vam poder-li donar unes mides impecables i vam fer un dels tresos més macos de mides que hem descarregat. Això sí, el castell va pujar tens, segurament com a conseqüència de la posada en escena del Concurs, i va estar acompanyat durant tota l’execució d’un lleuger tremolor que va obligar-nos a mantenir un alt grau de concentració des de l’enxaneta fins a l’últim cordó. 3d8 descarregat al Concurs, espineta fora!

La torre la teníem reservada per a la segona ronda. Nosaltres i totes les colles que dissabte la duien a plaça, llevat dels Xics de Granollers que van deixar-la per tercera ronda. Tres colles vam descarregar-la: els Moixiganguers, els Xicots i nosaltres; i dues més van carregar-la: els Marrecs i els Castellers de Lleida. És evident que aquesta segona ronda va acabar marcant quines colles acabaríem al capdavant de la classificació. La rapidesa amb què vam muntar el peu de la torre i el folre va ser espectacular i va ser clau a l’hora de descarregar-la. Als assaigs havíem vist que, tot i les millores evidents, d’on més ens patia aquest castell era en l’encaix segon-terç-folre a la banda on pujaven el Miquel i l’Èric. A plaça també vam acabar patint una mica en aquest punt del castell, però els problemes no van aparèixer fins que la canalleta ja era fora del castell. La rapidesa en l’execució del castell des del moment en què vam començar a muntar el folre va ajudar-nos molt a poder endarrerir al màxim l’aparició de qualsevol dificultat i al final va ser clau per descarregar el primer 2de8f de la temporada.

Com encara ens passa en les grans actuacions, després de descarregar els castells de més dificultats baixem alguns punts els nostres nivells de tensió, d’intensitat i de concentració, disminuint, en definitiva, les nostres capacitats. Aquest és un punt que caldrà anar millorant per poder incorporar castells més complicats al nostre repertori, però, ara mateix, és així i, com era d’esperar, el 4de8 final es va convertir en el castell més complicat de la jornada. El quatre va pujar desquadrat i incòmode i va caldre treure tota l’experiència amb el castell per poder-lo descarregar amb la màxima tranquil·litat possible. Tanmateix, de 4de8, ja en portem un munt a les esquenes, i precisament per això l’havíem deixat per a la quarta ronda. Així, doncs, Tripleta descarregada i ens tocava fruir dels castells que encara ens havien d’oferir, o intentar oferir, algunes de les colles amb qui compartíem plaça.

El resultat final ja el sabem: primer lloc en la classificació de la jornada de dissabte del concurs, empatats a punts amb els Xicots i els Moixiganguers, però sense arrossegar cap penalització per peus o intents desmuntats. Personalment penalitzaria molt més un intent amb llenya que un intent desmuntat i, evidentment, que un peu desmuntat, però actualment aquestes són les regles del Concurs. De tota manera, si fos així, també hauríem quedat en primera posició i a qui no li agradi que assagi!

Només per als teus ulls. Uns ulls gausacs

  • Malgrat quedar primers, en lloc de segons, al Concurs de dissabte la nostra classificació final va ser tretzens, la mateixa que fa dos anys.
  • Millor actuació feta mai per la colla juntament amb les de Vilafranca i la Diada de la passada temporada.
  • 25è 4de8 descarregat, 6è de la temporada.
  • 11è 3de8 descarregat, 4t de la temporada.
  • Portem 11 castells de vuit descarregats, dos més que l’any passat per les mateixes dates.
  • Hem descarregat un 3de8 i un 2de8f més dels que dúiem ara just fa un any.
  • És l’any que hem descarregat el 2de8f més aviat. Ja fa dos anys al Concurs va caure el 6 d’octubre i l’any passat vam haver d’esperar-nos fins al 27 d’octubre.
  • Portem 10 castells de 8 descarregats de manera consecutiva, des del 4de8 de Vigílies a la Festa Major. Fins ara el màxim n’eren 8 al 2013, des del 4de8 a l’Espiridió el 26 d’octubre fins al 4de8 de la Diada el 10 de novembre.
  • Amb la mateixa actuació, el 2006 hauríem quedat cinquens al Concurs.
  • Amb la mateixa actuació, l’any 1988 hauríem guanyat el Concurs.
  • Efemèride!: El nostre 2de8f descarregat ha estat el 50è de la història del Concurs de Tarragona.

 Autor: Marc Maymó 

Comments

  1. CierkCierk

    Gran crònica Marc.

    Sol afegir una petita cosa. Sembla que el que no tinguéssim penalització (sobretot per peu desmuntat que es el que finalment va decidir) va ser fruit de la sort (al menys això arriba d’altres bandes ), més enllà de que sempre hi ha aquest punt de sort, aquest tema es quelcom que vam treballar perquè (sempre mantenint la seguretat del castell) ho poguéssim evitar. Apart de totes les pinyes fetes amb consciencia a l’assaig.

    Uns van treballar castells més alts i nosaltres vam treballar altres aspectes.

  2. Miquel Royo VidalMiquel Royo Vidal

    Com es possible que nomes hi hagi un comentari si ja fa 3 hores que s’ha publicat la crònica?!?!

    En tot cas nomes voldria afegir lo difícil que deu ser escriure aquesta peça ja que tothom deu tenir records especials que van viure al marge de la actuació. Sempre em quedaré amb la satisfacció de la feina ben feta mentres mirava la 4a i 5ena ronda des de les grades (en comparació al neguit de 2012!) i amb la gran rotllana final amb tothom.

    Això, espero, no acaba aquí!

  3. mmaymo

    Aquest any no era una novetat per tots, alguns teniem l’experiència de fa dos anys força recent al cap. És per això que crec que pinyes van fer molt bona fenia assajant detalls en els assajos més bèsties que hem fet mai en la història de la colla. Tronc van poder preparar castells amb recanvis a les aliniacions, sobretot del 4, que donava molta tranquilitat. I Canalla, buffff… canalla van fer una feinada, de fet porten des d’abans d’estiu fent una feinada, acurant la tècnica dels poms, tenint pomps diferents en els castells, i preparant emocionalment als nens per viure el concurs com una gran Festa, i així ho van viure! Fa dos anys, no teníem ni idea de a què ens afrontavem i els petits que s’enfilaven allà dalt de tot estaven acollonits, no pels castells que feinen sinó per tot el que els envoltava. Aquest any s’ha notat molt que la canalla sabien perfectament què trobarien i tot i que només una de les nenes que pujava ho havia fet anteriorment en el concurs del 2012, semblava que a cap d’ells els hi venia res de nou. FELICITATS A TOTS PER LA FEINADA!!!
    Felicitar també la organització, junta, concurs per concurs, i perquè no i escombrant cap a casa gràcies a l’Equip de Salut i a tots vosaltres per donar-nos tant poca feina!

    Ja tinc ganes que arribi el concurs del 2016!!!

    Magalí Maymó

  4. BieteBiete

    Jo, com el Royo, em quedo amb la satisfacció de poder veure la quarta i cinquena ronda des de la grada, cervesa en mà, i amb la il·lusió de saber que ho havíem brodat!

    Però també em quedo amb moltes cares de felicitat! En quatre dies que han passat, hem vist ja un fotimer de fotografies, imatges que queden a la ment, de castellers de tota la vida, o castellers que som més nous, tots amb un somriure d’orella a orella. Tot això no té preu! I esperem que durin durant molts anys més aquestes alegries!!!

  5. en Serranuen Serranu

    Bona crònica Marc!

    Jo a hores d’ara, encara penso en el 4de8 en ronda conjunta, al costat de 14 castells més. Ostres! Potser el temps que feia que no feia castells a plaça de terç hi té a veure, però em va posar força nerviós el soroll que les quinze construccions generaven. No sé què opinarà la resta de la gent, però jo, em vaig passar tot el castell intentant destriar els nostres grallers i timbalers de la resta, per poder saber en quin punt estava el castell!

    A la retransmissió de TV ja ho diuen, segurament mai s’havien vist tants castells a l’hora a la TAP, per tant, jo em quedo amb aquest moment, que en la meva humil opinió i veient les fotos a posteriori, va ser espectacular.

    Felicitats a tots els equips, i a totes les persones que en algun moment han posat il·lusió en els castells, felicitats colla!

  6. Jordi De la Cruz Bajos

    Estic orgullós de tota la colla, felicitats a tots.
    La solvència, seguretat i ofici mostrats al concurs són molt superiors al concurs de 2012, tot i intentar els mateixos castells. Per tant, hem evolucionat i madurat força, ara més i més….
    Psicològicament vam mostrar una seguretat en nosaltres mateixos, capdal per assolir la tripleta, i això s’entrena, i tant que si.
    Excel·lent aportació Marc amb una interessant crònica.

    Amunt!!

Deixa un comentari