FirEntitats i diada de l’Ascensció – 27 i 28 de maig

Autor convidat: Bernat Alonso

Història!

Fa no tants anys acabàvem la temporada contant i comparant els castells de 7 i de 6 que havíem fet durant l’any, però per sort aquests segons ja fa un temps que han passat a formar part de “bolos” i actuacions no convencionals. Començo així, per que aquest cap de setmana, per primera vegada a la història*, portem el mateix nombre de castells de 8 que de 7. Moltíssimes felicitats a tots!! Us imagineu començar la crònica d’aquí uns anys dient el mateix amb castells de 9 i 8? Apa, que somiar es gratis…

Fet aquest apunt històrico-estadístic, anem cap a la crònica pròpiament de l’espectacular cap de setmana. Dissabte anàvem a la ja “casi” tradicional actuació de Firaentitats, una de les actuacions que ens permet actuar al costat de dues de les colles referents al món casteller. Ja fa uns anys que anem al carrer de Sants (encara que a aquella alçada tingui un altre nom) a actuar i tot i que hi hem portat grans castells, sempre ens havia costat arrossegar bastantes camises. Aquest any però, ja intuíem que seria diferent, començant per la presència de una representació en forma de gegant del Cierco (veure foto), com per que ja 15-20 minuts abans de l’hora fixada pel començament de l’actuació, un bon gruix de camises verd Collserola buscàvem les ombres que oferien carpes i tendals. I les novetats no acabarien aquí, quan poc abans de començar vam saber que seríem primers en actuar!

I com més ens agrada, almenys a aquest cronista, començàvem pel plat fort de l’actuació i amb la millor torre de 8 que un recorda. No per que fos la més tranquil·la, doncs fa quinze va ser molt més plàcida, ni per èpica, la que vam fer fa un mes a Igualada ho va ser molt més. Però aquesta, al menys des del punt de vista d’un servidor, va oferir la veterania que només ofereixen els castells quan ja els tens força dominats. Aquella sensació de treballar-los, però tenint el convenciment que alguna cosa greu ha de passar per que se’t torcin. I a més, ja gairebé ni la vam celebrar, que no fa més que demostrar-nos el convenciment que tenim en aquesta estructura. Ah, i va ser la única torre de la diada amb agulla al folre, doncs ni els de Vilafranca ni el Borinots en posen, pensant en pujar-la un pis.

En segona ronda, com era d’esperar, encaràvem un 3 de 8 que aquest any ens està portant més maldecaps dels que voldríem, i que aquest cop, pujava força ferm, però a partir de que es van col·locar els més petits a dalt, va començar a estirar-se i a sofrir algunes sacsejades, que no van fer que és patís per arribar a bon port, però que no el va fer còmode de treballar a cap pis. Ja en la última ronda de castells, un 4 sense massa història, i que ens va permetre guanyar confiança ja que divendres a assaig havíem tingut algun problema, sobretot al lligar-lo. Finalment, tot i que va haver-hi uns moments on s’especulava amb la possibilitat de encarar el primer pilar de 6 de l’any, un parell de pilars de 5 molt tranquils i cap a veure el Barça! CAMPIONS!! Reis de copes! Bartu dimissió!!

De la resta de colles, destacar el primer 2d8f de l’any dels de Sants, i com ens tenen acostumats, amb un volum de castellers envejable, els castells més moguts de l’habitual dels vilafranquins, que sobretot en el 3d9f i el pilar de 7 final van patir molt, i uns castellers del Poble sec que no estan passant per el seu millor moment, castells molt lents i el poc gruix de camises no són els millors indicadors de canvi de tendència, desitjo de tot cor que la puguin invertir quan abans millor.

Amb una nova tripleta a la butxaca i diverses cròniques i piulades felicitant-nos tant pel nivell dels castells, per com els havíem fet i pel nivell dels nostres grabals, ens plantàvem diumenge al matí a la plaça de la porxada de Granollers, a partir d’ara coneguda també com l’infern del Vallès Oriental. Mare de Déu, quina calor! I el fet de disposar d’ombra tant accessible, feia que estar al sol fos una verdadera tortura. Honor i glòria als castellers que es van posar a totes les pinyes de les altres colles, sou els verdaders herois.

Destacar el fet d’actuar en aquesta plaça, on feia gairebé 20 anys de la nostra única actuació, i com els més veterans de la colla ens van recordar, va veure el primer 3 de 7 descarregat per part nostre. Aquest cop ens va permetre, sobretot a la canalla, gaudir d’una sessió prèvia de zumba dirigida per una castellera dels Xics. Si l’Esperidió aixequés el cap…

Pel que fa a l’actuació en si, vam començar amb dos pilars de 4 eterns a la pinya per fer-los més o menys simultanis amb les altres colles, i que ja ens van fer veure que, independentment de com anessin els castells, suaríem de valent.

Aquesta vegada actuàvem segons, i amb menys camises de les que ens agrada, vam encarar un 3d8, després de desmuntar-ne un peu, que no va ser còmode del tot però es va poder treballar millor que el dia anterior, i que només descarregar-lo va demostrar quina seria la dinàmica de gran part de la colla, cronista inclòs, refugiant-se ràpidament sota la porxada i/o anant fins a la font a l’altre extrem de la plaça a remullar-se. A segona ronda, un 4 de 8 que va fer encara més evident la manca de camises, però que, gràcies en part a l’ajuda de les altres dues colles, es va poder descarregar amb solvència i en ultima ronda un 5 de 7 molt segur, expectants per veure quan el podem encarar amb un pis més. I per tancar l’actuació, un pilar de 5 també etern, però aquesta vegada a tots els nivells, de cara a anar treballant el de 6, que fa tota la pinta que no haurà d’esperar gaire.

I així acabàvem un cap de setmana rodó, on hem pogut portar 5 castells de 8, fet més que destacable, i sinó llegiu l’article de la revista castells de la setmana passada sobre doblar actuacions el cap de setmana, vam guanyar una nova copa del Rei i arribarem al juny sense desmuntar cap castell a plaça, fet que no aconseguíem des de l’any 2006. Felicitar a tothom de la colla, ara caldrà no afluixar per encarar reptes superiors durant un juny-juliol que pinta apassionant.

*Per als que contin els castells carregats, durant uns minuts a la temporada 2014, també portàvem les mateixes aletes de 7 que de 8, però recordeu que els castells carregats NO VALEN PER RES!

Resum Firentitats:

Castellers de Sant Cugat: p4dol, 2d8f, 3d8, 4d8, 2p5
Castellers de Vilafranca: p4dol, 2d8f, 3d9f, 4d8, p7f, 6p4
Castellers de Sants: p4dol, 3d8, 4d8, 2d8f, v5, p5balcó
Castellers del Poble Sec: 4d7, 3d7, 2d6, p5

Resum Fira Ascensió:

Xics de Granollers: 3p4, 4d8, 7d7, 3d7, v5
Castellers de Sant Cugat: 2p4, 3d8, 4d8, 5d7, p5
Sagals d’Osona: p4dol, 2p4, 5d7, 3d7a, 4d7, p5

Foto: @albertmauri