XXV Concurs de Castells. Una mica d’història

El dissabte 4 d’Octubre participarem al XXV Concurs de Castells, a Tarragona. Vols saber què és i com funciona el Concurs de Castells ? Vols conèixer com ens ha anat a les anteriors participacions ? Estem preparats per anar-hi ? Com ens plantegem el Concurs ? Intentarem respondre totes aquestes qüestions i, potser, a alguna més amb una doble prèvia a l’actuació del concurs. Aquesta n’és la primera part.

El Concurs de Castells és una actuació de les millors colles castelleres del país que se celebra cada dos anys. Així és com el Concurs es defineix a si mateix a la pàgina web que l’anuncia. Sigui quina sigui l’opinió de cadascú al respecte, el que és evident és que en les últimes edicions el Concurs s’ha convertit en la gran festa castellera. Sense entrar en una revisió històrica del que ha estat el Concurs (amb poc esforç de navegació electrònica podeu trobar informació a cabassos) l’evolució dels darrers anys l’ha convertit en una actuació on participen 41 colles castelleres repartides en tres jornades diferents. L’organització del Concurs estableix un rànquing d’aquestes 41 colles i les reparteix en les tres jornades seguint l’ordre d’aquesta classificació. En una primera jornada, que tindrà lloc aquest mateix dissabte a Torredembarra, hi participaran les 11 pitjors colles d’aquest rànquing. Posteriorment, durant el primer cap de setmana d’octubre, tindran lloc les dues principals actuacions del Concurs. El diumenge les 12 millors colles que han acceptat la invitació a participar-hi, el dissabte les que estem en la franja de la 13 a la 30. En tot aquest procés algunes colles declinen la invitació de l’organització; aquest és el cas dels Minyons de Terrassa, que, tot i ser una de les colles més potents del panorama casteller, sempre han renunciat a participar al Concurs.

Al llarg dels dinou anys d’història de la colla, els Castellers de Sant Cugat hem participat en dues edicions del Concurs de Castells. La primera vegada va ser l’any 2000: en aquell moment anaven a Concurs les 12 millors colles castelleres (exceptuant la ja mencionada renúncia dels Minyons), les colles de la ciutat de Tarragona que no estiguessin dins d’aquest grup selecte (a la pràctica això volia dir Castellers de Sant Pere i Sant Pau i Xiquets del Serrallo) i un parell de colles convidades fins a fer un total de 16 colles participants. L’any 2000 vam ser convidats a participar-hi, perquè teníem alguns bons padrins dins del Patronat de Castells de Tarragona, i vam treballar fort per poder demostrar que ens mereixíem ser allà. Val a dir que el nivell casteller, en global, en aquell moment era força inferior al d’ara, i tot i que per nivell alguna colla s’ho hauria pogut merèixer més que nosaltres la diferència era poca. Cap colla amb capacitat de fer castells de 8 quedava fora del Concurs. La colla va estar preparant fins a l’últim moment l’estrena del 2de7 a la plaça de Braus de Tarragona, així com el 3de7xs. La torre era un castell que encara no havíem provat mai i el tres per sota l’havíem carregat l’any anterior a la nostra Festa Major. Al final la tècnica va decantar-se per la torre, però el resultat a plaça va ser un intent amb l’aixecador col·locat i l’enxaneta remuntant dosos. La torre va caure i vam sortir de plaça amb el 5de7, el 4de7a, i el 3de7, quedant en última posició del Concurs ex aequo amb els Xiquets del Serrallo. L’aixecador i l’enxaneta d’aquella torre, el Litos i la Núria, encara corren per la colla.

La segona participació al Concurs va ser la de fa dos anys. Aleshores la participació al concurs ja estava oberta a 30 colles –finalment 32 en incorporar-hi les dues colles petites de Tarragona–, i nosaltres vam participar-hi classificats en l’edició de dissabte, com enguany. Vam arribar a plaça il·lusionats i convençuts, com l’any 2000; amb ganes de fer-hi la millor actuació de la nostra història, però la tarda se’ns va torçar des d’un bon inici… Vam ser els últims a entrar en cercavila a plaça, no vam saber calcular bé els tempos que teníem abans de començar i sense temps per al discurs dels caps de colla, mitja colla encara enfaixant-se i la canalla tot just descobrint l’espai on podrien reposar durant el Concurs, ens vam trobar tancant la soca del 2de8f, un castell immens per a nosaltres –de fet el castell més gran que es va veure durant la jornada de dissabte. Un altre cop fallàvem amb la torre en el Concurs, però, aquest cop, amb una de vuit i, això sí, sense caure: intent desmuntat de 2de8f. No era greu, però al Concurs hi ha cinc rondes i cada intent desmuntat és una ronda perduda. Nervis. En segona ronda la tècnica va prendre una decisió arriscada: 3de8, un castell que mai havíem dut a plaça. Vam seguir pel mateix camí, intent desmuntat amb aixecador col·locat, quan tot pintava que descarregaríem el castell. La situació ja era límit: quedaven 3 rondes i 3 castells per fer, no hi havia marge d’error. Evidentment anàvem últims al Concurs, i els nervis es van convertir en coratge i passió pel que estàvem fent, i van elevar el nostre nivell d’autoconfiança fins a cotes que no hem tornat a veure dins la colla.

Havíem baixat fins a Tarragona a fer tres castells de vuit i ens quedaven tres rondes. Res a discutir, molta feina per fer. La tercera ronda va servir per descarregar el 4de8 més complicat a què ens hem enfrontat mai, sabent que era un sí o sí. Les altres colles anaven fent… Nosaltres, últims a la classificació, i tota la plaça convençuda que, amb el 4de8 descarregat seguiríem amb algun castell de set per consolidar l’actuació. La segona ronda va servir per treure’ns de sobre tot el que dúiem: 2de8f descarregat! La plaça va esclatar en reconeixement de la vàlua que tenia aquell castell després de la situació en què ens havíem posat. Sens dubte, un dels moments més potents que hem viscut com a colla. Exhausts i cansats arribàvem a la tercera ronda, però havíem treballat molt i molt bé per arribar fins allà. Havíem baixat a Tarragona a fer tres castells de vuit, i amb tres castells de vuit marxaríem cap a casa. Davant la sorpresa de molts, però no per a nosaltres, vam alçar el 3de8 en cinquena ronda. Carregat amb força solvència, les forces ens van fallar durant la descarregada, i amb l’enxaneta ja fora del castell el tronc va cedir. Aquell dia, més enllà de l’anècdota de la segona posició al Concurs de dissabte, vam endur-nos un gran reconeixement per part del món casteller, no pel fet de ser tossuts o valents fins al final –els castells els vam fer perquè els teníem treballats i van ser de molta qualitat – sinó per com havíem superat les adversitats i per l’alegria que havíem mostrat a plaça, fins i tot en els pitjors moments. Aquell dia vam descobrir i vam mostrar qui som els Castellers de Sant Cugat.

Sereu capaços de perdre-us la XXV edició del Concurs? Jo no ho faria. D’aquí uns dies us expliquem com funciona el Concurs.

Gausacs… AMUNT!

 Autor: Marc Maymó 

Comments

  1. en Serranuen Serranu

    Molt bona prèvia Marc! Reflecteix bé el que és el Concurs de Castells i el que és per nosaltres el Concurs de Castells.

    Fa dos anys vam gaudir de debò i aquest any estic convençut que ho tornarem a fer, i és que és una d’aquelles diades que creen afició.

    #OctaviemLaTarraco

Deixa un comentari