Diada de la Grallada – 18 de juny

Autor convidat: Josep Santacreu / @pepcreu

Diumenge els Castellers d’Esplugues actuàvem a Vilanova i la Geltrú, on segons la CCCC no hi havíem actuat mai encara, amb els Bordegassos de Vilanova i els Castellers de Sant Cugat, que m’han demanat que escrigui aquesta crònica —devia ser en un moment d’abrandament alcohòlic a Cal Temerari. O sigui que una abraçada i gràcies al Miquel pel vermut a què em va convidar a plaça i, ja d’entrada, demano perdó pels errors, omissions i esbiaixaments que segur que hi trobareu en les apreciacions dels vostres castells.

 

Cap a les 12.30 ens aplegàvem al local dels Bordegassos i enfilàvem en cercavila cap a la plaça de les Cols, on habitualment se celebra la diada de la Grallada, o «del Graller» he vist en algun lloc, tot i que no em va semblar que les gralles tinguessin més protagonisme que en qualsevol altra diada. No feia gaire fresca precisament i totes tres colles ocupàvem l’espai d’ombra a tocar de les façanes dels edificis, on hi havia bars acollidors, casualment. Més o menys puntual i sense pilars d’entrada començava l’actuació, que va ser força àgil en termes generals.

 

Obrien rondes els Bordegassos amb el 4de8, el segon de l’any després que l’estrenessin a Berga la setmana anterior. Va pujar al segon peu amb bones mides, àgil i tranquil, i tot seguit era el torn dels Gausacs, que portaven el 3de8. Venien de descarregar el segon pilar de 6 de la seva història a Reus (el primer que descarreguen aquest any), amb una defensa èpica del segon, i se’ls veia força contents tot i que també una mica limitats de camises. El 3de8 de diumenge, el setè de l’any, va semblar que el fessin sense suar gaire, metafòricament parlant, que plovia foc diumenge: ràpid i apamadet, sense cap problema aparent des d’on me’l vaig mirar. Els Castellers d’Esplugues fèiem un 4de7 sense gaire història, un més, i aviam quan el fem pujar un pis més.

 

Durant la primera ronda no sé per quina raó va aparèixer la banda dels Sons de Cossetània, uns sons que van alentir una mica el ritme de la primera ronda. Els Bordegassos obrien segona ronda amb el 9de7 amb tres enxanetes, que només havien fet un cop a la seva història i que, com tots els nous, és un bosc de cames i braços més o menys sacsejat que costa de valorar si no ets a dins. La meva impressió és que com sempre va anar una mica remenat i que totes tres aletes no van acabar d’anar a l’hora, però que en general es va completar sense cap perill en cap moment.

 

Els Castellers de Sant Cugat aleshores portaven el 4de8, que com el tres també van descarregar amb molta tranquil·litat. Vaig intentar fixar-me en desarranjaments, males mides o qualsevol altra cosa a criticar, i si t’hi fixaves potser sí que es veia algun rengle una mica més a prop de l’altre o algun terç que havia de treballar una mica més que els altres, però en general em va semblar també un castell de puta mare.

 

Aleshores ens tocava als Castellers d’Esplugues i atacàvem el 2de7. L’havíem descarregat per Sant Jordi a Esplugues i l’havíem desmuntat fa un mes al Poble-sec, després d’una llenya de 4de8 que va deixar tocat un membre del tronc de la torre. Teníem el castell, la Mar ens deia que la gaudíssim i així va anar: la pinya estava perfecta, el tronc sembla que no va patir gaire, malgrat que som lents de la hòstia fent castells i que des de la meva posició vaig trobar que un segon tremolava massa pel meu gust. Així que aviam si aconseguim de debò normalitzar aquest castell i tirar-lo per tots cantons i algun dia fer com Gausacs i fer el 2de8f com botifarres.

 

En tercera ronda els Bordegassos també portaven el 2de7. En aquest cas va començar a tremolar força aviat i es va haver de defensar moltíssim a la descarregada. La van controlar i almenys als espluguins ens van ensenyar que les torres treballades també es poden descarregar i no cal que es trenquin a la primera remenada.

 

Els Castellers de Sant Cugat van optar pel 5de7, que de fora estant es veia prou bé fins a la carregada; aleshores, amb acotxadors baixant sembla que la rengla es va obrir o com a mínim el terç de la rengla es va plegar força, fent que també es plegués la quarta, de manera que tot el tres es regirés amb perill de caure. Però la rengla es va redreçar i entre tots plegats van aturar el moviment enmig dels aplaudiments de la plaça.

 

I els Cargolins, després d’haver pogut fer un altre cop la torre, acabàvem ronda de castells amb un 4de7 amb agulla que no vaig veure gaire i que no sembla que tingués gaire història, tampoc. No érem gaires camises i s’agraeix molt l’ajuda mútua entre totes les colles per fer-nos pinya.

 

En pilars tothom en fèiem de cinc: Esplugues només un, mentre que Vilanova i Sant Cugat en va fer dos de simultanis. Sembla que els Bordegassos tenien novetats als pilars, el cas és que un dels dos, després d’intentar defensar-se, va caure abans de coronar-se. El van repetir tot seguit i el van descarregar. Com que no en tenien prou, van fer també dos pilars de 4 simultanis per acabar la diada de la Grallada amb boniques danses a toc de gralla, com per exemple la polca d’Ours.

 

Feia un dia perfecte per quedar-se a la platja de Vilanova i fer-se passar la calorada. Va ser una diada en què els Bordegassos van fer feina —el segon 4de8 i el primer 9de7—, els Gausacs van demostrar que els castells bàsics de vuit els tenen més que superats i els Cargolins sobretot vam tornar a fer el 2de7, un castell amb el qual havíem tingut històricament molts problemes. En fi, salut castells i onades de calor fraternal.

 

Resum:

Bordegassos de Vilanova: 4d8, 9d7, 2d7, ip5, 2p5, 2p4
Castellers d’Esplugues: 4d7, 2d7, 4d7a, p5
Castellers de Sant Cugat: 3d8, 4d8, 5d7, 2p5

Temporades: 2017.

Deixa un comentari