Diada de Festa Major – 2 de juliol

Autora convidada: Gemma Aristoy

 

Diumenge de festa major. Tres quarts de 6 de la tarda i la plaça Octavià va començar a omplir-se de persones amb pantalons blancs i camises grises, morades i verdes (Collserola).

 

Alguns venien de l’arrossada, els altres patíem per tenir les aigües a lloc, els de la paradeta col·locaven les coses amb delicadesa (sí! Vam aconseguir un equip de persones que s’ocupessin de la parada dissabte i diumenge), altres s’hidrataven i rondinaven pel sol… Alguns tècnics de cultura eren a la plaça, perquè encara que a vegades ens sembli mentida els fem vibrar amb els nostres castells (també amb les nostres explicacions, queixes, insistències i trucades) com també hi eren els que fan la nostra claca d’altres entitats de cultura popular i tradicional, companys frikitradis, familiars i amics. La plaça s’anava omplint, tot i que a molts ens semblava que la plaça era buida, però la majoria buscaven l’ombra per poder suportar una mica millor la calorada.

 

Els caps de colla van parlar-nos i ens van dir que aniríem pas a pas, passant pantalles de menys a més, sortiríem de 3 de 8. No volien precipitar-se i volien anar amb la màxima concentració a cada un dels castells que proposessin, així que havíem de ser pacients, tot i que els nervis ens anaven per dins. Uns minuts més tard van parlar amb la canalla per transmetre aquell mateix missatge, transmetent seguretat i convicció en la manera de fer.

Pilars d’entrada a plaça, sense patir per si ens menjàvem algun arbre i començava la feina seriosa, sense desmerèixer els pilars d’entrada.

 

Els baixos col·locats, vam tancar la pinya amb agilitat, segons amunt i… els terços van donar el vist-i-plau ràpidament!!! (no sabeu com ho agraïm la gent de la pinya!!!) El castell va pujar serè, amb confiança, tranquil i lentet; però a terra un dels nostres baixos patia i això repercutia en la seva rengla. La gent de la pinya va treballar per ajudar-lo i sostenir el segon. Hi havia força silenci i se sentia: «Està molt bé. Mans a l’esquerra. És cosa de cap. Vinga, va!» entre unes gralles i timbals que sonaven de meravella. El baix va aguantar gràcies al treball de tots els que tenia al voltant i vam descarregar el 3 de 8. Respiràvem la normalitat d’haver-lo descarregat. Pas dels Moixiganguers, que després de fer la seva campanya motivacional, van aconseguir el seu objectiu i ens van tornar la torre de 8. Els Borinots ens van regalar un 3 de 8 paradíssim, estàtic (o com diuen alguns: «de postal») Es nota la seva experiència i solvència amb els castells de 9.

 

Vam començar la segona ronda amb agilitat, muntant la soca del 2 de 8 amb folre, amb ajuda dels Borinots per fer la soca a l’antiga, i de seguida que van veure que no estava bé, llavors vam desmuntar el peu. Ens hi vam posar de seguida, amb agilitat, i vam tirar amunt aquesta construcció. Un cop carregada i amb la canalla baixant la plaça va fer un crit, que ens va sobtar als que érem a la soca, perquè notàvem que tot anava bé. L’agulla del folre va dir «no passa res, seguim treballant». La celebració de la colla va pujar una mica d’intensitat. La complexitat d’aquest castell ens genera una tensió que celebrem amb intensitat a cada descarregada. Els Moixiganguers van oferir un 3 de 8 i els Castellers de Sants un 4 de 8, també serè i solvent.

 

Després d’aquests castells, la Xarxa va aprofitar per comentar tota la polèmica que s’ha generat al voltant de la cessió de drets d’imatge i propietat intel·lectual. Els Gausacs  vam signar el document que ens proposava la Coordinadora de Colles després de valorar-ho els membre de la junta, però vam fer arribar a la CCCC alguna puntualització i alguna proposta de millora i canvi per tenir-los presents a la propera assemblea anual, ja que aquesta cessió es revisarà, tal i com s’havia acordat.

 

Tercera ronda i els nervis a flor de pell: havíem arribat a la pantalla més complicada després de treballar-lo a l’assaig amb canvis als baixos, amb la torre moguda i descol·locada, amb canvis a canalla… Malgrat tot això, la colla estava convençuda. L’hauríem de treballar perquè pesa, i pesa molt! Però malgrat el canvi de baix, estàvem tots molt decidits. I el vam fer ES-PEC-TA-CU-LAR! I aquí sí que vam desbordar-nos d’alegria, crits, càntic i I ens motivava a acabar l’actuació amb la cirereta: el pilar de mèrit.

Tant Moixiganguers com Sants ens van felicitar a tants com ens coneixen. A plaça es respirava una felicitat especial.

 

Els Moixis van tancar la seva tripleta amb el 4 de 8 i Sants van fer el 5 de 7 i els de Sant Cugat ja pensàvem en la celebració i duiem tots un somriure radiant, però… quedava el pilar de 6.

 

Quan vam acabar la tercera ronda, tots preparats per fer el pilar que, inesperadament, va petar després d’una sotragada que va arribar a la pinya i va arrencar l’expressió «caps avall» de l’agulla. Ningú va prendre mal, però a tots ens va rebaixar aquell somriure permanent que teníem uns minuts enrere. Vam donar pas als pilars de comiat de plaça, el toc de vermut i unes quantes peces musicals més que ens van ajudar a recuperar el somriure, a anar a la barra de l’Espai d’arrel i omplir-nos els gots per brindar, i a valorar el que havíem fet a l’actuació de festa major 2017. Una diada històrica, sí! Però tenint en compte que al 97 vam descarregar el primer castell de 7, al 2007 vam fer el primer de 8… Sembla que estem en condicions d’aconseguir que el 2017 sigui l’any en què fem el primer de 9! És una pantalla a la qual no hi hem arribat mai, que ens costarà molta preparació, molt d’assaig, molta constància, molta tossuderia i molta confiança, però la il·lusió de compartir tot això ens farà créixer i gaudir de cada segon quan haguem passat la pantalla… o més ben dit: descarregat.

 

No puc deixar de donar les gràcies a totes les persones que es van posar ahir als nostres castells: als que venen sempre, als que venen sempre que poden, als que venen de tant en tant, als de les altres colles, als que no havien vingut mai i als que vindran. Perquè és gràcies a cadascun de vosaltres que la colla creix amb solvència i pot descarregar aquests castells espectaculars que vam poder regalar ahir al nostre municipi. Descanseu i recupereu-vos de la Festa Major 2017. Guardeu-la bé en la memòria.

 

Resum:

Castellers de Sant Cugat: p4cam, 3d8, 2d8f, 5d8, p6c, v5
Moixiganguers d’Igualada: p4cam, 2d8f, 3d8, 4d8, v5
Castellers de Sants: p4cam, 3d8, 4d8, 5d7, v5

 

Imatge: Leiva Photografy

Temporades: 2017.

Deixa un comentari