Vigílies de la Festa Major d’Esplugues

Dissabte incòmode a Esplugues. En primer lloc perquè no érem, ni de bon tros, la quantitat de gent que ens cal ser per poder dur castells de vuit a plaça i, això ens deixava moixos abans de començar l’actuació. Més enllà d’això, la ubicació de l’actuació era incòmode, un jardí que, ja sigui per les seves tanques, ja sigui per les pancartes penjades, quedava mig amagat del públic que omplia un dels principals carrers d’Esplugues. A això, s’hi afegeix la música elevada que arribava des dels bars de la Festa Major i els diferents cercaviles que van passar a tocar mateix d’on havíem de fer els castells. Tot plegat, i per reblar el clau de les actuacions mal organitzades, la manca d’ambulància a l’hora en què havíem de començar ens va fer endarrerir l’actuació pràcticament una hora. Val a dir que els Castellers d’Esplugues solen organitzar bé les actuacions. Quedi, per tant, això de dissabte, en una incòmode mala sort.

Sabent que no podíem dur els nostres millors castells a plaça, des de la tècnica es va optar per treure el màxim profit de les estructures que podíem fer-hi. Així, doncs, vam obrir plaça amb un 4de7 que ens permetia rodar algunes persones en diferents posicions, tant per dalt com per baix, gent que cal que vagi agafant experiència a plaça per poder fer un pas més i ocupar posicions de compromís en castells més grans. En segona ronda, un 4de7a que seguia la mateixa premissa que el castell inicial i, per acabar, un 3de7 amb la intenció de rodar el que, a priori, hauria de ser l’alineació de segons  del 3de8 un cop en Jan marxi fora per una bona temporada.

Vam saber fer tots els castells de manera impecable, que és el mínim que vol la plaça d’una colla de la qual esperen castells de vuit, i malgrat els inconvenients inicials l’actuació va poder desenvolupar-se a un ritme prou bo i les sensacions al final van ser satisfactòries.

Amb aquesta acabem el dens setembre pel que fa a actuacions. A partir d’ara, però, ens hi haurem d’escarrassar, a nivell d’assaigs, per acabar d’arribar al Concurs amb les màximes garanties, i després del Concurs… sou lliures de somiar, perquè a això és al que els últims assaigs donen peu.

 Autor: Marc Maymó 

Deixa un comentari