Categoria 2 – 4t, 5è i 6è de Primària

Autor: Marc Hontoria

Títol: Una Força Especial


 

Vet aquí una vegada, una colla castellera de Sant Cugat que participaven en una competició de castellers molt important que es feia cada any. Participaven les colles de castellers més bones de tot el món. Es feia al mig de la plaça més bonica de Sant Cugat, la plaça Octavià, on està el monestir de Sant Cugat.

Aquest any participaven dues noves colles. No us ho creureu! Una era una colla castellera màgica, que més que pujar castells el que sabien fer era encanteris; i l’altra era una colla de persones discapacitades.

Totes les colles van estar entrenant dia i nit de valent, totes menys els castellers de la Colla Màgica, que es van dedicar a espiar les altres colles per veure com ho feien. Van descobrir que els castellers de la Colla de Sant Cugat eren els que ho feien millor amb molta diferència i que segur que serien els guanyadors… si res no ho impedia, és clar.

Quan només quedava una setmana per a la competició, els castellers màgics van decidir fer un encanteri: els castellers de Sant Cugat només podrien aixecar el millor castell de la competició si feien servir una Força Especial. Des d’aquell moment, els castellers de Sant Cugat no aixecaven cap castell en els entrenaments, estaven molt disgustats i no entenien què havia passat. Van estar treballant molt, ho van intentar de mil maneres però no els sortia res bé.

En Jordi, el cap de colla, estava molt amoïnat i sospitava que els de la Colla Màgica els haurien fet alguna mena de malefici, així que va decidir visitar un amic seu que era un bruixot que vivia a l’ermita de Sant Medir. El bruixot li va demanar que li portés les faixes negres de tots els de la colla que feien servir per entrenar, per poder esbrinar on estava el problema i trobar una solució.

Al dia següent, el bruixot va explicar al Jordi que els castellers de Sant Cugat tenien un encanteri i que no podrien aixecar un castell fins que no fessin servir una Força Especial. El cap de colla va marxar i va explicar a tots els de la colla el que li havia dit el bruixot. I tots junts van començar a pensar idees per trobar aquesta força que els ajudaria a pujar un castell guanyador.

Va arribar el gran dia de la competició. A la primera ronda totes les colles van fer els seus castells. Quan va arribar el torn de la Colla de Sant Cugat, van aparèixer al mig de la plaça, vestits amb la camisa verda i els pantalons blancs, acompanyant els castellers, els deu homes més forçuts de tot Sant Cugat. Van començar a pujar el castell, convençuts que la força d’aquells forçuts era la força especial que necessitaven. Però, a la meitat, el castell va fer llenya. Els castellers de Sant Cugat van marxar a casa molt tristos i amoïnats, i van tornar a pensar i pensar.

Al dia següent, totes les colles tornaven a estar al mig de la plaça per fer els seus castells de la segona ronda. Quan els va tocar als de Sant Cugat, van sortir acompanyats per deu equilibristes dels circs més famosos de la comarca. Van pensar que potser la força especial que necessitaven podria ser l’equilibri.

Els castellers van començar a pujar un castell molt alt, però quan estaven a punt de pujar l’enxaneta, el castell va caure. Els castellers ja no sabien què fer.

L’enxaneta dels castellers de Sant Cugat, que es deia Ona, no parava de plorar i va marxar corrents i es va amagar al monestir.. Allà es va trobar amb la Carla, l’enxaneta de la colla dels discapacitats. Li va preguntar què li passava i l’Ona li va explicar tot. La Carla la va escoltar i la va animar. Li va dir que segur que guanyarien perquè havien treballat molt. Al final l’enxaneta dels de Sant Cugat li va explicar tot el tema de l’encanteri i del bruixot. Van estar parlant fins molt tard, i l’Ona va tornar a casa seva. Però abans va anar a veure el Jordi, el cap de colla, i li va explicar que havia trobat la solució!

A l’endemà, que era l’últim dia de la competició, la plaça estava a rebentar de gent. Tothom volia veure els castells i saber per fi qui seria el guanyador. Els de Sant Cugat ho tenien molt difícil, perquè en les dues primeres rondes no havien puntuat i, per tant, si volien guanyar, necessitaven fer el castell més alt de la història dels castells.

Quan va arribar el torn dels castellers de Sant Cugat, els nois i noies de la colla van començar a pujar el castell, a poc a poc, cada vegada més amunt i més i més… Es va fer un silenci a tota la plaça perquè semblava que els castellers de Sant Cugat estaven pujant el castell més alt de la història. Ningú no parlava, no es movia ni reia. Però, a l’altra banda de la plaça hi havia un grups de nois que reien i es burlava dels de Sant Cugat: eren els castellers de la Colla Màgica! Ells eren els únics que sabien que la colla de Sant Cugat mai no podria aixecar el castell, perquè necessitaven fer servir una Força Especial.

L’enxaneta de la colla de Sant Cugat estava a punt de pujar al castell més alt de la història dels castells, però el castell va començar a tremolar. El públic de la plaça es va espantar, però llavors va passar una cosa que ningú s’esperava. L’enxaneta va cridar: “Necessitem reforços d’algú molt especial!” Llavors, un grup de nois i noies de la colla dels discapacitats va posar-se a fer pinya per aguantar el castell. L’enxaneta va començar a pujar a poc a poc, molt tranquil·la perquè el castell ja no tremolava gens ni mica. Va arribar a dalt de tot, va aixecar la mà i va tornar a baixar. Quan va arribar al terra tots aplaudien i s’abraçaven.

L’enxaneta es va treure el casc i va anar ràpidament a fer un petó a la Carla, l’enxaneta de la colla dels discapacitats.

Deixa un comentari