XXè Aniversari dels Castellers de Sabadell

Dissabte arribàvem a plaça amb molta seguretat en nosaltres mateixos després d’haver fet el millor assaig del que duem de temporada. Tal com els passa als irreductibles gals, als entranyables Astèrix i Obèlix, l´únic que ens feia patir és que el cel ens caigués al damunt. La nostra poció màgica són els assaigs, i d’aquesta n’hem begut marmites senceres, però la previsió meteorològica de la tarda de dissabte ens feia témer un cop més de malastrugança i quedar-nos amb les ganes, per segona actuació consecutiva, de descarregar el primer castell de vuit a plaça. Però, aquest cop, tocava cop de puny damunt la taula: la pluja va respectar-nos i els castells ens van retornar l’alegria i la satisfacció de la feina ben feta durant tots els vespres a la Canigó.

Després d’uns pilars de 4 acompanyats d’una pancarta desplegada entre la canalla de les tres colles on fèiem constatar el suport de les tres colles al model d’escola que ens ha ajudat a créixer, van obrir plaça els Castellers de Sabadell seguits pels Castellers de la Vila de Gràcia. Totes dues colles van decidir fer-ho amb el 3de8; el vuitè per als Saballuts, i el sisè per als Graciencs. Nosaltres, per variar i per donar encara més opcions a la pluja, tercers. Vam obrir la nostra actuació amb un 5de7, el quart de l’any, probablement el millor que hem fet i on s’hi estrenava un munt de gent en posicions diverses, sobretot pel que fa als pisos de canalla.

La segona ronda era l’escollida: en primer lloc els companys de Sabadell descarregaven el seu segon 7de8 de l’any, en una ronda atípica ja que van decidir tirar castell just després d’haver-ne desmuntat un primer intent en qèe un segon es va ressentir d’una lesió quan tot just els dosos començaven a remuntar. Darrera seu, els Graciencs descarregaven un 4de8 molt lleuger de mires, amb el qual, de ben segur, ja estan dissenyant el que podria arribar a ser el seu primer 4de9f. Tancant la ronda i obrint de bat a bat el futur de la temporada va ser el torn del nostre 3de8. El castell va quedar molt ben quadrat d’inici i els terços no van dubtar gens a donar-lo per bo. Les pujades dels pisos superiors i dels dosos van ser aplomades i fines, i l’estructura no va arribar gens castigada, ni de tronc ni de pinya, al moment clau. La canalla decidida, i amb un punt de prudència, va coronar el nostre segon 3de8 de l’any. A diferència del primer tot el que va venir a partir de l’aleta va ser plàcid i contraposat a l’esclat d’alegria, i ràbia continguda, final. Primer castell de vuit descarregat de la temporada, vuitè 3de8 de la nostra història, un tres que ens ha permès recuperar les bones sensacions que ens donava aquesta estructura al final de la passada temporada.

La tercera ronda va tenir poca història per a les altres dues colles: un 4de8 per als sabadellencs i un 2de7, per als de la Vila de Gràcia. Nosaltres també vam tancar les rondes de castells amb el tercer 2de7 de l’any, un registre curt en comparació amb les últimes tres temporades, però hem de tenir en compte que és una torre molt renovada per dalt (quarts, dosos i aixecadora). La torre sempre és un castell molt sensible als canvis, però la sensació és que ja hem pogut consolidar una alineació solvent que ens ha de permetre tornar-la a alçar damunt del folre.

Per acabar, un fantàstic pde5 que posava punt i final a una actuació especial, no únicament pels castells fets, sinó per la coincidència amb el crit de socors que fa la nostra escola pública.

 

 Autor: Marc Maymó 

Només per als teus ulls, uns ulls Gausacs

[bbp-single-topic id=33017]